Entrevista: Humberto López Vilalta “Els tramvies són projectes de ciutat, no només projectes de mobilitat”

L’any 2004 es reintrodueix el tramvia a Barcelona. Com valora aquest període?

Aquests 18 anys d’operació han estat un èxit. Ho posa de manifest l’enquesta de mobilitat de l’ATM, on els usuaris atribueixin al tramvia la condició de millor mitjà de transport públic, per darrere només dels mitjans de transport personals (patinets, bicicleta…), i sovint per davant del vehicle privat.

Ha passat massa temps des de la darrera ampliació de la xarxa tramviària? Com s’explica aquesta excel·lent valoració del medi i a la vegada la persistència de l’oposició a l’ampliació de la xarxa de tramvia?

Cal tenir en compte que els tramvies són projectes de ciutat, no només projectes de mobilitat. Per ampliar la xarxa s’han de donar moltes circumstàncies: d’oportunitat, de necessitat i també de voluntat política per fer-ho. És un conjunt que està fora del nostre abast. Ara, finalment s’ha fet un pas, i aquesta ampliació podem confiar que la veurem.

Com veu el projecte de tramvia per la Diagonal?

Si considerem el tramvia com un element de millora de la mobilitat, té sentit en el moment que es doni la connexió de les dues xarxes. Per tant, celebrem la fase 1 i estem expectants pel que fa a la fase 2.

TRAM com a grup d’empreses: fortalesa o debilitat? Anomalia o model a seguir? 

TRAM és un cas d’èxit internacional en models de participació publicoprivada per tres factors. D’entrada, perquè va ser formulat adequadament i cada part assumeix el risc que millor pot administrar. En segon lloc, perquè ha estat ben executat, i aquí entren els socis de TRAM, companyies que ja eren de les millors en els seus respectius àmbits i que han anat a molt més en aquest període.

TRAM és també l’únic operador que depèn directament de l’ATM. Ha tingut això alguna conseqüència pràctica? 

Sí, l’ha tingut, i aquest és el tercer factor d’èxit: l’ATM. Sovint les administracions creuen que una vegada adjudicat el contracte se’n poden desentendre. En un contracte d’aquest tipus, ha d’haver-hi una tutela efectiva d’una administració que estigui al cas i, en aquest cas, l’ATM estima el nostre tramvia i s’hi bolca.

Imaginem que tenim la vareta màgica per implementar, d’avui a demà, tres millores al servei de TRAM. Quines serien? El pas del tramvia per Laureà Miró en seria una? 

Decidir on prestem servei està fora del nostre abast. Això li pertoca a l’ATM i Laureà Miró, tot i que estem convençuts que seria una millora en el servei, forma part d’aquest àmbit extern. Des de TRAM podem incidir en com prestem aquest servei. I no hi ha moltes coses pendents perquè s’han fet els deures. En matèria de seguretat, acabem d’implantar un projecte, pioner a Espanya, de detecció dels indicis de fatiga o falta d’atenció dels conductors, hem digitalitzat integralment tots els vehicles i hem introduït un sistema innovador de control de sobrevelocitat. En fiabilitat, els nostres tramvies acaben de passar una revisió tan completa que estem gairebé reestrenant material. Hem engegat un programa de millora de l’aire embarcat, amb incorporació d’equips d’ionització que permeten eliminar bona part de les partícules, inclòs virus i bacteris. Treballem per fer més agradable l’experiència de viatge amb la modificació d’un dels mòduls del vehicle per millorar la mobilitat i l’accessibilitat, amb la introducció d’ajudes per a les persones amb dificultat auditiva, dels codis NaviLens per a les persones amb dificultats visuals… Podem dir, per tant, que tot allò que teníem pendent ho hem anat fent; i que tots els somnis, que eren molts, els hem anat convertint en realitat.

Director general de TRAM des de 2016. Repetiria l’aposta professional?

Sí, i tant! Estic encantat. És una bona etapa en un projecte que permet introduir contínuament innovació puntera a Europa. I, a més, tenim el projecte de la Diagonal, que ens torna a posar en tot el que representa els sacsejos de disrupció de moltes coses. És una oportunitat somniada.

La darrera pregunta, que és un clàssic: quina és la línia de transport públic de la seva vida?

L’R3, la línia de Puigcerdà. La meva família tenia una casa a Planoles i els meus records de joventut van associats a les pujades i baixades en tren. Potser no van ser molts quilòmetres, però si moltes hores!