20130423-paunoy

20130423-paunoySeria més sensat reconvertir el VAO de dos carrils en una via bidireccional només per a autobusos

A Europa hi ha dos tipus de carrils VAO (vehicles amb alta ocupació). Els que permeten vehicles amb un mínim de tres ocupants, que es poden comptar amb els dits d’una mà, i els que permeten un mínim de dos ocupants. ¿Saben on es va fer el primer carril bus-VAO a Europa per a un mínim de dos ocupants? Ho han encertat: a Madrid, en l’època en què Borrell va ser ministre. ¿Saben on s’ha fet el segon? A Barcelona. El que pocs saben és que no hi ha més exemples.

EL PRODUCTE bus-VAO és una idea genuïnament nord-americana perquè a l’altre costat de l’Atlàntic les xarxes de transport públic són molt més febles que a Europa. Quan al nostre continent volem impulsar el transport sostenible fem dues coses. O bé, la majoria de vegades, promovem el ferrocarril, el sistema amb més capacitat de transport i en menys espai; o, menys freqüentment,
reservem un carril de l’autopista perquè hi circulin als vehicles «més sostenibles», que normalment són els autobusos. De fet, les ciutats europees estan esquitxades de centenars de quilòmetres de carril bus. Però ningú a Europa, excepte a Barcelona, ha tingut l’ocurrència de construir un carril addicional per a VAO amb la circumstància agreujant que ha costat una autèntica fortuna, ni més ni menys que 80 milions d’euros. 

Seguim amb les males notícies. El carril bus-VAO a l’entrada de Barcelona fa més de sis mesos que funciona i es constata que un projecte que es va gestar per promoure un transport una mica més sostenible s’està convertint en un nyap inoblidable. Sembla que el fet que aquest carril estigui buit molesta alguns grups de ràdio i de televisió que es dediquen a llançar burles i bromes als seus noticiaris sobre el fet «que es veu molt buit el carril bus-VAO». Aquests noticiaris no informen de la mobilitat, sinó del trànsit. No s’han parat a pensar que el pas d’autobusos arriba a la xifra de 30 en hora punta, comptant autocars, un valor superior al de molts dels carrils bus que hi ha a Barcelona, i que hi estan passant unes 750 persones per sentit en l’hora punta, 1.500 en les dues direccions. El fet que un autobús ocupi poc espai sembla que doni carta blanca a aquesta Brunete automobilística per llançar tota mena de comentaris malintencionats sobre «el baix ús del carril VAO».

El Govern català ha decidit canviar el pla d’explotació del carril. Ara hi permet el pas d’autobusos, motos i cotxes amb dos ocupants –abans n’eren tres–, però només en el sentit d’entrada a Barcelona. Un problema afegit, i que el pèssim disseny d’aquesta infraestructura no corregeix, és que la principal congestió es troba abans o després del carril. Un altre agreujant és el semàfor en vermell que es troba el bus quan arriba a Barcelona, ¡ li fa perdre els minuts que havia guanyat en el curt trajecte del bus-VAO!

Aquest és un despropòsit que hauria d’avergonyir els que el van planificar. Per desfer el desastre, el que seria sensat seria convertir aquesta infraestructura de dos carrils en una via bidireccional «només bus». Al món l’anomenen Bus Rapid Transit, és a dir, funciona com si fos un carril per a trens però amb autobusos. De fet, a cap línia ferroviària d’accés a Barcelona hi ha més de 20 circulacions a l’hora sense que «aquesta pobra dada» aixequi un vendaval de comentaris despectius pel fet d’estar «mig buida». Si l’Administració pretén que el trànsit convencional sigui «més sostenible», el que és més sensat és reservar un carril de circulació als vehicles «més sostenibles», amb uns 25 viatgers de mitjana.

AQUESTS ÚLTIMS dies hem sentit propostes del Govern català perquè totes les entrades a Barcelona tinguin carrils VAO per a cotxes i motos. Aquestes propostes demostren la falta de visió global de mobilitat d’algunes esferes governamentals i la dificultat d’alguns a l’hora de posar l’accent en la gestió de la mobilitat dels passatgers en lloc de la dels seus vehicles. Si es vol promoure la mobilitat sostenible, com a Europa fan totes la ciutats, s’ha d’exigir al Ministeri de Foment el compliment del pla de rodalies de l’època de Zapatero. I si el ministeri insisteix a mirar cap a un altre costat, el que s’hauria de fer és començar a adjudicar obres des de la Generalitat a càrrec de Madrid o deduir-les del pagament dels impostos. Pel que fa a la proposta de generalització dels VAO als accessos a Barcelona, encara que la moto sigui un vehicle de baixa ocupació i a més a més el sistema de transport més perillós, no hi hauria res a objectar si un carril es dediqués a aquest propòsit, però només després d’haver reservat un carril al transport públic. I sempre amb la condició que parlem de redistribuir l’espai disponible, no de construir espai nou per circular-hi.

 

 

Pau Noy i Serrano

Enginyer Industrial.
Vocal de relacions internacionals de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic