La 14a Cursa de Transports de Barcelona demostra que la mobilitat més sostenible no fa perdre el temps, els diners ni la salut

En el marc de la Setmana de la Mobilitat 2017, ha tingut lloc la 14a Cursa de Transports Urbana de Barcelona amb l’objectiu de comparar els temps de viatge porta a porta, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, les emissions contaminants i la despesa real dels usuaris sobre diversos modes de transport en temps de viatge sobre vuit rutes urbanes. La cursa, impulsada per la PTP, ha estat possible gràcies a la col·laboració de 55 persones en moto, cotxe, moto, bus, tramvia, metro, bicicleta, bicing i, com a novetat d’enguany, el monocicle elèctric. S’han celebrat vuit rutes urbanes comparatives: des del Campus Besòs, Gràcia, les Rambles, la Sagrera, Nou Barris, el Polígon de la Zona Franca, Sants i la Zona Universitària fins l’espectacular edifici Media-TIC del 22@ i superilla del Poblenou. A diverses rutes s’han comparat diversos modes de transport públic canviat itineraris i modes de transport.

A més enguany han estat aplicades dues innovacions tecnològiques a la Cursa de Transports, el registre amb reserva de plaça i el seguiment dels participants per GPS. Gràcies a la instal·lació de l’aplicació “Followmee” sobre els terminals, hem pogut seguir l’itinerari de molts dels participants i fer controls puntuals de recorregut i velocitat instantània.

 

Resultats de la cursa

A continuació es disposa dels resultats i del mapa amb els posicionaments obtinguts:

Resultats resumits |  Resultats detallats en PDF (1 MB)

Punts de sortida         Arribada (Edifici Media-TIC)

 

Observacions sobre els temps de viatge

  • A les 8 rutes el primer participant en arribar al Media-TIC viatjava vehicles de baixa massa: 1 en moto, 3 en bicicleta, 1 empat entre patins i bicicleta, 2 en patins i 1 monocicle.
  • A totes les rutes on participava el monocicle ha quedat en 1a o 2a posició. Aquest mode, que s’estrena a la Cursa de Transports, incorpora una nova forma de mobilitat de baixa velocitat màxima però molt elevada velocitat mitjana, a més de garantir un porta a porta molt apreciat en trajectes curts. Per primera vegada apareix un mode de transport que iguala els temps de viatge de bicicletes i motos, ja prou bons, a les rutes urbanes de curta distància.
  • El transport públic ha arribat abans que el cotxe a 4 de 7 rutes, amb guanys de temps de viatge entre 3 i 16 minuts, però generalment després de la moto. A cap de les rutes on es comparaven transports públics entre sí ha valgut la pena fer transbordament entre línies front l’opció de caminar 500 metres addicionals en destinació o origen (L1+T4 front L1, o V13+H14 front H14).
  • A la ruta Campus Besòs – Media-TIC s’ha pogut comparar 3 mitjans de transport públic gairebé paral·lels: L4 de metro, T4 de tramvia i H14 de bus. El tramvia ha guanyat 5 minuts de temps de viatge front el bus i el metro. En aquest cas l’accessibilitat del tramvia, sumat a la seva plataforma reservada, ha permès contrarrestar la superior velocitat màxima i mitjana del metro.
  • Contra-pronòstic, la bicicleta ha obtingut molt bons temps de viatge en la ruta des del Polígon de la Zona Franca fins l’edifici Media-TIC. Aquest recorregut s’ha beneficiat del nou carril bici que connecta el carrer A del polígon amb el Passeig de la Zona Franca. Però per altra banda aquesta és l’única ruta on el cotxe ha millorat el temps de viatge del transport públic.
  • Amb el seguiment de GPS s’ha constatat algunes infraccions de velocitat màxima dels 50 km/h (fora de Rondes) i el correcte encaminament dels voluntaris participants.

Així han vist la cursa BTV i alguns participants



 

Metodologia de càlcul

Temps de viatge. Dels transports ens interessa el seu cost i la seva rapidesa, no pas la velocitat punta. Per això a la Cursa de Transports es calcula el temps de viatge de “porta a porta” entre un origen i una destinació. Això ha d’incloure el temps d’aparcament per al transport privat i el temps d’accés a la parada i espera del transport públic. Com a la realitat, a la Cursa de Transports tots els viatgers comencen i acaben a peu.

Costos directes (pagats per l’usuari). Els costos directes del vehicle privat inclouen la mitjana de la despesa per posar a punt un vehicle i fer-lo funcionar. Per tant s’hi compten des de les grans despeses fixes com l’adquisició del vehicle, manteniment, reparacions, impostos i les assegurances repercutides sobre la vida útil del vehicle, expressades en €/km. També s’hi compten les despeses variables, com és el carburant o l’aparcament. Així doncs, deixant de banda el preu de l’aparcament, que varia en funció del temps, al voltant d’unes tres quartes parts dels costos directes del vehicle privat s’associen a l’amortització del vehicle, i la quarta part restant correspon al combustible gastat en el desplaçament. En el cas de la bicicleta, els costos són molt baixos perquè no té despesa de carburant i només és comptabilitza la part proporcional de l’amortització del vehicle en la seva vida útil. Els costos directes del transport públic, en canvi, no són proporcionals al recorregut realitzat, ja que les tarifes són planes segons la zona, i no depenen dels quilòmetres realitzats. Ha totes les rutes urbanes s’ha escollit el títol de transport prou representatiu: la T-10 d’una zona, que genera un cost per viatge d’aproximadament un euro.

Despesa energètica final. Es mostra el consum energètic final del vehicle per persona, tenint en compte els nivells mitjans d’ocupació: 1,18 persones al vehicle privat i un 20% de la capacitat als sistemes de transport públic. No s’han contemplat despeses energètiques de fabricació, manteniment i desballestament dels vehicles, ni la despesa relacionada amb la construcció i manteniment de les infraestructures que utilitzen. Per calcular el consum energètic dels transports per carretera s’ha considerat un vehicle dièsel Euro IV, que és el més representatiu de Catalunya, i el consum associat a la zona urbana o interurbana, segons recorregut.

Emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO2) i contaminants locals (PM10 i NOX). Considerant la despesa energètica i la tecnologia dels vehicles de l’apartat anterior s’ha emprat la metodologia de l’Agència Europea del Medi Ambient per trobar les emissions de dos tipus de gasos: els gasos amb efecte hivernacle, bàsicament per a diòxid de carboni (CO2), que són el principal responsable de l’escalfament del planeta; i dos contaminants locals, les partícules sòlides amb diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) i els òxids de nitrogen (NOX), que són els principals responsables de les malalties respiratòries i cardiovasculars en zones urbanes després de la dieta i dels hàbits alimentaris poc saludables. Les partícules sòlides es produeixen per dos conceptes: la combustió de carburant dins del motor, i el fregament entre pneumàtics i calçada. Per relacionar les emissions amb el consum energètic s’ha s’han tingut en compte dos conceptes energètics: la despesa energètica final a bord del vehicle (litres consumits al dipòsit o energia captada pel pantògraf, tròlei o bateries) i la despesa energètica de processar l’energia, ja sigui carburant o electricitat (des de la natura fins a la benzinera o a la xarxa elèctrica).

 

Col·labora

Aquesta cursa ha estat organitzada per la PTP possible gràcies a la col·laboració de