Menu
Menu
En el marc de la Setmana de la Mobilitat 2017, ha tingut lloc la 1a Cursa de Transports Interurbana del Barcelonès Nord amb la finalitat de posar a prova la competitivitat dels diversos modes de transport en temps de viatge, cost econòmic i impacte mediambienta. La iniciativa, impulsada per la delegació de la PTP del Barcelonès Nord ha comptat amb la col·laboració dels ajuntaments dels 3 municipis.
Les sortides han tingut lloc des de la places de la Vila de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs mentre que l’arribada ha estat comuna a la plaça de la Vila de Badalona. S’ha tingut en compte de fer-la en hora punta i tots els participants han hagut de respectar les normes de circulació i aparcamenten el cas del vehicle particular. Cal dir que tots els partipants anaven emetent a través del seu dispositiu mòbil la localització, per fer-ne el seguiment.
Per primera vegada es realitza un seguiment dels participants en temps real gràcies a la instal·lació d’una aplicació als mòbils que n’envia el posicionament via GPS. Aquests posicionaments poden ser vistos en temps real a l’arribada i ser guardats per a la seva posterior consulta. A continuació disposeu dels resultats de cost, impactes i temps de viatge i un plànol on es poden consultar els posicionaments dels participants i en alguns casos les respectives velocitats instantànies clicant sobre les icones de cada mode de transport.
Resultats resumits (PDF 1 MB) | Resultats detallats (PDF)
Punts de sortida 
Arribada (Ajuntament de Badalona)
En quant a la ruta des de Santa Coloma de Gramenet, hi han participat el vehicle particular, el bus i una bicicleta. L’opció més ràpid ha estat la bicicleta amb un temps de 28 minuts seguida de molt aprop pel bus que ha trigat mitja hora. El cotxe ha estat el darrer en arribar amb un temps de 41 minuts i a més ha resultat el transport més car, disparant-se el preu del viatge fins el 5,1€.
Pel que fa al trajecte des de Sant Adrià de Besòs el transport més competitiu ha estat la motocicleta que ha cobert el trajecte en un temps de poc més de 10 minuts. L’autobús, el metro i la bicicleta només han trigat 3 minuts més que el cotxe. Cal tenir en compte però que el cost del trajecte és 4,3 vegades més car en cotxe.
Temps de viatge. Dels transports ens interessa el seu cost i la seva rapidesa, no pas la velocitat punta. Per això a la Cursa de Transports es calcula el temps de viatge de “porta a porta” entre un origen i una destinació. Això ha d’incloure el temps d’aparcament per al transport privat i el temps d’accés a la parada i espera del transport públic. Com a la realitat, a la Cursa de Transports tots els viatgers comencen i acaben a peu.
Costos directes (pagats per l’usuari). Els costos directes del vehicle privat inclouen la mitjana de la despesa per posar a punt un vehicle i fer-lo funcionar. Per tant s’hi compten des de les grans despeses fixes com l’adquisició del vehicle, manteniment, reparacions, impostos i les assegurances repercutides sobre la vida útil del vehicle, expressades en €/km. També s’hi compten les despeses variables, com és el carburant o l’aparcament. Així doncs, deixant de banda el preu de l’aparcament, que varia en funció del temps, al voltant d’unes tres quartes parts dels costos directes del vehicle privat s’associen a l’amortització del vehicle, i la quarta part restant correspon al combustible gastat en el desplaçament. En el cas de la bicicleta, els costos són molt baixos perquè no té despesa de carburant i només és comptabilitza la part proporcional de l’amortització del vehicle en la seva vida útil. Els costos directes del transport públic, en canvi, no són proporcionals al recorregut realitzat, ja que les tarifes són planes segons la zona, i no depenen dels quilòmetres realitzats. Ha totes les rutes urbanes s’ha escollit el títol de transport prou representatiu: la T-10 d’una zona, que genera un cost per viatge d’aproximadament un euro.
Despesa energètica final. Es mostra el consum energètic final del vehicle per persona, tenint en compte els nivells mitjans d’ocupació: 1,18 persones al vehicle privat i un 20% de la capacitat als sistemes de transport públic. No s’han contemplat despeses energètiques de fabricació, manteniment i desballestament dels vehicles, ni la despesa relacionada amb la construcció i manteniment de les infraestructures que utilitzen. Per calcular el consum energètic dels transports per carretera s’ha considerat un vehicle dièsel Euro IV, que és el més representatiu de Catalunya, i el consum associat a la zona urbana o interurbana, segons recorregut.
Emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO2) i contaminants locals (PM10 i NOX). Considerant la despesa energètica i la tecnologia dels vehicles de l’apartat anterior s’ha emprat la metodologia de l’Agència Europea del Medi Ambient per trobar les emissions de dos tipus de gasos: els gasos amb efecte hivernacle, bàsicament per a diòxid de carboni (CO2), que són el principal responsable de l’escalfament del planeta; i dos contaminants locals, les partícules sòlides amb diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) i els òxids de nitrogen (NOX), que són els principals responsables de les malalties respiratòries i cardiovasculars en zones urbanes després de la dieta i dels hàbits alimentaris poc saludables. Les partícules sòlides es produeixen per dos conceptes: la combustió de carburant dins del motor, i el fregament entre pneumàtics i calçada. Per relacionar les emissions amb el consum energètic s’ha s’han tingut en compte dos conceptes energètics: la despesa energètica final a bord del vehicle (litres consumits al dipòsit o energia captada pel pantògraf, tròlei o bateries) i la despesa energètica de processar l’energia, ja sigui carburant o electricitat (des de la natura fins a la benzinera o a la xarxa elèctrica).
Aquesta cursa ha estat organitzada per la PTP possible gràcies a la col·laboració de
