20100126-llcarrascoEl baix Llobregat, per la seva configuració física, és una de les comarques catalanes que millor orografia té per a l’ús de la bicicleta de forma quotidiana. La mancança de grans pendents és la tònica comú en la majoria de municipis situats en la vall del Llobregat. Així i tot, hi ha grans barreres per poder utilitzar la bici de forma quotidiana en els municipis.

Les barreres que comporten les manques de connexió entre les ciutats de la comarca, amb alts índexs de manca de seguretat viària per aquest mitjà, la manca de la connexió a peu o en bici ambdós costats del riu Llobregat, i la manca de carrils protegits per accedir a les zones industrials, són una costant en els desplaçaments amb bicicleta a tota la Comarca.

És cert que en molts municipis s’ha avançat en la implantació d’alguns carrils bici, la instal·lació d’aparcaments i de sistemes de pacificació del trànsit que fan compatible la coexistència de la bici amb el resta de vehicles, però resten encara moltes assignatures pendents.

S’ha de ressaltar que en aquest moments alguns municipis tenen aprovat un Pla Director de la Bicicleta i molts estan obligats a fer uns Plans de mobilitat urbana, pel Decret de Protecció atmosfèrica, en els que han de definir també itineraris per a la bicicleta, i que les noves zones urbanitzades o grans equipaments, gràcies al Decret d’Estudis de la Mobilitat Generada, han estat obligades a tenir en compte a la bicicleta en la seva urbanització.

Cal també ressaltar l’aposta que han fet alguns municipis mitjançant l’EMT, de posar en funcionament el Bicing Metropolità a imatge del de BCN, al igual que l’aposta de Sant Andreu de la Barca per crear el seu propi sistema de Bicing.

Sense oblidar-nos de l’important paper de CCOO, pel que fa a la defensa del riu i la reivindicació d’una ruta ciclable al llarg del Llobregat i la constant reivindicació de la millora de la mobilitat en els polígons industrials.

L’acció és constant sense dubte, i s’estan donat passos molt positius per a potenciar aquest model ecològic de desplaçament individual.

Però es nota a faltar en la Comarca una millor planificació de la xarxa d’itineraris de bicicletes al Baix Llobregat, una planificació que orienti als ajuntaments en el camí d’unir itineraris entre municipis, crear rutes segures de bicicleta per accedir als polígons industrials i afavorir l’aparcament de les bicicletes en tot el territori.

Estem avançant en l’ús de la bicicleta, i poc a poc, cada dia surten nous itineraris segurs, però per poder implantar correctament el Bicing, o per poder fomentar l’ús quotidià de la bicicleta, es imprescindible garantir una xarxa d’itineraris, segurs, ben connectats i que s’estenguin a tot el terme municipal dels pobles i ciutats i no sols en el casc urbà.

Aquí les entitats supramunicipals i la Generalitat han de prendre la iniciativa i coordinar als ajuntaments, planificant i finançant solucions per a resoldre les mancances existents, de forma que el 2015 puguem aconseguir gaudir d’una xarxa d’itineraris segurs de bicicleta en tota la comarca del Baix Llobregat, ben connectada i segura, que permetí de veritat fer un ús quotidià de la bicicleta, amable i amb el mínim risc d’accidentalitat.