L’Associació per a la Promoció del Transport Públic dóna la benvinguda al nou Trambaix.

Per primera vegada el transport públic de superfície gaudeix d’unes condicions de circulació ràpides i segures, gràcies a la regulació semafòrica i la plataforma reservada. Aplaudim la nova infraestructura i desitgem que el tramvia funcioni amb autèntica prioritat, amb la col·laboració de tothom, perquè si descongestionem la via pública és la ciutat sencera qui guanya. La nit del 18 de març de 1971 va circular l’últim tramvia barceloní, clausurant una de les xarxes més potents que havia existit a Europa. La clausura de línia 51, “Drassanes-Via Júlia”, va tenir el trist honor de posar fi al transport elèctric de la ciutat de Barcelona. Mentre altres ciutats havien optat per protegir els vells tramvies i emprendre la seva modernització, les autoritats franquistes van decidir que el tramvia destorbava als cotxes i que havia de ser substituït per autobusos. Malauradament , aquest autobús ha progressat sense cap tipus de protecció i el resultat immediat fou una pèrdua de viatgers i un progressiu col·lapse de la xarxa viària.

20040213-tram
Tramvia de la línia 51, al seu últim viatge, la nit del 18 de març de 1971. Tramvies d’última generació sobre plataforma reservada amb gespa.

 

La PTP proposa que el nou Trambaix s’inauguri el 18 de març de 2004, perquè aquesta efemèride posa fi a …

  • 33 anys on el transport privat ha anat col·lapsant al transport públic en superfície, aportant contaminació, perillositat i baixant la qualitat de vida
  • 33 anys sense protecció de la majoria de la població, que no té cotxe o no el fa servir, la qual cosa ha comportat pèrdues de temps i eficàcia. Només la implantació de carrils bus, tan poc protegits i vulnerables, ha pal·liat parcialment la situació.
  • 33 anys esclaus dels combustibles fòssil, que ha encarit el preu del transport
  • 33 anys sense poder fer un repartiment més just i democràtic del viari

La PTP proposa inaugurar el Trambaix el 18 de març, com a homenatge de tots els valors que ell representa, i que durant tants anys han estat absents de Barcelona