Cursa escolar de transports de lleida

oct. 10 2019

oct.

10 2019

[vc_row][vc_column][vc_column_text]En el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat i de l’Agenda 21 Escolar de Lleida, s’ha celebrat aquest divendres 4 d’octubre de 2019 la Cursa Escolar de Transports organitzada conjuntament per la regidoria d’Habitatge i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Lleida, l’ATM de l’Àrea de Lleida, i la Associació per a la Promoció del Transport Públic.

La present edició de la cursa ha comptat amb la participació de 161 alumnes inscrits provinents de cinc centres educatius: IES Castell dels Templers, IES Guindàvols, IES Joan Oró, IES Maria Rúbies i IES Samuel Gili i Gaya.

Els recorreguts han tingut com origen cada un dels centres educatius i final a la plaça de Sant Joan, on confluïen tots els itineraris. Els medis de transport utilitzats han estat el desplaçament a peu, la bicicleta, el patinet (1 centre), el transport públic (autobús) i el taxi (simulant el recorregut del vehicle privat). Per a cada un dels itineraris s’han mesurat els temps emprat així com els costos econòmics i ambientals de cada mode de transport.

La bicicleta ha estat en tots els casos el medi de transport amb menor temps de recorregut, amb una diferència respecte el vehicle privat que s’ha situat entre els 2 minuts (Guindàvols) i els 17 minuts (Samuel Gil i Gaya). Les diferències en temps entre els recorreguts a peu i en cotxe han estat inferiors a 5 minuts en dos dels instituts (Guindàvols i Joan Oró). En el cas dels instituts Samuel Gil i Gaya i Maria Rúbies, la diferència entre vehicle privat i transport públic ha estat també inferior a 5 minuts.

Però la finalitat de la cursa no és només posar en valor les modalitats de transport més eficients en termes de temps sinó també les més sostenibles des del punt de vista ambiental i les més econòmiques per a l’usuari. Per aquest motiu, els resultats de la cursa es presenten amb una comparació del cost econòmic i ambiental del mateix recorregut realitzat amb vehicle privat.

Repercutint els costos reals; el cotxe hauria costat entre 7 i 10 vegades més que el transport públic integrat, imputant les despeses d’adquisició del vehicle, els costos de manteniment, impostos, assegurances, etcètera. Pel que fa el transport públic s’ha tingut en compte la desena part del cost d’una T-10 integrada.

Despesa energètica final. Es mostra el consum energètic final del vehicle per persona, tenint en compte els nivells mitjans d’ocupació: 1,18 persones al vehicle privat i un 20% de la capacitat als sistemes de transport públic. No s’han contemplat despeses energètiques de fabricació, manteniment i desballestament dels vehicles, ni la despesa relacionada amb la construcció i manteniment de les infraestructures que utilitzen. Per calcular el consum energètic dels transports per carretera s’ha considerat un vehicle dièsel Euro IV, que és el més representatiu de Catalunya, i el consum associat a la zona urbana o interurbana, segons recorregut.

Emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO2) i contaminants locals (PM10 i NOX). Considerant la despesa energètica i la tecnologia dels vehicles de l’apartat anterior s’ha emprat la metodologia de l’Agència Europea del Medi Ambient per trobar les emissions de dos tipus de gasos: els gasos amb efecte hivernacle, bàsicament per a diòxid de carboni (CO2), que són el principal responsable de l’escalfament del planeta; i dos contaminants locals, les partícules sòlides amb diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) i els òxids de nitrogen (NOX), que són els principals responsables de les malalties respiratòries i cardiovasculars en zones urbanes després de la dieta i dels hàbits alimentaris poc saludables. Les partícules sòlides es produeixen per dos conceptes: la combustió de carburant dins del motor, i el fregament entre pneumàtics i calçada. Per relacionar les emissions amb el consum energètic s’ha s’han tingut en compte dos conceptes energètics: la despesa energètica final a bord del vehicle (litres consumits al dipòsit o energia captada pel pantògraf, tròlei o bateries) i la despesa energètica de processar l’energia, ja sigui carburant o electricitat (des de la natura fins a la benzinera o a la xarxa elèctrica).