Amb motiu del seu desè aniversari, al PTP llança una proposta de cinquanta punts que venen a sintetitzar el seu ideari associatiu.

 

I. Millores en el transport públic
  1. Superació de la Catalunya de tres velocitats en matèria de transport públic. Aprovar un pla de serveis que situï el servei de transport a l’àrea metropolitana a un nivell proper al que avui té Barcelona, i el de la resta del territori al nivell del que avui existeix la perifèria barcelonina. Per  aquesta fi s’ha de dotar una partida anua l de 100 milions d’euros (només és l’1,3% del PDI) durant els propers deu anys.
  2. Prioritat al bus i al tramvia. Atorgar la prioritat a la circulació d’autobusos i tramvies per sobre de la del vehicle privat. L’objectiu principal ha de ser la fluïdesa del transport públic.
  3. Extensió del sistema tarifari integrat de l’ATM a tot Catalunya.
  4. Desenvolupament prioritari de la xarxa de tramvies
  5. Execució del PDI en deu anys, donant prioritat a les infrastructures de fora de Barcelona.
  6. Prioritat a la integració de PMR en els autobusos. Aconseguir que en el 2005 el 100% de la flota d’autobusos de tot Catalunya sigui de pis baix.
  7. Prioritat a la integració de PMR en el metro. Aconseguir que al final del 2005, el 100% de les estacions de metro, FGC i Renfe estiguin adaptades d’acord amb els criteris de la llei de supressió de barreres arquitectòniques.
  8. Convertir el servei de rodalies de Renfe en un autèntic metro regional, per donar resposta als nous reptes que es plantegen.
  9. Millorar amb caràcter urgent el servei de transport públic a l’aeroport. Molt més important que si l’AVE arriba o no a l’aeroport, o de quina forma ho fa, és la millora de l’accés en transport públic pels quatre milions i mig d’habitants de l’àrea de Barcelona i pels milions de turistes que cada any ens visiten. Posar en servei durant el 2003 un servei d’autobús llançadora amb freqüència de 3-5′ des de plaça d’Espanya i un servei nocturn d’autobusos amb tarifa integrada. Millorar la freqüència del tren de l’aeroport a la màxima freqüència possible, amb serveis directes des de Sants-aeroport. Paralització de la construcció de nous aparcaments a l’aeroport. Aprovació d’un pla d’accés sostenible a aquesta instal·lació.
  10. Creació de línies de bus ràpid, amb velocitat garantida, a Barcelona i als seus accessos, amb freqüències de 3-5′ (com a Madrid).
  11. Instal·lació del SAE a tot els autobusos. Abans del 2006 tots els autobusos de Catalunya estaran dotats de SAE (sistema d’ajut a l’explotació o seguiment per satèl·lit).
  12. Informació sobre el temps d’espera. Qualsevol ciutadà podrà conèixer el temps que trigarà a arribar l’autobús a la parada través d’un trucada des del telèfon mòbil a un número gratuït, tant en línies urbanes com interurbanes.
  13. Freqüències comprensibles en el servei en autobús. Tots els autobusos amb freqüència superior als 15′ tindran horaris públics de servei i funcionaran amb freqüències amb dígits múltiples de 5′.
  14. Increment de la freqüència del servei de metro en hora punta.
  15. Carrils bus-VAO en els accessos a Barcelona i a les principals ciutats.
  16. Unió en superfície del Trambesòs amb el Trambaix, a través de l’avinguda Diagonal.
    II. Mobilitat a la ciutat

  17. Pactes per a la Mobilitat Sostenible, en el marc de les previsions de les agendes 21 de les ciutats.
  18. Aprovació del Pla de Desplaçaments Urbans (PDU), en les ciutats de més de 50.000 habitants, amb l’objectiu de pacificar el trànsit, reduint la seva magnitud al ritme de l’1% anual, i millora les condicions d’ús de l’ecomobilitat.
  19. Extensió de les zones 30 a les ciutats, en les que el cotxe té limitada la velocitat a aquesta xifra.
  20. Promoció del cotxe compartit, en la modalitat carsharing i carpooling.
  21. Verificació efectiva del compliment de la norma que limita la velocitat a 50 km/h dins de les ciutats.
  22. Aprovació d’un pla d’accés sostenible a cadascun dels principals polígons industrials. Creació de la figura de gestor de la mobilitat en aquests polígons.
  23. Renunciar a construir cap més macroaparcament en grans equipaments singulars, la majoria del quals situats a l’entorn barceloní però que afecten el conjunt del territori.
  24. Increment dels aparcaments de residents en els barris.
  25. Propiciar un gran acord nacional per a l’ús responsable de la moto.
  26. Aconseguir multiplicar per cinc l’ús de la bicicleta, en els propers quatre anys, en el conjunt de ciutats catalanes.
  27. Creació de la xarxa ciclista de Catalunya (amb carrils i sense).
  28. Tot projecte d’espai públic de la ciutat ha d’iniciar-se des del punt de vista dels interessos del vianants, inclosos els projectes de regulació de les interseccions.
  29. Una Catalunya i unes ciutats obertes a les innovacions en matèria de mobilitat que fan altres ciutats, com per exemple Londres.
    III. Xarxa viària

