EXIGIM LA RÀPIDA REOBERTURA DEL TRAM AFECTAT. La premsa local ha informat que la sostracció del cable de la catenària al tram entre Calaf i Manresa, actualment en procés de renovació, endarrereix sine die la recuperació del servei ferroviari. A dia d’avui ja s’acumulen quinze mesos sense servei al tram afectat: set previstos pel contractista i vuit addicionals de retard (veure annex 1).
ÉS EL DARRER TRAM PENDENT DE MODERNITZAR A LA LÍNIA. Durant les darreres dècades, la línia Lleida – Manresa ha mantingut un servei de subsistència sobre unes infraestructures precàries que van tocar fons als anys noranta. Als anys 2001, 2002 i 2007 es va dur a terme la renovació de via als trams Mollerussa – Cervera, Lleida – Mollerussa i Cervera – Calaf respectivament, fet que ha permès millorar els temps de viatge actuals (veure annex 2) i encara més al futur. L’any 2009 es procedia a renovar el darrer tram, entre Calaf i Manresa, que ostentava una dels pitjors marques del ferrocarril català: 35 km/h de velocitat mitjana (veure annex 3).
EL SERVEI NO ESTÀ A L’ALÇADA DE L’EIX TRANSVERSAL DE CATALUNYA. Des de fa més de 10 anys el servei es limita a tres trens diaris per sentit entre Lleida, Manresa i Barcelona i un reforç de 3 trens entre Lleida i Cervera en dies feiners, que es tornen 2 en dies festius. El tram Lleida – Cervera està previst dins de les Rodalies de la Generalitat de Catalunya, amb un servei cada hora segons el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012 (veure annex 4).
OPTIMITZAR L’EXPLOTACIÓ PER DONAR MÉS SERVEI. Des de la PTP de Lleida creiem que el servei pot millorar-se notablement sense gairebé incrementar costos. L’explotació anterior als talls es basava en un tren que emprava més de 8 hores entre l’anada i la tornada, ja que a partir de Manresa es comportava com un tren de Rodalies. La dedicació de les mateixes hores de tren i de maquinista cap a un sistema de llançadores entre Manresa i Lleida permetria incrementar molt notablement el servei ofertat a estacions que avui només ofereixen 3 o 6 oportunitats diàries per viatjar en cada sentit. El transbordament forçat a Manresa seria un problema menor si es dupliqués la freqüència i es coordinessin les Rodalies de Lleida amb les de Barcelona.
En qualsevol cas cal apostar per l’increment de la rapidesa i del nombre de serveis aprofitant al màxim la renovació de via efectuada. Aquesta operació resulta imprescindible per guanyar usuaris al vehicle privat al tram de Ponent de l’Eix Transversal de Catalunya.
Lleida, 23 de juliol de 2010