20151019-cursa-bcn

Barcelona va celebrar la dotzena edició de la Cursa de Transports Urbana. Tradicionalment la cursa s’havia fet des de diverses seus de districte fins a un punt emblemàtic i cèntric de la ciutat; però a les darreres edicions la Cursa s’ha anat modificant per cobrir viatges relacionats amb assumptes d’actualitat. Fa tres i dos anys, van ser desplaçaments resserguint la nova xarxa de bus, i enguany al llarg de la Diagonal de Barcelona, entre la Zona Universitària i el Fòrum, ja que aquest eix torna a ser objectiu mediàtic.

A més de comparar-se modes no motoritzats (bicicleta i patins), transport públic (metro i bus) i vehicle privat (moto i cotxe); aquest any han estat comparades diverses rutes per a una mateixa relació origen-destinació en cotxe, taxi i moto, per comprovar el funcionament via Diagonal, Eixample i Rondes. També s’ha repetit mitjà de transport i ruta, però de forma diferida en el temps, per obtenir diverses mostres més representatives. A la cursa, com és habitual, es van comparar els temps de viatge porta a porta, els costos econòmics, les emissions de CO2, PM10 i NOx i el consum energètic.

La Cursa va ser participada aproximadament per 40 voluntaris i voluntàries entre els quals va sortejar-se dues entrades per a l’Scopic Miniatur Barcelona la maqueta ferroviària més gran del sud d’Europa i ambientada a la capital catalana.

 

20151019-cursa-bcn-premi1 20151019-cursa-bcn-premi2

20151019-cursa-bcn-premi3

Moment del sorteig de les dues entrades per a l’Scopic Miniatur Barcelona:
Moto per la Diagonal

 

logo15-save Taula resum resultats XII Cursa Urbana de Barcelona

logo15-save Taula completa resultats XII Cursa Urbana de Barcelona

 

RESULTATS EN TEMPS DE VIATGE. Es mesuren complets; és a dir, el cotxe privat s’havia d’aparcar i el transport públic inclou els temps d’espera. Cal destacar que havia hora punta d’una banda, però que per l’altra els aparcaments lliures estaven molt propers en origen i en destinació.

  • La moto va ser el mitjà de transport més ràpid: entre 32 i 34 minuts. El camí, via Diagonal, verticals i horitzontals d’Eixample o rondes va ser bastant similar.
  • A menys de 20 minuts van arribar la majoria dels patinadors i ciclistes, emprant 41-61 minuts i 34-50 minuts respectivament. Tots van circular per la Diagonal
  • En tercer lloc va quedar el metro, amb 44-49 minuts però la incomoditat del transbordament de Passeig de Gràcia entre les línies 3 i 4. L’opció en bicing + tramvia va obtenir el segon lloc en el capítol del transport públic, amb 56-63 minuts.
  • Pràcticament doblant els temps de viatge de la moto van arribar els tres cotxes, emprant 56-68 minuts. El cotxe que va resseguir la Diagonal va trigar aproximadament una hora i 10 minuts, mentre que els que van utilitzar Gran Via i Rondes no van superar l’hora de temps de viatge. Aquest fet demostra un fet cada vegada més compartit pels conductors: la Diagonal ja no és un carrer per travessar Barcelona. Per aquest motiu s’hauria d’especialitzar en servituds urbanes i veïnals, més que en mantenir carrils centrals “directes”.
  • El darrer mitjà de transport en completar el trajecte va ser l’autobús en les seves tres combinacions estudiades: bus directe (línia 7), amb 65-73 minuts, o bus combinat amb el metro (bus 33+ Metro L4 o Metro L3+ Bus H16), amb 60-77 minuts. Aquests resultats són la nota negativa -i esperada- de la cursa de transports. La Diagonal és l’avinguda més llarga de la ciutat i a més no disposa de transport públic eficaç en via reservada des del punt de vista de capacitat ni velocitat comercial. La implantació del tramvia permetria aprofitar la rapidesa actual del Trambaix i Trambesòs (pràcticament el doble que el bus) sense haver de fer doble transbordament per recórrer la part centra de l’avinguda, entre Glòries i Francesc Macià. La plataforma Diagonal per a Tothom ha iniciat la recollida de signatures per fer-ho possible.

20150919-plantilla-change-org

www.change.org/p/tramviadiagonal

RESULTATS EN COST. El vehicle particular incorporava els costos d’adquisició, manteniment, impostos i etcètera de tota la vida útil repercutits a la part corresponent de quilòmetres recorreguts: 9,7 km per la via directa, 11,1 km per Diagonal – Villarroel – Gran Via – Diagonal i 17,9 via Ronda de Dalt. Considerant el preu del transport públic corresponent a un viatge de T10 d’una zona, el cost de viatjar en cotxe en aquests trajectes ha estat cinc vegades més car que fer-ho en transport públic integrat.

 

RESULTATS EN EMISSIONS i CONSUM ENERGÈTIC. Com és habitual es mantenen els tres blocs pel que fa la sostenibilitat i la salut:

  • No motoritzats; amb emissions nul·les
  • Transport públic: l’autobús amb la meitat d’emissions que el cotxe, i els modes ferroviaris (Metro i tramvia) amb una desena part de els emissions del cotxe.
  • Transport privat: la moto amb la meitat d’emissions de CO2 que el cotxe i un 30-40% de les emissions de PM10 i NOx. Malgrat aquests valors positius de la moto, cal també tenir present que és el transport amb més accidentalitat de Barcelona i que el seu aparcament es fa directament sobre voreres, opció que a ciutats com Sant Sebastià està prohibit perquè es considera vorera zona exclusiva de vianants.

 

20151019-cursa-bcn2

Consulta a la web de BTV el reportatge de la Cursa de Transports

 

logo_scopic

La maqueta ferroviària més gran del sud d’Europa on es visualitza la importància del
ferrocarril a la ciutat