Cal ampliar i adaptar els serveis de transport públic durant la nit per garantir l’accés equitatiu a totes les persones.
És clau incorporar la perspectiva de gènere i la participació ciutadana en la mobilitat, amb dades desagregades i aliances entre administracions, entitats i comunitats.
El 8 d’abril de 2025, vam celebrar el VII Congrés “El transport públic és cosa de dones” al Pati Manning de Barcelona. Amb el tema “La mobilitat nocturna: la nit és nostra, i la mobilitat què?”, la jornada va posar el focus en la necessitat d’abordar la mobilitat nocturna des d’una perspectiva feminista, interseccional i inclusiva.
Una mirada feminista a la mobilitat nocturna
Com ja és habitual, Núria Pérez Sans –vocal de la PTP i investigadora a l’Institut Metròpoli– va analitzar la mobilitat nocturna a Catalunya amb dades actualitzades. Va destacar que sectors amb treball nocturn, com la salut o la neteja, són feminitzats i precaritzats, mentre que l’oferta de transport públic és insuficient. Les dones es desplacen menys de nit, ja sigui per manca d’alternatives adquades en transport públic, per l’assumpció de majors tasques de cura o per percepció d’inseguretat. Sara Ortiz Escalante, de Col·lectiu Punt 6, va aprofundir en aquestes desigualtats i va proposar mesures per millorar l’oferta i la seguretat, garantint una mobilitat nocturna inclusiva.
Dues taules rodones van abordar la mobilitat nocturna des de dues perspectives complementàries: la quotidiana i la no quotidiana o de llarga distància.
La primera taula, centrada en la mobilitat nocturna quotidiana, va tornar a posar sobre la taula les dades compartides per Núria Pérez, destacant la gran diferència de mobilitat en les dones respecte l’horari diürn i nocturn, també des de la perspectiva de l’ús de la bicicleta.
Sectors com la salut, la neteja, l’hostaleria i la logística requereixen mobilitat nocturna, sovint amb condicions laborals precàries que afecten especialment dones, joves i persones migrades. La manca de transport nocturn suposa una càrrega afegida per a aquests col·lectius que han de buscar alternatives de transport econòmicament menys assequibles.
La segona taula va ampliar la mirada cap a la mobilitat nocturna no quotidiana o de llarga distància. S’hi van compartir vivències i dades sobre les dificultats que afronten les dones, tant com a usuàries com com a treballadores del sector. Es va posar en relleu la infrarrepresentació femenina en àmbits com la conducció de transport de llarga distància, les barreres d’accés derivades dels estereotips de gènere i la falta de mesures per garantir una mobilitat segura. Es va donar espai també a iniciatives europees, com European Sleeper, que aposten per una renovació del tren nocturn amb criteris d’inclusivitat i sostenibilitat.
Totes van coincidir en que cal incorporar la perspectiva de gènere en la planificació, gestió i operació del transport nocturn, garantint el dret a la mobilitat per tothom.
Amb la participació de:
- Conchi Guerrero i Ángeles Rodríguez, treballadores del servei de neteja al Campus de Bellaterra de la UAB.
- Anabel Rubio Calvo, Cap d’Oficina de Qualitat i Estudis de l’Àrea de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB.
- Marta Casar López, tresorera i portaveu de Bicicleta Club de Catalunya (BACC).
- Neus Pérez Navarro, Directora de planificació a Sagalés.
- Mercedes Vidal Lago, vicepresidenta de la PTP.
- Yéssica Fernández, responsable de servei d’ALSA Zona Mediterrània.
- Maria Coma Santasusana, PTP i “Perquè no ens fotin el tren”.
- Anne Dubost, Project & implementation manager a European Sleeper.
- Moderadora: Dolors Clavell Nadal, vocal de la PTP.
Experiències internacionals: aprenentatges globals
Hi van destacar com moltes de les problemàtiques identificades a Catalunya es repeteixen arreu: manca d’oferta, invisibilització de les usuàries, absència de dades i infrarepresentació femenina en la planificació i gestió del sistema. L’intercanvi d’experiències va permetre identificar bones pràctiques i reforçar la idea que la mobilitat nocturna no pot ser una excepció dins les polítiques de mobilitat sostenible i inclusiva.