El 4t Cinturó segueix acaparant les inversions de Foment al Vallès mentre segueixen oblidats els intercanviadors bàsics de la xarxa ferroviària

22 de juny de 2017. El passat dimarts 20 de juny el Ministre de Foment, Íñigo de la Serna, assistia al calat del túnel en construcció del tram Abrera – Viladecavalls del 4t Cinturó (B40), l’autovia projectada entre Abrera i la Roca del Vallès. Aquest petit tram, de 6,2 km, té un cost de més de 173 M€, inclou dos túnels bessons d’1,2 km per a tres carrils cadascun, i té com a objectiu baipassejar els actuals enllaços de l’AP7 (Corredor Mediterrani) amb Terrassa i Sabadell amb les vies C16 i C58 respectivament. Com és habitual, l’acte ha derivat en una nova guerra de xifres inversores i greuges entre Foment i Generalitat, però cap responsable polític ha estat capaç de recordar que, a l’àmbit vallesà, el transport públic és el més necessitat d’inversions.

Volem recordar que el Quart Cinturó és una infraestructura molt contestada socialment, ja que induirà més trànsit sobre un àmbit fortament poblat i molt desequilibrat entre oferta viària i transport públic, amb greus problemes de contaminació i congestió.  Si als problemes locals afegim el canvi climàtic, amb unes emissions de gasos d’efecte hivernacle desbocades a Espanya i Catalunya, la construcció d’aquesta nova autovia per absorbir més trànsit de cotxes i camions esdevé un sense sentit majúscul. Per què no s’aplica una moratòria en la construcció de vies d’alta capacitat com a França?

Figura 1. Els traçats en discussió per l’autovia B40 o Quart Cinturó

Font: El Periódico de Catalunya

Al seu conjunt, el 4t Cinturó tampoc no és una inversió concertada amb el territori: nombrosos Ajuntaments i entitats estan en contra del seu concepte i/o traçat; i la Generalitat de Catalunya té una proposta alternativa entre Terrassa i Granollers anomenada Ronda del Vallès, més pensada en clau de mobilitat interna vallesana que en el concepte de baipàs del Corredor Mediterrani (B30-AP7) defensat pel Ministeri de Foment. Fins i tot el Parlament de Catalunya té una moció aprovada per JXS, CSQP i CUP instant el Ministeri de paralitzar la tramitació administrativa del Quart Cinturó al tram Terrassa – Granollers.

I PEL TRANSPORT PÚBLIC QUI ES PREOCUPA? El faraònic Quart Cinturó contrasta amb l’escàs interès que susciten els eternament pendents intercanviadors entre Renfe i FGC a Rubí Hospital General i a Sant Cugat Volpelleres, i entre les mateixes línies de Renfe a Riu Sec i Santa Perpètua. La Generalitat va executar la seva part dels intercanviadors amb la construcció de les estacions d’FGC a Hospital General l’any 1985 i de Volpelleres el 2010; però el Ministeri encara no ha executat cap de les estacions pendents a Renfe, tot i estar aprovades al Pla de Rodalies i Pla Director d’Infraestructures de l’ATM.  El cost d’aquestes inversions és ridícul: 10 milions per intercanviador a Hospital General i Volpelleres, i 40 milions al de Riu Sec pel fet de ser íntegrament soterrat. Resta encara pendent un 4t intercanviador per enllaçar el Corredor Mediterrani ferroviari (R8) amb la línia R3, qüestió que encara no té una concreció tècnica formalitzada.

Figura 2. Intercanviadors pendents per enllaçar el Corredor Mediterrani ferroviari (R8) amb la resta de línies ferroviàries del Vallès: FGC, R4 i R3

Resulta incomprensible que les obres més senzilles, econòmiques i democràtiques per a la mobilitat, no siguin prioritzades. A més millorarien la productivitat d’inversions ja realitzades a les darreres dècades, com l’extensió d’FGC a Sabadell i Terrassa, o la posada en marxa la nova línia R8 de Rodalies. Tot i el seu menor cost, aquests intercanviadors no tenen el protagonisme institucional que mereixen per part de la Generalitat ni del món local.

Reclamem al Ministeri de Foment que ens escolti: l’actual desequilibri entre oferta viària i transport públic genera molts problemes de congestió, contaminació i provoca un accés poc equitatiu al mercat laboral als Vallès. Necessitem aquests intercanviadors per enllaçar més d’un milió d’habitants residents al voltant del tram central de l’AP7, amb una elevada activitat econòmica, i que no poden comunicar-se correctament tot i tenir una xarxa ferroviària.

A més d’aquests intercanviadors, el Vallès té pendent d’executar des de fa molts anys actuacions aprovades com la millora del sistema d’autobusos, el Tramvallès, el desdoblament de la R3 i el túnel del turó de Montcada per convertir la línia de Rodalies R4 en un servei exprés.

La conclusió d’aquests intercanviadors faria possible molts desplaçaments que avui depenen d’un transport públic centralitzat a Barcelona o depenent de la congestió de la xarxa viària. Es tracta de nous serveis ferroviaris sobre infraestructures ja construïdes, i que donarien resposta a importants fluxos de mobilitat que avui es resolen bàsicament en cotxe al llarg de l’AP7. Es detallen a continuació:

• R8 perllongada cap al Penedès i Tarragonès pel sud i pel Vallès Oriental i Gironès pel nord, donant servei a l’equivalent autopista AP7 entre Tarragona i Girona.
• Tancament de l’anella ferroviària Barcelonès – Baix Llobregat – Vallès Occidental amb l’extensió de la línia R7

Figura 3. Esquema ferroviari de les línies actuals, nous intercanviadors (fons groc) i allargaments proposats (en discontinu)