La Generalitat cedeix a les pressions dels ajuntaments de Salou i Cambrils i avala el pitjor atemptat contra la xarxa ferroviària catalana en democràcia

 

  • El document signat per la Generalitat i els alcaldes preveu deixar sense servei ferroviari el centre de Salou i Cambrils, afectant més de 675.000 viatgers anuals. L’estratègia per tranviartizar la línia és la pitjor de les possibles: plantejar-la nova de trinca i sense terminis.
  • Tarragona serà l’única demarcació del Corredor Mediterrani amb l’Euromed sense estació urbana ni connexió amb rodalies. A més perdria totes les connexions de llarg recorregut i dues connexions diàries amb Tortosa; mentre que Port Aventura perdria 3 connexions amb Tarragona i 8 amb Barcelona.
  • S’aposta per una estació “intermodal” a l’aeroport de Reus que no enllaça amb cap sistema ferroviari de rodalies o tramvia.

 

Tarragona, 19 d’abril de 2018. Es confirmen els pitjors escenaris. El mapa de la Generalitat aparegut al document “Acord per les infraestructures i serveis al Camp de Tarragona” també exclou el servei ferroviari del centre de Salou i de Cambrils. La PTP i la PDF denunciem el que seria una pèrdua irreparable, i lamentem la irresponsabilitat dels alcaldes i la deixadesa de la Generalitat en aquesta decisió. Es tracta de l’atemptat més greu a la xarxa ferroviària catalana en tot el període de democràcia, perquè afecta estacions de rodalies amb un elevat nombre de passatgers. El tram afectat té una demanda que triplica la línia Lleida – la Pobla de Segur, que sí ha estat rescatada per la Generalitat.

La promesa d’un hipotètic tramvia nou de trinca en un futur indeterminat és una cortina de fum davant l’afectació a les milers de persones que es quedarien sense servei entre Barcelona, Tarragona i el centre de Salou i Cambrils. Quants transbordaments haurem de fer? Quin serà l’increment dels temps de viatge? Recordem una vegada més, que la viabilitat del TramCamp comença per la transformació gradual de la infraestructura i no pel desmantellament ferroviari integral, com es va fer a l’exitós tramvia Alacant – Benidorm. També cal recordar que un desmantellament, responsabilitat d’Adif, no té garanties d’èxit i ni una posterior reurbanització assegurada econòmicament a curt termini. La millor manera d’evitar la degradació urbanística és mantenir el pas de rodalies a baixa velocitat mentre no es fa el tramvia. No és la primera vegada que al Camp de Tarragona es suprimeix un servei ferroviari utilitzant una promesa de futur; la supressió del carrilet Reus – Salou també estava acompanyada d’un Tren Vertebrado (monorrail).

La queixa lliurada per les entitats al Síndic de Greuges de Catalunya no ha mogut ni en una coma l’estratègia de la Generalitat, de fer seguidisme d’uns alcaldes que, per sí sols, no tenen cap competència sobre la xarxa ferroviària (Ley 38/2015 del Sector Ferroviario i Llei 4/2006 de 31 de març, ferroviària). A més aquesta proposta vulnera tot l’ordenament jurídic en favor de la mobilitat sostenible, com la llei 9/2003 de la mobilitat, les Directrius Nacionals de Mobilitat i llei 16/2017 de lluita contra el canvi climàtic.

 

DESCONNEXIÓ DE ZONES URBANES AMB EL CORREDOR MEDITERRANI. Es confirmaria, una vegada més, la progressiva desconnexió de les zones urbanes del Camp de Tarragona amb el Corredor Mediterrani. Es perdrien tots els serveis Euromed amb parada al centre de Tarragona, i dues connexions regionals entre aquesta ciutat i Tortosa. El document no assumeix la necessitat de mantenir la unitat del Corredor Mediterrani pel que fa els serveis de Tarragona ciutat i Tortosa, i proposa serveis diferenciats que seran econòmicament i tècnicament menys viables que els actuals. L’estació de Port Aventura, que quedarà en cul-de-sac, tampoc no ajudarà a millorar els serveis, en perdre la demanda de la resta de la línia. Com ja vam advertir les entitats, aquesta estació no queda reforçada i perd 8 connexions amb Barcelona i 3 amb Tarragona, segons el mateix document.

D’altra banda, l’aposta per la mal anomenada estació “intermodal” com a element de connexió entre el Barcelona, Corredor Mediterrani i el Camp de Tarragona  suposa repetir l’error, ara evident, de l’estació situada a Perafort: una altra estació allunyada dels centres urbans i sense connexió amb la xarxa de ferrocarril convencional. A més no té sentit incloure els “avantatges” d’aquesta hipotètica estació tenint en compte que és una demanda local que Adif no està executant. En tot cas, des de la PTP i la PDF reclamem que aquesta estació es construeixi al punt d’intersecció del nou Corredor Mediterrani  amb la línia ferroviària convencional Reus – Tarragona, tres quilòmetres més al sud, per incrementar la funcionalitat del sistema. La proposta no afectaria negativament la connexió amb l’aeroport de Reus, ja que en qualsevol dels escenaris es necessitaria un bus llançadora entre les andanes dels trens i la terminal aeroportuària.

BON ACORD PER A LA FUTURA CONNEXIÓ AMB LA LÍNIA D’ALTA VELOCITAT AL NORD DE TARRAGONA. L’acord signat pels alcaldes de Reus i Tarragona i recollit al document de la Generalitat, permetrà la creació de serveis regionals d’alta velocitat procedents de Reus i Tortosa cap a Barcelona amb parada a l’estació urbana de Tarragona, gràcies a l’enllaç d’Altafulla. Aquesta proposta ha estat llargament reivindicada per la PTP, la PDF i altres entitats, perquè permet sumar demandes i combinar rapidesa amb accessibilitat urbana, amb un esquema similar al de Lleida. Malauradament la tramitació d’aquest enllaç ens emplaça al mig-llarg termini.

El Camp de Tarragona entra en un període de degradació i aïllament del servei ferroviari. El desgavell ferroviari que els usuaris podrien experimentar als propers mesos té responsables polítics. Inicialment els alcaldes de Salou i Cambrils i el Ministeri de Foment, però ara també de la Generalitat.