La introducció de criteris ambientals en la contractació pública: el cas de Hèlsinki

El cas de Hèlsinki suposa que una actuació d’àmbit local canviés la seva dimensió per transformar-se en un precedent i alhora es constituís com un canvi en la legislació de la Unió Europea. A través d’aquesta actuació, doncs, la contractació pública pot oferir en l’actualitat un potencial considerable per introduir en el mercat la dimensió mediambiental si els poders adjudicadors utilitzen el rendiment ecològic com un dels criteris de l’adjudicació.

Per explicar tot aquest procés, el passat 29 d’abril al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, es comptà amb la participació de Yrjö Judström, Cap de la Unitat d’Administració i Finances de Transport de la ciutat de Hèlsinki.

Hèlsinki té una població d’uns 500.000 habitants i un sistema de transport de metropolità i així ho demostra que properament es crearà una empresa de transport interadministrativa de caràcter metropolità.

Pel que fa la flota d’autobusos de la ciutat, l’Ajuntament optà per adjudicar els serveis a l’empresa HKL, malgrat presentés una oferta menys econòmica que l’oferta de l’empresa Concòrdia. En aquest cas, «l’oferta econòmicament més ventatjosa» no suposava directament una avantatge econòmica per a la entitat adjudicadora del contracte en qüestió, ja que a l’hora de l’adjudicació es van tenir en compte aspectes mediambientals relacionats amb l’explotació del bus urbà. Formalment la inclusió d’aquests criteris es traduí en el plec de condicions oferint punts de bonificació per als aspirants que garantissin menys emissions contaminants, tal i com ho havia fet HKL mitjançant la utilització del gas natural.

Els aspectes econòmics en la contractació pública de les directives europees estaven lligats a objecte del mercat públic i no prenien en consideració l’interès públic com poden ser els criteris socials, d’ocupació i mediambientals. En aquest sentit, el cas va transcendir a nivell europeu, després que diversos estats membres presentessin recursos, arribant així al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

El 17 de setembre de 2002 el Tribunal Europeu de Justícia (cas C-513/99), ratificava en una sentència històrica el criteri de l’Ajuntament de Hèlsinki d’escollir autobusos menys sorollosos i contaminants, encara que més cars que els tradicionals. Segons l’anàlisi de resultats, entre el 1990 i el 2002 hi ha hagut a la capital finlandesa, una reducció del 35% de les emissions.

Finalment, Imma Mayol, 3a tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, posa èmfasi en el poder i la responsabilitat que tenen les administracions en la adquisició de productes amb criteris ambientals i en la valoració de factors verds en la contractació pública, ja que mitjançant aquestes actuacions es permet afavorir programes de producció neta a les empreses i al mateix temps afavorir la reducció del consum de recursos i servir d’exemple als ciutadans.

Núria Pérez Sans
7 de maig de 2004