Un model del sistema regional català

Definirem el sistema regional en funció de les relacions de mobilitat entre comarques. Partir de la mobilitat per a entendre la cohesió i vincles dels territoris és una vella pràctica, però ho farem amb dades relatives al nombre d’habitants que relacionen aquests desplaçaments. Les regions que apareguin seran agregacions de comarques amb vincles conjunts.

Els sistemes de definició de relacions metropolitanes acostumen a agregar en funció de la més destacada destinació de mobilitat (vegeu Mapa 2). És obvi que tot Catalunya tot acaba penjant de Barcelona, però aquest model gravitatori és parcial, perquè sembla només atrau l’astre rei.

Establim el valor de lligam entre dues comarques com el quocient entre el nombre de viatges (un equivalent de la força gravitatòria), dividit per la suma de les masses respectives (nombre d’habitants). Partim de les dades de l’enquesta de l’INE feta amb mòbils (dades publicades per l’ATM), a data 19 de febrer del 2020 i població del 2020.

La primera impressió de resultats dibuixats en el mapa de conjunt (vegeu Mapa 3) ens mostra:

• Els vincles manifesten relacions de veïnatge, a causa de relacions laborals, educatives, o de serveis.

• Emergeixen clarament unes regions, que venen a coincidir amb una hipòtesi precedent (vegeu Mapa 1), realitzada a partir d’un reconeixement geogràfic.

• Les regions més destacades per les dades són: Pirineu, Ebre, Penedès, Ponent, Barcelona i Girona. Amb menys força: Llobregat-Cardener (Manresa) i Alt Ter-Fluvià (Vic). Aquestes regions estan representades amb vincles de color blau al plànol.

• Destaquen els vincles interiors d’espais com Pirineu i Ebre, mostra que la poca població incrementa les relacions entre comarques. El cas del Moianès ens mostra un exemple en la mateixa línia.

• Algunes delimitacions que podrien semblar teòriques, resulta que les dades les emparen. Per exemple, la divisió entre Pirineu i Ponent, quan els rius són direcció sud.

• Hi ha alguna frontera dura, per exemple el cas del Montsant, entre la plana de Lleida i el vessant mediterrani. En canvi, entre Olot i Sant Joan de les Abadesses, el túnel de Collabós estableix un fort lligam entre Garrotxa i Ripollès.

• Algunes relacions que identifiquem com a “provincials” apareixen destacades, com és el cas del Solsonès, molt lligat a la província de Lleida i d’Osona amb el Vallès Oriental. En els esquemes regionals (vegeu Mapa 1) el Solsonès és Cardener i Osona és Ter.

• Alguns eixos de comunicacions expliquen alguns vincles: cas del Congost (C-17 i R3 de Rodalies) entre Granollers i Vic, la relació entre Balaguer i Tremp (línia de FGC), o l’eix Diagonal entre Manresa i Igualada (C-37). Es manifestà amb força la seqüència urbana de Granollers a Vic, un fet que no hi és entre Martorell i Vilafranca en la mateixa potència, com tampoc entre Terrassa i Manresa.

• Dins l’espai gironí, la relació entre Selva i Gironès és més forta que amb les altres comarques gironines.

• Algunes relacions duals són especialment destacades: Tarragona – Reus (Tarragonès amb Baix Camp), Tortosa – Amposta (Baix Ebre amb Montsià) i Puigcerdà – la Seu d’Urgell (Cerdanya amb Alt Urgell).

• Destaca en la identitat del Penedès el fort lligam entre Igualada i Vilafranca.

• La regió de Barcelona seria de cinc comarques (sense Garraf ni Penedès) i dins seu, els vincles més forts són entre Barcelonès i Baix Llobregat. Els vincles en el Vallès són superiors que els respectius amb el Barcelonès. Aquests lligams dins la regió mostren un equilibri interior.

Consideracions finals

Un cop desenvolupat el model de reconeixement de les regions catalanes, en podem extreure les següents conclusions generals:

Tot i la presència d’un astre rei fort (Barcelona), el país mostra sobretot relacions locals, planetàries en podríem dir, que fan el sistema molt complex.

Aquesta complexitat s’expressa amb lligams gravitacionals molt dèbils de Barcelona amb la majoria de les comarques, les quals ostenten lligams regionals molt més sòlids entre elles. Aquest fet és contra intuïtiu. Doncs, sí, hi ha potents astres en el veïnatge immediat del sol, un fet també present a l’univers.

Les dues comarques amb un major vincle mutu són el Tarragonès i el Baix Camp (Tarragona – Reus), seguides del Baix Ebre i el Montsià (Tortosa – Amposta). Els seus valors són superiors a relacions com les metropolitanes del Barcelonès amb el Baix Llobregat. Pot sorprendre, però l’analogia gravitatòria faria d’aquelles comarques dos astres propers, bessons, en ràpida rotació l’un respecte l’altre, una circumstància que existeix a l’univers. Podríem assolir valors similars a aquestes dues interaccions si comparéssim dos districtes de Barcelona, amb una població de l’ordre de 200 cents mil habitants cadascun i un intercanvi de mobilitat de 80.000 desplaçaments diaris entre ells en cada direcció.