La gran part dels atropellaments a la xarxa ferroviària són suïcidis, cal actuar més enllà de les vies.

Barcelona, 17 de maig de 2017. La PTP vol mostrar la seva solidaritat amb totes les víctimes dels atropellaments a la xarxa viària i ferroviària, incloent-hi tant les persones directament afectades (morts, ferits greus, amics, familiars i coneguts) com també els professionals que hi han de fer front (ferroviaris, metges, policia, bombers, etcètera).

Durant els darrers mesos el debat públic sobre els atropellaments al ferrocarril ha pres una especial rellevància a municipis on existeixen greus problemes de permeabilitat de la infraestructura i passos a nivell conflictius, com són Montcada i Reixac o Sant Feliu de Llobregat. Sortosament han estat reactivats els convenis entre aquests municipis i el Ministeri de Foment per integrar urbanísticament el ferrocarril, en aquest cas soterrant.

Accions de la PTP per millorar la seguretat dels passos a nivell. El ferrocarril és sinònim de seguretat en el transport, però no tot està fet; ja en el passat, la PTP va iniciar una exitosa campanya per canviar tots els passos a nivell irregulars de taulons de fusta per uns altres més continus i segurs. Actualment la PTP està treballant en un document per fer arribar al Congrés dels Diputats, on es demanarà la millora de la senyalització i l’estudi de nous protocols de funcionament als passos a nivell. Actualment els passos a nivell s’activen quan es detecta un tren a una secció de línia (cantó), amb una antelació suficient com per frenar el tren més ràpid (el més restrictiu) en cas d’avaria de les barreres, però els trens solen anar més lents o fan parades. Això fa que als passos a nivell propers a estacions amb parada, com els de Sant Feliu i Montcada, amb una intensitat de circulacions molt elevada, el temps de barreres baixades sigui molt elevat i les persones no respectin la prohibició de creuar les vies.

Però el problema dels atropellaments no acabarà una vegada s’hagin resolt els passos a nivell perquè, malauradament, gran part de les víctimes són persones que decideixen posar fi a la seva vida voluntàriament. Segons diverses fonts, cada setmana es produeix un atropellament com a conseqüència d’un suïcidi o intent de suïcidi a Rodalies, i cada quinze o trenta dies al metro. És per aquest motiu que cal una reflexió profunda que transcendeix el camp de la mobilitat i de les infraestructures.

No més tabús, abordem el problema. Excloent els efectes de la contaminació, el suïcidi és la primera causa de mort externa a Espanya, amb 3.910 defuncions l’any 2014, seguida a molta distància de les caigudes accidentals, amb 2.749 defuncions; els ofegaments i asfíxies amb 2.370 defuncions; i els accidents de trànsit amb 1.873 defuncions. A Catalunya les xifres segueixen la mateixa tendència, amb 531 suïcidis anuals l’any 2014. El suïcidi és una dramàtica conseqüència d’un trastorn mental generalment transitori, una causa de mort generalment evitable. El suïcidi afecta de manera molt greu el grup de població entre els 15 i els 29 anys, coincident amb l’adolescència, i greu fins els 45 anys. Com ja està passant en altres àmbits, per exemple en l’anomenat bulling, hi ha patiments poc visibles que simplement són negats o ignorats pel entorn. En els casos més extrems deriven en el suïcidi. També cal afegir que a Espanya hi ha una escassa formació emocional o psicològica en termes generals, així com al’educació obligatòria i els debats públics. L’any 2015 l’associació “Obertament” feia la campanya “No facis com si res: Dóna la cara” contra l’estigmatització i els tabús sobre les depressions. Cal demanar ajuda perquè la immensa majoria de trastorns mentals tenen solució i són compatibles amb la vida.

Una petita part d’aquests suïcidis implica la xarxa ferroviària. Creiem que a part de reivindicar lògiques mesures de seguretat en qualsevol infraestructura viària o ferroviària, no hem de perdre la perspectiva d’incidir a l’àmbit sanitari, educatiu i social per ajudar a aquelles persones amb més vulnerabilitat. També la periodista de BTV, Eva Arderius, reclamava a les administracions públiques una campanya de sensibilització com es fa amb els accidents de trànsit o la violència de gènere al seu article “Un botó per a l’esperança al metro”.

 

VÍCTIMES COLATERALS: FERROVIARIS I SERVEIS PÚBLICS. Segons informava un reportatge del 324, el 80% dels maquinistes de Rodalies (Renfe) ha atropellat a una persona que es vol suïcidar. Aquests atropellaments poden implicar importants seqüeles sobre els maquinistes, ja sigui en la seva vida diària com en la posterior reincorporació al servei.

Les interrupcions o retards sobre el servei causen sovint una forta indignació entre els usuaris, que carreguen contra els operadors ferroviaris desconeixent la greu problemàtica social s’amaga darrera les incidències a la xarxa. És raonable que els operadors de transport públic hagin de suportar en silenci les conseqüències d’un problema que involucra tota la societat?

Amb els atropellaments mortals, majoritàriament per suïcidis, la xarxa ferroviària es vesteix periòdicament de dol, però en realitat els trens són sinònim de vida, d’equitat social i de respecte per l’entorn. El ferrocarril és protagonista del 61%[i] dels desplaçaments en transport públic a Catalunya i proveeix una important mobilitat 100% elèctrica a la contaminada regió metropolitana de de Barcelona, on els morts per contaminació de l’aire es compten per milers[ii] i són atribuïbles majoritàriament al trànsit de cotxes, motos i camions[iii]. Fins i tot comptant només les víctimes dels atropellaments accidentals, el transport públic en general, i el ferrocarril en particular, té unes ràdios de perillositat en zona urbana 10 inferior que el turisme i 100 vegades inferior que la moto[iv].

També hi ha gent despistada. En menor proporció també existeixen atropellaments de persones despistades, que confien a l’hora de travessar ja sigui per la força del costum o perquè un tren tapa un altre. En aquests casos cal reforçar la senyalització, la vigilància i l’educació ciutadana. Es proposa afegir aquest senyal als passos a nivell:

 

 

La PTP demana que no es confonguin les necessitats d’evitar els suïcidis amb les necessitats de millora urbana i de seguretat vial, ja que tenen solucions totalment diferents. Cal eradicar tabús sobre els suïcidis i incorporar mesures educatives, de vigilància, de protecció social i d’acompanyament psicològic, que impliquin tota la societat.

Sí al ferrocarril, sí a la vida!

 

Recordem que les persones que tinguin alguna emergència en el camp psicològic o emocional també poden fer ús del telèfon d’emergències 112 i del sistema sanitari públic.

[i] Font: “Les xifres del transport públic a Catalunya”. Generalitat de Catalunya

[ii] Font: “Efectos de la contaminación atmosférica sobre la salud”. ISGLOBAL.

[iii] Font: “7 maneras en que la contaminación atmosférica perjudica tu salud”. ISGLOBAL

[iv] Font: “Informe sobre la millora del transport públic associada a la connexió dels tramvies per la Diagonal” i infografia “Mobilitat 2015 a Barcelona”. PTP a partir de dades de la Guàrdia Urbana de Barcelona.