  30. No incrementar la xarxa viària d’alta capacitat. Catalunya té una dotació suficient en aquesta matèria, ja que és el doble de la mitjana de la Unió Europea.
  31. Abandonament del projecte del Túnel d’Horta i del Quart Cinturó.
  32. Millorar la xarxa secundària de carreteres.
  33. Resoldre el problema dels peatges per la via de la conversió de l’actual peatge financer en una taxa de regulació de la mobilitat.
    IV. Pacte per a la Seguretat
  34. Concreció a Catalunya de l’objectiu de la UE de reduir el nombre de morts i de ferits greus en accidents de trànsit a la meitat. Amb aquesta fi, la Generalitat impulsarà l’aprovació del Pacte per a la Seguretat, en el qual els principals agents implicats, administracions, usuaris i fabricants de vehicles, es comprometin a impulsar un catàleg de mesures que permetin complir aquest objectiu.
  35. Increment dels controls d’alcoholèmia i de velocitat.
  36. Solucionar els punts negres a la carreteres.

    V. Mesures de millora del medi ambient
  37. Compliment del Protocol de Kioto per evitar un gran ridícul internacional. Catalunya ha incrementat avui les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en un 40% en relació als valors de 1990, que són els de referència, però aquell protocol només autoritzava a incrementar-los en un 15% fins el 2010. La major part d’aquest sobreincrement és degut a les emissions del sector del transport.
  38. Promoció dels nous combustibles, gas, biodiesel i electricitat, però sobre tot del l’hidrogen. Catalunya hauria de convertir-se en un gran referent mundial en matèria de producció i ús de l’hidrogen.
    VI. Desenvolupar un nou marc institucional
  39. Atorgament a l’ATM de totes les competències de mobilitat d’àmbit superior al del municipi. Possibilitat que els municipis puguin delegar la gestió de la seva mobilitat a l’ATM.
  40. Transferència a Catalunya del servei de rodalies i dels regionals de Renfe.
  41. Creació de les Autoritats de Transport Metropolità, ATM, de Tarragona, Girona i Lleida.
  42. Liberalització dels serveis ferroviaris de mercaderies en el 2004.
  43. Manteniment en mans públiques de la infrastructura ferroviària i de l’ens que assigni els espais per a la circulació de trens.
    VII. Canvis legislatius
  44. Aprovació de la llei de foment de la mobilitat sostenible que obligui els poders públics a planejar els desenvolupament urbanístics i la mobilitat a les ciutats en clau de mobilitat sostenible i segura.
  45. Una nova fiscalitat ecològica de la mobilitat, basada en les ecotaxes, que substitueixi l’actual impost sobre els hidocarburs i els altres impostos estàtics (matriculació, impost municipal de tinença de vehicles, etc…)
  46. Avantatges fiscals per als combustibles renovables o més ecològics (hidrogen, gas natural , GLP, biodiesel, electricitat).
  47. Modificació de la llei de seguretat vial, per incrementar la protecció dels usuaris de la via pública.
  48. Llei de finançament del transport públic i de la mobilitat sostenible i de promoció de l’ús dels combustibles alternatius. L’estructura de finançament s’haurà de basar en taxes sobre els hidrocarburs i les grans superfícies comercials, els ingressos de les sancions per infraccions de trànsit i una part de la recaptació dels peatges de les autopistes.”
  49. Llei que afavoreixi la lliure competència entre els diversos sistemes de transport de mercaderies, que només serà realment equitativa si cada sistema de transport internalitza els seus costos. Els de la carretera suposen a Catalunya 3.500 milions d’€ anuals. Els del ferrocarril només 100 milions d’euros a l’any.
  50. Fiscalitat municipal orientada a incentivar l’eficiència i l’estalvi en el sector del transport. Una nova fiscalitat afavoridora de la mobilitat sostenible. En el marc legislatiu actual és possible crear desgravacions fiscals per impulsar l’ecomobilitat. Han d’aconseguir reduccions fiscals del 95% els vehicles de consum inferior als 5l/100km, els de motor híbrid, els elèctrics, els que funcionen amb combustibles renovables i a gas, i els de carsharing. També han de tenir beneficis fiscals aquelles empreses que apliquin plans de mobilitat sostenible.

Barcelona, febrer de 2003