Entrevista: Blai A. Dupasquier “Hem d’aconseguir donar a conèixer el servei als usuaris i que se’l sentin com un transport propi”

[vc_row][vc_column][vc_column_text]

Entre les poblacions mitjanes de Catalunya, Lliçà d’Amunt és tota una excepció positiva pel que fa a l’ús del transport públic local…

Tancarem l’any 2023 amb 330.000 viatgers, per sobre de la xifra prepandèmia, que va ser de 286.268 usuaris. Per tant, estem a una ràtio propera als 20 viatges anuals per habitant, més pròpia d’una ciutat gran que d’una població de 15.801 habitants. I espero que el 2024 s’estigui a la ratlla dels 400.000 usuaris. No puc amagar que n’estem molt satisfets.

Com s’arriba a aquestes xifres? Quin és el secret de l’èxit?

El primer és una aposta ferma per part de l’Ajuntament. Quan l’octubre de 1999 es decideix crear un  servei local de transport, no es fa pensant a curt termini, es va a per totes. Comences amb un únic vehicle, però ajustant-se a la demanda. L’any 2000 entra en servei el segon, encara de 16 places. Fem el salt l’any 2002, amb dos vehicles de 30 places accessibles. El servei ha anat creixent, fins ara, amb quatre autobusos estàndard híbrids de flota regular, més un cinquè que fa reforços a les hores punta i als polígons. Uns polígons que han vist coberts els requeriments de transport públic que es deriven dels seus estudis de mobilitat generada des del primer dia.

Transports de Lliçà d’Amunt (TLA): sempre amb marca pròpia. Per quin motiu?

Un repte més, quan poses una marca et diferencies i has de donar la cara i fer-ho amb ganes. El servei d’autobusos es veu constantment influït i alterat per imprevistos. Ho pots tenir tot planificat i qualsevol cosa t’obliga a introduir canvis. El conductor del vehicle no és només el responsable de guiar l’autobús, fa de tot: ven bitllets, informa els usuaris, es comunica amb Mobilitat o Trànsit i aplica les correccions que calen en cada moment. Això s’ha de gestionar des de la proximitat, amb un seguiment en directe, amb un esforç per establir canals de comunicació amb l’usuari i guanyant-se la confiança pel que fa a la fiabilitat. Un exemple del que hem aconseguit: fa poc hem posat en servei una nova línia i des de la primera expedició hi havia gent a les parades! 

Feu molts esforços per difondre el servei de TLA?

Molta pedagogia! Més que propagada, el que hem d’aconseguir és donar a conèixer el servei als usuaris i que se’l sentin com un transport propi. Per això, en col·laboració amb la PTP, realitzem uns tallers periòdics adreçats als escolars sobre les característiques de la xarxa d’autobús, el sistema tarifari, el comportament dins del vehicle. Però no només en l’àmbit escolar, també a les empreses, en el comerç. Tenim en projecte crear uns tallers per la gent gran, per tal de conèixer les necessitats de cada franja i poder oferir una informació i producte el més adient possible.

El servei es presta mitjançant un operador extern. Com ho valores?

D’entrada pot semblar car i la temptació és fer-ho amb medis propis. Abans de posar en marxa el servei vam fer un estudi dels costos i la gestió directa era inviable. La factura de l’operador és un cost conegut i tancat, a més hi tenim bona relació i responen al nostre grau d’exigència. Per ells hem estat i som un banc de proves. Va costar assumir la decisió de marca i imatge pròpia, però ara ens posen com a model per nous serveis a altres localitats.

Aixequem el zoom: més enllà del servei local, com està el transport interurbà a la Vall del Tenes?

Ha de millorar, sobretot tenint en compte que no hi ha servei ferroviari i l’autobús és l’única alternativa. A nivell comarcal, tenim una xarxa espagueti, amb males freqüències de connexió. A nivell de corredor del Tenes la cosa canvia: la posada en marxa de l’e7, el primer bus exprés de Catalunya (a l’inici el 777), va suposar un pas endavant. Ara li falta ambició i més assistència de gestió. I no és que la línia no guanyi passatge, que en guanya, sinó que en podria guanyar molts més amb una gestió més acurada.

Professionalment, per tu TLA ha estat un repte professional, però et vas acostant a l’edat de la merescuda jubilació. Està garantida la continuïtat?

Sense dubte. L’àrea de mobilitat de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt està formada per tres persones, quan a altres poblacions de mida similar ni tan sols existeix. Hi ha implicació per part de l’equip i voluntat política per posar els recursos necessaris.

I per acabar, la pregunta clàssica: quina ha estat la línia de transport públic de la teva vida?

L’e7, bus exprés de la Vall del Tenes, ja que vaig col·laborar en la seva posada en servei i he estat coordinant el projecte fins ara. Una reivindicació de la PTP, a Catalunya no hi havia cap experiència igual. Amb cinc municipis implicats, amb el dret de pas dels vials en mans de la Diputació, amb la Generalitat com a titular del servei i una empresa operadora a qui li demanàvem coses que fins aleshores no es feien. Va ser un repte, vam haver d’aprendre moltes coses, que després han estat útils en el desenvolupament d’altres serveis de bus exprés.

 [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_cta h2=”No et perdis cap article de la revista!” txt_align=”center” color=”green”][/vc_cta][vc_btn title=”Número 70 disponible aquí!” color=”success” size=”lg” align=”center” link=”url:https%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fmss70%2F|title:N%C3%BAmero%2068″][/vc_column][/vc_row]