Search

Número 49

abr. 21 2009

abr.

21

2009

[vc_row][vc_column width=”2/3″][vc_raw_html]JTVCM2QtZmxpcC1ib29rJTIwaWQlM0QlMjIxNzE4NSUyMiUyMCU1RCU1QiUyRjNkLWZsaXAtYm9vayU1RA==[/vc_raw_html][vc_btn title=”També pots descarregar el PDF!” color=”success” align=”center” link=”url:http%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2021%2F04%2Fmss49.pdf|target:_blank”][/vc_column][vc_column width=”1/3″ css=”.vc_custom_1618992825822{background-color: rgba(201,214,201,0.31) !important;*background-color: rgb(201,214,201) !important;}”][vc_column_text]

Editorial: Contra la crisi, més transport públic que mai

Article central: Rodalies Metropolitanes. Madrid i Barcelona

Actualitat: Sèrie Mobilitats. La demanda del TP de 2008. Pla de Mobilitat de l’UAB.

Ferrocarril: Mercaderies de la Carretera al Ferrocarril. El sistema Lorry Rail. No als mega trucks.

Medi Ambient: Motocicleta i contaminació

Bus: FECAV: La RSC. 10 anys de bus a Lliçà d’Amunt

Vianants: Sant Boi Camina

Entrevista: Manel Villalante, Director General de Transport Terrestre de la Generalitat de Catalunya

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space][vc_column_text]Qui gasta 49.000 euros en un cotxe, necessita ajuts públics?

Al passat número de la nostra revista ja alertàvem de l’estat d’excepció al qual semblen haver entrat algunes polítiques de sostenibilitat econòmica arran de la crisi. El 25 de maig la Generalitat aprovava l’AutoCAT, un pla que té per objectiu suprimir les clàusules ambientals i de gamma que el pla 2000E de Zapatero havia posat com a condicionants per subvencionar –amb diners públics– l’adquisició de nous vehicles. Els defensors de l’AutoCAT argumenten que la Generalitat recuperarà la inversió cobrant-se-la en l’impost de matriculació, que és més car en vehicles més contaminants i luxosos. Però el còmput global és clar: menys pressió fiscal per als qui més contaminen, menys pressió fi scal per als qui més tenen. El Govern de Catalunya, considerat d’esquerres i progressista, acaba imitant les propostes de l’executiu d’Esperanza Aguirre per a l’eliminació de l’impost de matriculació, tot i que amb una presentació més camuflada d’aquesta rebaixa fiscal: primer t’ho pago i després m’ho tornes.

L’AutoCAT promociona la mobilitat de luxe en temps de crisi: qui es gasti 49.000 Euros en un vehicle necessita ajuts públics?

Amb unes famílies cada cop més empobrides, quins efectes pot tenir la subvenció de béns de luxe en contra de la promoció d’elements de primera necessitat com la rehabilitació d’habitatges, la bonifi cació del transport públic o l’execució d’obres públiques urbanes? Mentre ajudem els compradors de cotxes de luxe, els nostres parats no poden anar a buscar feina amb un transport públic gratuït o rebaixat especialment per a ells.

L’AutoCAT generarà menys llocs de treball que la promoció de la mobilitat sostenible, segura i responsable.

Tot i que el transport públic avui només es fa càrrec del 14 % dels desplaçaments a Catalunya, les nostres empreses ferroviàries i d’autobús ja generen més llocs de treball directes que Seat i Nissan juntes. Què passaria si en comptes de subvencionar multinacionals amb ganes de marxar del país s’implantés un transport públic potent al Camp de Tarragona, Girona, Lleida i Terres de l’Ebre com s’ha fet a Barcelona? Probablement l’efecte seria menys mediàtic…

L’AutoCAT menysprea la qualitat de l’aire i fa cas omís a les sancions que la Unió Europea imposarà a la Regió Metropolitana de Barcelona per tenir una qualitat de l’aire sota mínims.

Això provoca la mort prematura a més de 3.000 persones anualment. De què serveixen els sacrifi cis ciutadans per estalviar energia si després la Generalitat dedica part dels nostres impostos a subvencionar els qui més contaminen?

Existeixen alternatives molt més eficients que l’AutoCAT per afavorir l’ocupació sense contradir els principis de la Llei 9/2003 de Mobilitat del Parlament de Catalunya, l’Estratègia Catalana Contra el Canvi Climàtic o el Pla per a la Millora de la Qualitat de l’Aire de la Regió Metropolitana de Barcelona, i és la promoció de la mobilitat sostenible, que crea el doble de llocs de treball per cada viatger, millora l’autonomia i la equitat dels ciutadans i supera les mancances ambientals i econòmiques del nostre model de transport.

En aquesta revista informem sobre els darrers avenços a la xarxa ferroviària madrilenya de Rodalies, la magnífica experiència del tramvia de Parla o l’innovador sistema Lorry-Rail per afavorir el traspàs de les mercaderies cap al ferrocarril.

En definitiva, contra la crisi, més transport públic que mai!

Ricard Riol Jurado[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

També et pot interessar...