En defensa de la peatonalització del passeig marítim de Badalona

Ara sí que és un passeig!

Que el Passeig Marítim havia de quedar lliure de cotxes queia pel seu propi pes. Tard o d’hora s’havia d’implantar la pacificació per revertir una situació insostenible de convivència entre les persones i els vehicles –a Badalona encara en patim moltes d’aquestes situacions-. Per tant, quan abans s’implementin aquestes accions, abans les gaudirem el conjunt de la ciutadania. Amb aquesta actuació es dona una continuïtat lliure de vehicles pràcticament des del riu Besòs fins a Premià, on els vianants, ciclistes i altres modes sostenibles de mobilitat no han de cedir davant una ocupació de l’espai totalment desproporcionada per part del vehicle privat.

És impressionant observar com socialment acceptem que la continuïtat peatonal al Passeig Marítim paral·lel al mar (i essent l’única alternativa) passava del 100% de la secció destinada als vianants (zona platja dels Pescadors) a només el 17% (zona de la Donzella). Un 17%!! Quan la majoria dels usuaris són precisament els vianants, corredors, ciclistes… Amb unes voreres que no compleixen els mínims per a ser accessibles i obligant a compartir espai per a grans i petits a una calçada destinada als cotxes. La pacificació és una actuació de democratització de l’espai públic en un punt tan singular de la ciutat.

Malgrat tot, una actuació que és totalment lògica i pertinent, que d’una manera teòrica tothom admet les bondats i beneficis que aporta a la ciutat, s’implementa amb la polèmica de la pèrdua de l’aparcament gratuït. La gestió de l’aparcament no pot ser l’eterna excusa per no aplicar mesures en pro de la mobilitat sostenible i segura. L’administració està obligada a gestionar l’aparcament a la ciutat, però com una eina més de la gestió de la mobilitat, i això vol dir forçar un canvi d’hàbits que assoleixi el més aviat possible les normatives de disminució de la contaminació. Per tant, no es tracta ara de buscar com reubicar l’espai de 200 places d’aparcament guanyades per a la ciutadania, sinó garantir que aquests desplaçaments s’efectuïn en transport públic o mitjans sostenibles. Per sort, la nostra ciutat compta amb una potent xarxa de transport públic que arriba a tots els barris i municipis del nostre entorn. I com ja apunta el Pla de Mobilitat Urbana aprovat pel plenari municipal, la regulació de l’aparcament al barri de Casagemes (zona verda) garantirà l’aparcament per als veïns.

Les ciutats han de tenir una dimensió humana, és una qüestió de salut i dignitat, i tots som responsables de què així sigui, les administracions fent mesures com la pacificació del Passeig Marítim i els ciutadans contribuint a un ús responsable del cotxe per als nostres desplaçaments urbans.

Josep Maria Olivé, a l’Independent de Badalona