Candidatura de Ricard Riol Jurado als premis europeus del transport públic

La European Mobility Exhibition ha acceptat la candidatura de Ricard Riol Jurado als premis europeus del transport públic, per les seves iniciatives de divulgació i defensa de la mobilitat sostenible. Fins al 14 de maig tu també pots donar suport a Ricard, qui vol posar en valor la importància dels moviments socials de suport al transport públic.

Votar és molt fàcil!

Només necessites entrar a la pàgina per a les votacions i disposar d’un correu electrònic vàlid. Aquí et mostrem les passes.

La candidatura de Ricard Riol com a millor talent juvenil no és un simple reconeixement a una trajectòria personal o professional; és sobretot un missatge de suport a tots els joves que reivindiquen el transport públic a tot el món, sigui quin sigui el seu origen o les seves possibilitats.

 

Per què votar el Ricard?

Ricard Riol Jurado (Tarragona, 1982) ha dedicat tota la seva trajectòria personal i professional a la defensa del transport públic. Nascut en una família treballadora, va créixer i va rebre educació a l’Hospitalet de Llobregat, una ciutat limítrof amb Barcelona on el transport públic ha estat fonamental per a garantir l’autonomia personal i la igualtat d’oportunitats dels ciutadans; un lloc on el cotxe privat ha estat escàs per raons d’espai i economia. Actualment és president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP).

Demostració del carril bus flexible a la B23, coordinada per la PTP amb el suport del Servei Català de Trànsit. 23-09-2007
previous arrow
next arrow
PlayPause
ArrowArrow

Des de molt jove va mostrar interès pel món del ferrocarril i l’urbanisme. Als 12 anys li van regalar la primera revista especialitzada sobre ferrocarrils, i des de llavors, ha estat autodidacta en diversos camps, al mateix temps que estudiava la carrera Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques a la Universitat Politècnica de Catalunya.

A partir dels 14 anys va viure de prop la polèmica veïnal i política causa de l’anunci de reintroducció del tramvia a l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquesta època a Espanya només hi havia una línia, a València, i els avantatges d’aquest mitjà de transport eren molt desconeguts entre la població. Als 17 anys, preocupat pel creixent rebuig al tramvia entre alguns sectors, va decidir actuar directament. Tot i no tenir internet a casa, va aprendre a fer pàgines web i va recórrer als seus estalvis per fer milers de fotocòpies i posar en marxa la primera campanya comunicativa en defensa del tramvia de Barcelona: “Sí al Trambaix. Sí al Transport Públic”, estrenant un web en l’any 2000, anys abans que s’estrenés el web oficial. També escrivia regularment als diaris i participava en debats, confrontant-se en solitari als opositors al projecte, que eren nombrosos.

Al cap de poc temps va entrar a formar part de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, descobrint persones amb les mateixes inquietuds i gran experiència. L’any 2001 va rebre l’encàrrec d’impulsar la comunicació i la defensa de diversos projectes de mobilitat sostenible. Dins de l’associació, ha dissenyat campanyes divulgatives i realitzat diverses propostes tècniques per millorar el servei de transport públic per autobús i per ferrocarril a l’àrea metropolitana de Barcelona ia Tarragona. Un dels exemples més reconeguts va ser el projecte “Tren 2014” per a Catalunya, que va ser finalista als premis PTx2 de la Unió Internacional del Transport Públic de 2011 a la categoria de promoció del transport públic.

Fa 10 anys, el 2007, va ser triat president de la PTP, convertint-se en una de les cares més visibles en la defensa del transport públic a Barcelona. La seva adreça de l’entitat s’ha basat en la combinació de l’activisme amb l’elaboració de propostes tècniques, el més concretes possible. En aquest període l’Associació ha incrementat notablement el seu impacte sobre l’opinió pública i doblat el nombre de socis.

Una de les accions més destacades va ser l’impuls d’una inèdita demostració per a l’execució d’un carril bus sobre una autopista d’accés a la capital catalana, amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit. La proposta va ser aprovada anys més tard, però encara espera un conveni per a la seva execució. També es va elaborar la primera diagnosi integral de la competitivitat del sistema ferroviari espanyol, a través del pla Tren 2020, proposant un pla d’infraestructures centrat en la mobilitat quotidiana i no únicament en batre rècords d’alta velocitat. Aquest pla proposava explotar la xarxa ferroviària amb freqüències cadenciadas i enllaços entre línies, així com un conjunt de bones pràctiques per a revitalitzar les línies suburbanes i regionals prenent l’exemple de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

També ha desenvolupat una important tasca en la definició tècnica i defensa del tramvia en el tram central de l’avinguda Diagonal, elaborant una gran quantitat de recursos gràfics i audiovisuals per a la comprensió del projecte per part de la ciutadania. L’any 2010 va impulsar la recreació de l’espai consumit per 200 persones si es movien en cotxe, autobús, tramvia oa peu i en bicicleta, per a la defensa d’una mobilitat més sostenible a Barcelona, ​​duta a terme per la plataforma “Diagonal per a Tothom “, i reconeguda amb els premis de l’Agenda 21 de Barcelona el 2010.

En l’àmbit acadèmic ha elaborat una monografia sobre el consum energètic de les maneres de transport per a la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols, diversos articles per a revistes especialitzades i ha col·laborat com a professor per la UPC, UB i sindicats. També ha treballat en la divulgació dels avantatges del transport públic a través d’infografies o vídeos comprensibles per al públic general.

Per Riol, la defensa de la mobilitat col·lectiva per viure millor ha estat un motor d’aprenentatge continu, des de la creació de pàgines web, fins al disseny gràfic, edició de vídeos, programació …

La candidatura de Ricard Riol com a millor talent juvenil no és un simple reconeixement a una trajectòria personal o professional; és sobretot un missatge de suport a tots els joves que reivindiquen el transport públic a tot el món, sigui quin sigui el seu origen o les seves possibilitats. Necessitem seguir viatjant junts, per un món millor.