La mobilitat sostenible en el Maresme d’ara: oportunitats pel Transport Públic

[vc_row][vc_column][vc_column_text]

El Maresme és una comarca amb una població de 458.626 habitants, amb un increment d’un 11% en els últims 7 anys i un repartiment modal amb un clar biaix cap al vehicle privat. Per això, des de la PTP, apostem per a fer un canvi de paradigma durant els pròxims anys i aconseguir que el transport públic passi de ser un mode minoritari a l’eix de la mobilitat sostenible

[/vc_column_text][vc_column_text]La Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat (DGIM), en el desenvolupament d’una de les actuacions previstes en el “Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme 2020-2025”, ha impulsat8 projectes en el corredor viari del Maresme amb l’objectiu de millorar la connectivitat de la C-32(8 nous accessos), pacificar l’N-II i crear una via pedalable contínua al llarg de tot el Maresme. La inversió prevista és de 118 M€: la millora de la connectivitat de la C-32 és de 61 M€, mentre que els destinats a la pacificació i creació d’una via ciclista a l’N-II són 57 M€.

En el document presentat del projecte “Pacificació i transformació de l’N-II al Baix Maresme” hi ha propostes transformadores respecte a la situació actual: un carril de circulació per sentit, eix pedalable segregat continu i accessible i un calendari exigent: les obres han de començar el 2024.

Tanmateix, en el document no es parla en cap moment de transport públic ni d’intermodalitat. El nou passeig de l’N-II hauria de ser l’eix troncal de la mobilitat sostenible a la comarca, sostenint el pas de línies de bus urbanes i interurbanes coordinades amb l’R1, amb marquesines assequibles i informació en temps real. El projecte hauria de comptar amb punts intermodals davant de les estacions de Rodalies amb plataformes úniques pels vianants i aparcament segurs per bicicletes.

És necessari que la DGIM faci una proposta de mobilitat global per a tots els pobles del baix Maresme tenint en compte les necessitats dels nuclis urbans, polígons industrials i zona agrícola. Per exemple: com es connectarà el Mercat de la Flor de Vilassar de Mar amb la C-32? Per on passarà el transport de mercaderies? No cal fer nous accessos a la C32 que tindran un impacte en la urbanització.

El que cal és completar els accessos existents i la creació de vials de servei en els accessos propers i sempre en el marc d’una oferta conjunta dels diferents modes de mobilitat

Paral·lelament, l’ATM i la DGTM (Direcció General de Transports i Mobilitat) haurien de coordinar-se per planificar els serveis de transport públic urbans, els autobusos interurbans i Rodalies. Actualment, ala comarca hi ha unes 60 línies d’autobús interurbà que compleixen (amb unes qualitats molt desiguals)les funcions de vertebració i comunicació interna de la comarca, aportació a estacions de ferrocarril i connexió amb Barcelona, la UAB i altres comarques. Cal redactar un projecte que proposi una nova de xarxa de bus interurbà a la comarca del Maresme, amb la seva corresponent partida pressupostària per la seva implantació.

A la comarca del Maresme tenim l’oportunitat d’aconseguir una transformació de la mobilitat basada en el cotxe privat a una mobilitat basada en l’ús de la xarxa de transport públic i la mobilitat activa, amb trajectes competitius i sostenibles. Cal que el ciutadà sigui partícip de tot el procés d’aquesta transformació i que no sigui només responsabilitat exclusiva del Departament i els Ajuntaments.

L’R1, una línia ferroviària que ha de ser una alternativa de mobilitat sostenible a la comarca

El Pla de Rodalies que s’està executant és un primer pas imprescindible: tenim el projecte de l’allargament d’andanes de l’estació d’Arc de Triomfi la protecció d’alguns trams de la línia a tocar del litoral, com a exemples d’algunes de les actuacions prioritàries.

Tanmateix, hi ha fronts oberts que depenen d’acords polítics, com ara l’assignació dels nous trens comprats per RENFE a la xarxa de Rodalies de Catalunya o el traspàs complet de Rodalies a la Generalitat. Aquestes incerteses aconsellen concretar les reivindicacions i que les solucions que es proposen siguin de curt abast i no requereixin grans inversions. Al Maresme tenim una prioritat: aconseguir que l’explotació de l’R1 compleixi amb els horaris publicats.

Cal trobar els mecanismes perquè la xarxa de Rodalies que tenim ara, i l’R1 en particular, funcioni bé i per això la puntualitat del servei és imprescindible. Tot i l’obligació de la Generalitat i Renfe d’informar regularment, desconeixem si està sistematitzat l’anàlisi de les incidències/avaries que es produeixen en la prestació del servei diari (causa i pla de resolució). Des del territori, voldríem que la DGIM organitzi un departament de seguiment i compliment de l’oferta publicada, del desenvolupament dels Plans de Rodalies i els seus projectes derivats. Entenem que és un objectiu abordable i a la vegada imprescindible per revertir la dinàmica d’incompliment dels horaris publicats.

La millor manera de recuperar la confiança en la xarxa de Rodalies és explicar el que passa i el perquè, publicant els horaris que es poden complir i no enganyar a la ciutadania

Estem davant d’oportunitats que hem d’aprofitar i ser persistents per aconseguir que les transformacions a l’N-II i el requisit d’increment de qualitat del servei de l’R1, permetin en els pròxims anys una mobilitat sostenible a la comarca basada en el transport públic.

Eduard Truco i Pérez
Delegat de la PTP a la comarca del Maresme[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_cta h2=”No et perdis cap article de la revista!” txt_align=”center” color=”green”][/vc_cta][vc_btn title=”Número 68 disponible aquí!” color=”success” size=”lg” align=”center” link=”url:https%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fmss68%2F|title:N%C3%BAmero%2068″][/vc_column][/vc_row]