La PTP aplaudeix l’adaptació de la totalitat dels trens 447 de Rodalies de Catalunya i insta als operadors a que tots els nous trens siguin accessibles per totes les portes

[vc_row][vc_column css=”.vc_custom_1608663469552{background-color: rgba(129,215,66,0.11) !important;*background-color: rgb(129,215,66) !important;}”][vc_column_text]L’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) proposa entendre l’accessibilitat com un bé comú que millora la qualitat del servei per a tota la ciutadania.

L’associació demana que la nova generació de trens de Rodalies disposi de la totalitat de les portes alineades amb les andanes (i no només una part com fins ara) per millorar la seguretat, la rapidesa i la intermodalitat.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column css=”.vc_custom_1609142872260{padding-top: 10px !important;}”][vc_column_text]Barcelona, 8 de febrer de 2021. Des de la PTP es valora molt positivament l’adaptació completa de tots els trens 447 de Rodalies de Catalunya. Aquesta és una fita important en tractar-se de la sèrie més nombrosa del parc mòbil de Renfe a Catalunya, amb 130 unitats, i que  presta servei a les línies R1, R3 i R4 de Rodalies i a pràcticament totes les línies regionals.

(1) trens que seran substituïts per la futura adquisició de nou material mòbil per part de Renfe i que disposaran d’accessibilitat PMR d’origen.
(2) En realitat són 6 trens no fraccionables de 6 cotxes, però compten com un tren en doble composició.

Font: PTP a partir de “Actualización del Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030”, Ministerio de Fomento.

Tot i això, recorda que per a que el servei sigui plenament accessible s’ha de tenir en compte l’accessibilitat (tant des de la vessant física, com sensorial i cognitiva) a tota la cadena de viatge. Per tant, cal continuar avançant en l’adaptació d’estacions de manera equitativa a tots els territoris; millorar els procediments de manteniment d’elements clau com els ascensors, la megafonia i els panells informatius;  i resoldre la problemàtica del gap (el forat o esglaó que queda entre l’andana i el cotxe del tren) a estacions on ja s’han recrescut les andanes.

En aquest sentit,  la PTP considera que el primer pas per fer efectiu l’avenç amb l’adaptació de la totalitat de la sèrie 447, és actualitzar de manera coherent tota la informació sobre l’accessibilitat del servei als diferents mitjans de comunicació que fa servir Rodalies de Catalunya.  Per posar un exemple: malgrat que la totalitat de trens que actualment circulen fent servei per la R4 ja són accessibles, al cercador d’horaris de la web només es mostren com a accessibles la meitat dels trens.

Per altra banda, des de la PTP es defensa que cal un salt d’escala als futurs trens i entendre l’accessibilitat com una millora del servei per a tots els públics. Per això proposa que totes les portes dels trens siguin accessibles.

Fins el moment, l’estratègia d’accessibilitat seguida en aquest aspecte per Renfe i FGC per als seus trens de Rodalia (R1, R2, R3, R4, R5, R6, R7, R8 i les línies Llobregat-Anoia) ha estat la incorporació d’una petita zona de pis baix associada a una sola porta per costat i per tren, de manera que només es permet l’accés de màxim dues persones usuàries de cadira de rodes. Un espai totalment insuficient si es té en compte que acaba sent compartit per famílies amb cotxets de nadó, persones usuàries de bicicleta o patinet, portadores de maletes o carros, … i que tampoc ha estat capaç d’acollir els seients per a persones amb dificultats de mobilitat (no usuàries de cadira de rodes), que s’han hagut de situar després d’un tram d’escales dins el tren.

Aquest tipus de tren, amb esglaons a la majoria de les portes, provoquen uns temps de parada superiors a les estacions, ja que les entrades i sortides de persones són més lentes i cal afegir el temps de desplegament i recollida dels estreps. Des de fa uns quants anys, els fabricants de material mòbil ferroviari ja incorporen la possibilitat d’oferir el 100% de les portes enrasades amb el nivell d’andana, fins i tot eliminant els estreps.

Exemples de tren amb portes adaptades i no adaptades, pis baix parcial o pis baix total segons el tipus de tren

Tenir en compte l’accessibilitat universal fa que els serveis de transport públic garanteixin el dret a la mobilitat de tothom, s’adaptin veritablement a les necessitats reals de la vida quotidiana de la  ciutadania, a la seva diversitat (d’edat, capacitat funcional, rols i etapes vitals, etc), i s’afavoreixi una intermodalitat efectiva.

Per tant, cal apostar per trens completament de pis baix per millorar la seguretat i autonomia de totes les persones usuàries del servei, i dotar els combois d’espais específics per a bicicletes i patinets que siguin pràctics i no envaeixin l’espai de places PMR.

Per aquest motiu, des de la PTP s’emplaça a Renfe i FGC a incorporar el pis baix a totes les portes del tren als plecs de les properes contractacions de material mòbil, amb un triple objectiu pensant en totes les persones usuàries:

• Reducció dels accidents soferts a conseqüència de caigudes als estrets i esglaons.
• Ampliació del nombre de places disponibles per a persones amb mobilitat reduïda usuàries de cadires de rodes, bicicletes i patinets, …
• Reducció dels temps de parada gràcies a una entrada i sortida de persones més còmoda i ràpida.

Incorporar l’accessibilitat permet incrementar el número de persones usuàries  i  assolir un servei ferroviari de més qualitat: més eficaç, més segur, més ràpid i més intermodal. [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_btn title=”Descarrega aquí el comunicat!” color=”success” link=”url:https%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2021%2F02%2F20210208-447-adaptades_V2-Montse-1.pdf||target:%20_blank|”][/vc_column][/vc_row]