Tren imbatible a l’interurbà: més ràpid i molt més net — el cas Vila-seca–Tarragona (7’) n’és el paradigma.
Bici, reina a l’urbà: dins Tarragona fa 20 minuts i supera cotxe (29’) i bus (33’).
Bus, clau pel clima però li falten velocitat i accessibilitat: trajectes de 90’ on el cotxe en fa 20, línies no adaptades i enllaços a peu de 20’; toca prioritat i estacions accessibles.
Accedeix aquí a les metodologies i resultats
La PTP ha tornat a posar a prova, en condicions reals, diferents modes de transport als principals corredors del Camp de Tarragona. El balanç és nítid: a l’interurbà el tren elèctric és competitiu en temps porta a porta i és molt més net que el cotxe i l’autobús; a l’urbà, la bicicleta s’imposa sovint en minuts i emissions. El bus aporta una reducció substancial de CO₂ per persona, però per disputar el temps necessita més prioritat i millor coordinació.
En tram urbà dins Tarragona (URV → Rodalies), la bicicleta ha estat més ràpida (20′) que el cotxe (29′) i que el bus híbrid (33′). Malgrat el temps, el bus aporta −72% de CO₂ per persona respecte del cotxe (149 g vs 528 g), i confirma el seu rol climàtic tot i requerir més velocitat comercial i prioritat operativa.
Al corredor Reus → Tarragona, el tren elèctric registra 29′ i 57 g de CO₂ per persona, mentre que el bus en fa 50′ i 552 g, i el cotxe 30′ i 1.518 g. Aquí el tren guanya en temps i en emissions de manera clara.
A Cambrils → Tarragona, el tren arriba en 20′ (85 g CO₂/pers.), el cotxe en 19′ però amb 2.363 g, i el bus és clarament més intensiu en emissions (707 g/pers.). En un escenari on el cotxe és lleugerament competitiu en minuts, el tren igualment ofereix gran avantatge climàtic i costos externs menors.
A Vila-seca → Tarragona, el tren és rotundament competitiu: 7′ i 40 g CO₂/pers., enfront dels 38′ i 286 g del bus, i dels 20′ i 1.041 g del cotxe. És l’exemple que avala prioritzar freqüències i intercanvis al ferrocarril metropolità.
Finalment, a Torredembarra → Tarragona, el tren marca 13′ i 80 g CO₂/pers., consolidant el rol estructurant de Rodalies en la mobilitat interurbana del Camp.
Des de Montblanc vam constatar una andana estreta i amb risc de caiguda a via, i —més greu— inaccessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda tant a l’accés com a l’embolcall tren-andana. És una situació indigna d’un sistema ferroviari del 2025 i exigeix actuació immediata. A la Selva del Camp, participants informen que el bus interurbà va trigar prop d’1 h 30 min fins a l’estació d’autobusos de Tarragona, un trajecte que en cotxe es resol en uns 20 minuts; a més, el bus anava molt ple i cap de les línies és adaptada, fet que va excloure de la cursa persones amb mobilitat reduïda. De l’estació d’autobusos a l’estació de tren, l’enllaç a peu ha estat d’uns 20 minuts, una distància i qualitat d’itinerari que cal millorar per fer la intermodalitat realment usable.
La fotografia és coherent amb el que defensem des de fa anys: tren i bicicleta són la columna vertebral d’una mobilitat ràpida, neta i assequible; el bus és clau per capil·laritzar i reduir emissions, però ha de guanyar fiabilitat, prioritat i accessibilitat per competir en minuts. Per això proposem, de forma prioritària: accessibilitzar integralment estacions com Montblanc (andanes a cota, ascensors i embarcament digne), adaptar totes les línies de bus que donen servei a La Selva del Camp i municipis veïns, reforçar freqüències i coordinació tren-bus amb prioritat semafòrica i carrils bus als accessos a Tarragona, i reconfigurar l’intercanvi entre l’estació d’autobusos i la de tren amb un itinerari accessible, curt i ben senyalitzat (o, si cal, llançadora coordinada). Són actuacions assumibles que transformen l’experiència i permeten que els avantatges climàtics del col·lectiu també guanyin en temps porta a porta.