El transport sostenible s’imposa en temps a 14 de 17 rutes de la cursa de transports interurbana de Barcelona

En el marc de la Setmana de la Mobilitat 2017, ha tingut lloc la 7a Cursa de Transports Interurbana de la Regió Metropolitana de Barcelona, que té per objectiu comparar els temps de viatge, el cost i els impactes sobre el canvi climàtic i la contaminació local. La iniciativa, impulsada per la PTP, és possible gràcies a la col·laboració de 44 voluntaris de nombrosos ajuntaments i persones a títol individual.

Les sortides han tingut lloc des de les portes dels 16 ajuntaments de les viles participants i han tingut com a destinació comuna l’Espai Provença de Ferrocarrils de la Generalitat, ubicat al cor de l’Eixample de la capital catalana. S’ha tingut en compte de fer-la en hora punta i tots els participants han hagut de respectar les normes de circulació i aparcamenten el cas del vehicle particular. A totes les rutes ha participat com a mínim una persona en transport públic i una altra en cotxe. Des de Sant Feliu i Sant Just també han participat bicicletes. En alguns casos s’han posat a prova diferents combinacions de transport públic, com és el cas de Mataró i Molins, o diferents itineraris, com ha estat el cas de Terrassa, on s’ha participat en cotxe, bus i tren tant des del corredor de la C16 com el de la C58. Enguany s’ha comptat amb la participació d’un cotxe elèctric des de Les Franqueses del Vallès i la bicicleta des de Sant Just Desvern.

 

Resultats de la cursa

Per primera vegada es realitza un seguiment dels participants en temps real gràcies a la instal·lació d’una aplicació als mòbils que n’envia el posicionament via GPS. Aquests posicionaments poden ser vistos en temps real a l’arribada i ser guardats per a la seva posterior consulta. A continuació disposeu dels resultats de cost, impactes i temps de viatge i un plànol on es poden consultar els posicionaments dels participants i en alguns casos les respectives velocitats instantànies clicant sobre les icones de cada mode de transport.

Resultats detallats (PDF)


Punts de sortida         Arribada (Ajuntament de Badalona)

 

A més dels esperats bons resultats en costos i impacte sobre la salut i el canvi climàtic, el transport sostenible ha obtingut molt bons resultats en temps a 14 de les 17 rutes programades. A les 3 rutes restants ha hagut un empat i dues diferències de temps força baixes.

 

Metodologia de càlcul

Temps de viatge. Dels transports ens interessa el seu cost i la seva rapidesa, no pas la velocitat punta. Per això a la Cursa de Transports es calcula el temps de viatge de “porta a porta” entre un origen i una destinació. Això ha d’incloure el temps d’aparcament per al transport privat i el temps d’accés a la parada i espera del transport públic. Com a la realitat, a la Cursa de Transports tots els viatgers comencen i acaben a peu.

Costos directes (pagats per l’usuari). Els costos directes del vehicle privat inclouen la mitjana de la despesa per posar a punt un vehicle i fer-lo funcionar. Per tant s’hi compten des de les grans despeses fixes com l’adquisició del vehicle, manteniment, reparacions, impostos i les assegurances repercutides sobre la vida útil del vehicle, expressades en €/km. També s’hi compten les despeses variables, com és el carburant o l’aparcament. Així doncs, deixant de banda el preu de l’aparcament, que varia en funció del temps, al voltant d’unes tres quartes parts dels costos directes del vehicle privat s’associen a l’amortització del vehicle, i la quarta part restant correspon al combustible gastat en el desplaçament. En el cas de la bicicleta, els costos són molt baixos perquè no té despesa de carburant i només és comptabilitza la part proporcional de l’amortització del vehicle en la seva vida útil. Els costos directes del transport públic, en canvi, no són proporcionals al recorregut realitzat, ja que les tarifes són planes segons la zona, i no depenen dels quilòmetres realitzats. Ha totes les rutes urbanes s’ha escollit el títol de transport prou representatiu: la T-10 del nombre corresponent de zones..

Despesa energètica final. Es mostra el consum energètic final del vehicle per persona, tenint en compte els nivells mitjans d’ocupació: 1,18 persones al vehicle privat i un 20% de la capacitat als sistemes de transport públic. No s’han contemplat despeses energètiques de fabricació, manteniment i desballestament dels vehicles, ni la despesa relacionada amb la construcció i manteniment de les infraestructures que utilitzen. Per calcular el consum energètic dels transports per carretera s’ha considerat un vehicle dièsel Euro IV, que és el més representatiu de Catalunya, i el consum associat a la zona urbana o interurbana, segons recorregut.

Emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO2) i contaminants locals (PM10 i NOX). Considerant la despesa energètica i la tecnologia dels vehicles de l’apartat anterior s’ha emprat la metodologia de l’Agència Europea del Medi Ambient per trobar les emissions de dos tipus de gasos: els gasos amb efecte hivernacle, bàsicament per a diòxid de carboni (CO2), que són el principal responsable de l’escalfament del planeta; i dos contaminants locals, les partícules sòlides amb diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) i els òxids de nitrogen (NOX), que són els principals responsables de les malalties respiratòries i cardiovasculars en zones urbanes després de la dieta i dels hàbits alimentaris poc saludables. Les partícules sòlides es produeixen per dos conceptes: la combustió de carburant dins del motor, i el fregament entre pneumàtics i calçada. Per relacionar les emissions amb el consum energètic s’ha s’han tingut en compte dos conceptes energètics: la despesa energètica final a bord del vehicle (litres consumits al dipòsit o energia captada pel pantògraf, tròlei o bateries) i la despesa energètica de processar l’energia, ja sigui carburant o electricitat (des de la natura fins a la benzinera o a la xarxa elèctrica).

 

Col·labora

Aquesta cursa ha estat organitzada per la PTP possible gràcies a la col·laboració de