Volem que els trens entre Portbou i Cervera puguin retornar a casa amb passatgers!

Barcelona, 7 d’abril de 2017. França i Espanya tenen una vergonyosa frontera ferroviària entre Cervera de la Marenda (Cerbère) i Portbou. A aquest enllaç ferroviari internacional les operacions ferroviàries són més pròpies de les hostilitats del segle XIX, que del bon veïnatge entre dos països de la Unió Europea del segle XXI. La cosa funciona així:

  • Els trens dels dos operadors estatals, Renfe i SNCF, poden travessar les fronteres però només poden transportar viatgers en sentit: Renfe cap al nord i SNCF cap al sud. Està prohibit que aquests trens puguin recollir passatgers quan tornen als seus països d’origen. Cada dia es perden 11 viatges internacionals entre ambdues direccions, perquè els trens no estan autoritzats a tornar als països d’origen amb viatgers.
  • Menys de la meitat dels 25 trens diaris que arriben a les estacions internacionals de Cervera o Portbou, continuen trajecte travessant la frontera. Renfe travessa la frontera 7 vegades i la SNCF encara menys, tant sols ho fa 4 vegades. Si tenim en compte els horaris de Renfe i de la SNCF, només es pot canviar de país 4 vegades per sentit, i a hores intempestives. Amb aquests horaris, un ciutadà de Cotlliure que vulgui anar i tornar el mateix dia a Barcelona, només podrà estar 7 minuts a la capital catalana, segons els càlculs de l’associació d’usuaris de la línia Perpinyà – Cervera – Portbou. Cada dia es perden 8 enllaços possibles, entre ambdues direccions, perquè els trens no travessen la frontera. (vegeu annex 1).

A França i a Espanya el tractat de Schengen de lliure circulació de persones és vigent des de 1995 i es fa planament notori a les connexions per carretera o a la nova línia d’alta velocitat entre Figueres i Perpinyà, estrenada el 2010. Però aquests avenços no han arribat a la frontera ferroviària entre Cervera de la Marenda i Portbou, on es manté un criteri d’explotació vuitcentista que perjudica greument el desenvolupament de l’eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer, tant pel que fa al potencial del seu transport públic quotidià, com el del turisme d’aquest preciós racó del Mediterrani.

La PTP demana als governs català i espanyol que acordin amb les autoritats occitanes o franceses la derogació d’aquesta norma absurda, abans de l’estiu de 2017, per aprofitar la temporada turística. A la reunió mantinguda amb el M.H. President de la Generalitat, Carles Puigdemont, la PTP va tornar a demanar la supressió d’aquesta prohibició que perjudica el transport públic i ens allunya de l’ideal d’una Europa unida.

Així mateix caldria estendre el recorregut d’alguns trens existents una parada més enllà, travessant la frontera, per garantir nous enllaços amb horaris més racionals.

Quan tots els trens d’Europa creuen fronteres, agafant i deixant viatgers arreu, quin sentit té que encara romangui vigent a casa nostra aquesta perversa i obsoleta normativa? La construcció d’Europa no es comença per la teulada sinó treballant des de baix, també amb mesures com aquesta que PTP proposa.

Aprofitem aquest comunicat per recordar a les autoritats catalanes i espanyoles la reivindicació d’un transport públic sense fronteres duta a terme per l’Aliança Transfronterera pel transport públic, integrada per  la FNAUT (Fédération Nationale des Associations d’Usagers des Transports), l’Association TGV SUD Territoire – Environnement, de l’Association des Usagers Perpignan – Cerbère – Port-Bou, l’Association des Usagers Villefranche – Perpignan, la plataforma Defensem el Tren de l’Empordà i la PTP. Aquestes entitats reivindiquen des de fa anys la creació d’un sistema ferroviari transfronterer regional entre Catalunya i Occitània, unint Barcelona amb Montpeller i Tolosa de Llenguadoc,  a través dels tres eixos pirinencs: per Puigcerdà, pel túnel del Pertús (Alta velocitat) i per la via de la costa (Portbou-Cervera).

ANNEX 1a. Trens que arriben a Portbou i enllaços possibles cap a Perpinyà.

ANNEX 1b. Trens que arriben a Cerbère i enllaços possibles cap a Girona.