El títol de transport més utilitzat, la T-10 d'una zona, s'ha incrementat un 14,6% en el període 2008-2011, gairebé triplicant l'IPC del mateix període, el de la crisi, que és d'un 5,1% (Novembre 2007-Novembre 2010). Font: PTP a partir de dades ATM i INE.

El títol de transport més utilitzat, la T-10 d'una zona, s'ha incrementat un 14,6% en el període 2008-2011, gairebé triplicant l'IPC del mateix període, el de la crisi, que és d'un 5,1% (Novembre 2007-Novembre 2010). Font: PTP a partir de dades ATM i INE.

El títol de transport més utilitzat, la T-10 d’una zona, s’ha incrementat un 14,6% en el període 2008-2011, gairebé triplicant l’IPC del mateix període, el de la crisi, que és d’un 5,1% (Novembre 2007-Novembre 2010). Font: PTP a partir de dades ATM i INE.

La manca d’una llei de finançament del transport públic, pendent des de 2004, impedeix finançar les millores i ampliacions sense repercutir-les amb excés sobre els usuaris

Les obres de la nova línia 9 encareixen els títols de transport, mentre les obres de les noves autovies de la Generalitat són assumides al 100% per tots els contribuents, tot i ser socialment menys rendibles

La solució no és abaratir la T-10 sinó fidelitzar els clients amb abonaments més flexibles i econòmics


Que el transport públic és beneficiós per a tota la societat, més enllà dels propis passatgers, és una evidència que avui tothom reconeix. Només cal recordar el caos viari que va originar la interrupció del servei de Renfe i FGC al sud de Barcelona l’any 2007, a causa d’uns esvorancs a les obres de l’AVE. El transport públic, més enllà de l’autonomia que dóna els seus usuaris, és sinònim de benestar i seguretat viària per a tota la societat, és descongestionador, és lluita contra el canvi climàtic i reducció de la contaminació ambiental i acústica i, a més, és un generador d’ocupació més rendible que la mateixa automoció.

 

Com es paga el transport públic? Tot i que el transport públic beneficia tota la ciutadania, el 40% dels seus costos de funcionament són aportats pels seus usuaris via tarifa, provinent el 60% restant dels pressupostos generals. El problema apareix quan les millores i ampliacions del transport públic acaben suposant un increment de tarifes per sobre de l’IPC durant un període superior als 10 anys.

 

El preu de la T-10 ha de deixar de ser important. L’actual gamma de títols integrats és molt extensa però ha fracassat en l’objectiu de fidelitzar els usuaris, ja que el 70% utilitza la targeta de 10 viatges. Els abonaments il·limitats (tarifa plana), només són utilitzats pel 10% de viatgers perquè no surten a compte ni amb cinc viatges d’anada i tornada setmanals.

El transport públic s’hauria de fer més econòmic i senzill a partir d’abonaments periòdics de tarifa plana, que ajudin a fidelitzar molt més l’usuari que els títols de pagament per cada viatge. També caldria estudiar la implantació de títols adaptables al consum, on l’usuari tindria a la seva disposició un crèdit de viatges i zones que serien bonificats en funció de l’ús.


El finançament de noves infraestructures: un greuge comparatiu. El dèficit actual es veu molt agreujat pel finançament de la construcció de la línia 9, que es carrega parcialment sobre les tarifes del transport públic, una operació inèdita durant el segle XX. Aleshores la construcció de noves línies de Metro anava a càrrec íntegre dels pressupostos generals de l’Estat o de la Generalitat, tal com avui dia es financen les autovies. És enormement injust que l’usuari del transport públic metropolità financi una part de la construcció de la línia 9, mentre qui usa les autopistes amb peatges a l’ombra no finança res perquè tot ho paguen els contribuents, encara que no siguin usuaris ni beneficiaris.

 

Cal una llei de finançament. L’actual model de finançament de les infraestructures debilita el finançament corrent del transport públic, ja per sí inestable, degut a la manca d’una llei de finançament del transport públic, pendent a Catalunya des de 2004 segons la disposició addicional vuitena de la Llei 9/2003 de Mobilitat.

 

Per tots aquests motius la PTP reclama al president de la Generalitat de Catalunya tres mesures que es consideren fonamentals per solucionar l’endèmic problema de les tarifes i el finançament del transport públic:

 

1. Complir amb la Llei de Mobilitat i aprovar ràpidament una llei de finançament estable del transport públic.

 

2. Cercar noves fonts de finançament procedents del vehicle privat (Model Transport for London o TABASA, on els usuaris del transport privat financen part de les millores del transport públic):

 

  • Reorientar la política dels peatges. Abandonar la idea del rescat dels mateixos i utilitzar-los per finançar el sistema nacional de transport públic i mesures de mobilitat més sostenible, segura, equitativa i eficient.

  • Assumir l’Eurovinyeta com a via de finançament

  • Fer finalistes els ingressos dels aparcaments públics i vincular-los al finançament del sistema de mobilitat, també del transport públic

 

3. Impulsar la fidelització dels usuaris tot l’any, considerant els exemples dels avenços provocats per la tarifa plana al sector de la telefonia i Internet o els abonaments adaptables al consum.

 

Barcelona, 20 de desembre de 2010