Avui l’ATM ha aprovat un increment de tarifes del 4,6% per al transport públic. Cert és que en aquest any 2004 l’increment de costos en el sector del transport ha estat alt, molt per sobre de l’IPC, però també és cert que aquest increment de tarifes supera l’IPC, que està en el 3,6%.

Tenint en compte les circumstàncies, la proposta d’increment de tarifes del 5% d’increment és raonable en un marc de manteniment de l’esquema financer del transport públic. Però des de la PTP volem llençar uns suggeriments sobre la política tarifària i financera del transport públic perquè l’any que ve siguin tinguts en compte.

A. Lluita contra el frau. Caldria fer un esforç per combatre el frau que és molt important a Renfe i FGC. L’any passat un estudi d’ATM va trobar un frau provat del 4,3% i un de probable del 2,9%. Un 7,2% de frau total. La recaptació que es deixa de percebre per aquest frau, fent una regla proporcional, és d’uns 17 milions d’euros i, en percentatge, és superior a l’increment de tarifes que s’aprovarà. Si no hi hagués frau la cobertura de despeses amb tarifes passaria del 42% al 45%.

B. Una política de tarifes específica per als joves. Molts joves opinen que el transport és car. Segurament no és veritat, però aquesta és la seva percepció. Caldria crear com han fet altres països una T-Jove mensual al preu de 30 euros. L’actual TJove trimestral, encara que econòmica, té un cost de 90,65 euros i la seva adquisició, en un pagament que s’ha de fer de cop, resulta força dissuasiva. Una forma efectiva ajudar a combatre el frau és posar unes tarifes que siguin fàcils de pagar pels joves.

C. Un escalat de preus més proporcional en les targetes T-10. La T-10 de dues zones és massa cara. El seu preu no guarda la proporció amb la d’una zona. Els usuaris es queixen i alguns tenen una excusa addicional per fer frau en el ferrocarril. Un petita reducció de cost, fins a 10 euros, des dels 12 euros actuals, situaria el preu en una posició més adequada.

D. Que tothom contribueixi al transport públic. Tret de Barcelona, els ajuntaments de l’EMT no aporten res al transport públic. A més de l’Estat i la Generalitat, que sustenten el gruix de la subvenció, també fan aportacions l’Ajuntament de Barcelona (54 milions d’euros) , les empreses i els ciutadans a través de l’IBI (53 milions d’euros) i la Mancomunitat de Municipis (19,3 milions d’euros). Si els ajuntaments de l’EMT aportessin en la mateixa proporció que aporten tots els altres ajuntaments d’Espanya, hi hauria una quantitat addicional de 16 milions d’euros, una xifra de la mateixa
magnitud a la que s’aconseguirà amb l’increment de tarifes.

E. Incrementar la velocitat dels autobusos perquè cada km resulti més econòmic. Si els ajuntaments, especialment Barcelona, posessin l’avançada tecnologia de regulació del trànsit a favor de l’autobús, la velocitat comercial s’incrementaria dels 12,7 km/h actual fins els 14-15 km/h. Això també suposaria una reducció de despeses d’uns 20 milions d’euros o un increment equivalent de servei d’un 15% sense cost addicional.

Tot plegat, cinc propostes que ens agradaria que les autoritats tinguessin en compte de cara a l’any que ve.