La PTP vol manifestar la seva preocupació per la paralització en què es troba el tràmit parlamentari de la llei de mobilitat. Aquest projecte de llei va ser enviat pel Govern al parlament ara deu fer uns sis mesos. Els grups parlamentaris han presentat les seves esmenes sense que cap d’elles afecti a l’essència de l’esperit de la llei. Al contrari, totes elles busquen millorar el redactat i aprofundir en els conceptes de mobilitat sostenible.

Però ara queda molt poc temps perquè la llei sigui aprovada, ja que només resten dos plens del Parlament abans no s’acabi la legislatura. La PTP vol recordar la necessitat imperiosa que aquesta llei sigui aprovada perquè la mobilitat és una matèria que s’està escapant de las mans dels poders públics. Cada cop hi ha més gent que es mou, amb desplaçaments més llargs i tot això es fa de forma menys sostenible, amb més ús del cotxe, tal com posen de relleu els indicadors de què es disposa. Únicament quan no caben més cotxes, com ara el cas de Barcelona, s’aconsegueix frenar els increments en les intensitats de trànsit.

Per fer la mobilitat més sostenible cap desplegar un ampli ventall mesures: més transport públic i de més qualitat, menys cotxes i amb una circulació més pausada, i un urbanisme no expansiu. Però també cal establir un marc regulador de la mobilitat que obligui els poders públics a pensar en clau de mobilitat sostenible. El nou marc regulador el subministra la llei de mobilitat. Per això és tan important que el projecte de llei s’aprovi.

En el tràmit parlamentari s’han escoltat bàsicament dos tipus d’objeccions: la primera es que el projecte de llei sostrau competències de mobilitat als municipis; la segona és que no ofereix nous recursos econòmics per executar els plans que se’n derivin.

La mobilitat avui ja no és essencialment d’àmbit municipal. Per exemple, a Barcelona el moviment de cotxes que entren i surten de la ciutat és superior al que es produeix exclusivament dintre dels terme municipal. A la resta de municipis importants passa tres quartes parts del mateix. Per tant, a una realitat de mobilitat supramunicipal ha de correspondre un marc normatiu supramunicipal, a partir de la concertació d’esforços entres les diferents administracions amb competència. Així s’ha fet en el cas de l’Autoritat del Transport Metropolità, ATM, i ningú no pot dir que les coses no hagin anat bé.

Quant al tema del recursos econòmics, aquest no és un tema per a la llei mobilitat, sinó de l’acció de govern o d’altres normes jurídiques que la PTP reclama, com ara la llei de finançament del transport públic. L’únic que pretén la llei és crear un marc normatiu a partir de l’acció concertada dels diversos agents. Per fer plans de mobilitat sostenible no calen més diners, únicament cal gastar-los de forma diferent.
La Llei de mobilitat vol fer front a una situació d’emergència i la seva aprovació
no es pot demorar més. La PTP, que fou una de les entitats promotores
d’aquesta llei, fa una crida a tots els partits polítics amb representació
parlamentària perquè la llei de mobilitat -que voldríem que fos de mobilitat
sostenible- sigui aprovada abans que el Parlament no es dissolgui.