Descarregar comunicat amb resultats (PDF)
Galeria fotogràfica a facebook
- La PTP, diversos ajuntaments, el Departament de Territori i Sostenibilitat, TMB i diversos han fet possible la VI Cursa Interurbana de Transports de la Regió Metropolitana de Barcelona
- El transport públic s’imposa com a millor opció en temps per accedir a la Zona Universitària de Barcelona a pràcticament totes les comparades a l’hora punta del matí. Pel que fa costos i emissions, el transport públic i la bicicleta són guanyadors d’entrada.
- La línia 9 sud, el metro automàtic més llarg d’Europa, debuta com a mode participant a la Cursa de Transports de Barcelona
20 de setembre de 2016. L’Associació per a la Promoció del Transport Públic, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Transports Metropolitans de Barcelona, els ajuntaments de Bigues i Riells, del Prat de Llobregat, de les Franqueses del Vallès, de l’Hospitalet de Llobregat, de Lliçà de Vall, de Lliçà d’Amunt, de Mataró, de Pallejà, de Sabadell, de Sant Adrià de Besòs, de Sant Feliu de Llobregat, de Sant Vicenç dels Horts i de Santa Eulàlia de Ronçana així com voluntaris de l’associació Granollers Pedala, de la plataforma en defensa del transport públic de Molins de Rei i persones a títol individual, han fet possible la VI edició de la Cursa Interurbana de Transports, implicant 36 participants sobre 18 rutes i 17 municipis.
Destinació: Zona Universitària. El punt d’arribada de la cursa interurbana varia d’any en any. Després de diverses edicions arribant a llocs cèntrics de Barcelona, va optar-se per seleccionar nodes principals de la xarxa a les entrades de Barcelona, com la Sagrera o, en l’edició d’enguany, la Zona Universitària. Aquest darrer punt dóna servei a l’entrada a Barcelona per la B-23, hi té importants projectes de transport públic en desenvolupament. El metro va fer la seva aparició en aquest punt l’any 1975 amb el final de la línia 3, acompanyat des de 2016 amb el final de la línia 9 sud, el metro automàtic més llarg d’Europa. El tramvia va aparèixer l’any 2004 amb una parada intermèdia de la xarxa Trambaix. En un futur, i d’acord amb el Pla Director d’Infraestructures aprovat l’any 2001, la línia 9 i els tramvies han de travessar tota Barcelona per Mitre i Diagonal respectivament, i s’hi ha d’afegir un carril bus que, des de Molins de Rei fins l’entrada a la Diagonal, doni prioritat al transport públic en la seva principal entrada per carretera a la capital catalana.
Desenvolupament de la Cursa
La sortida de les curses s’ha fet des de la porta dels respectius ajuntaments entre les 08.00 i les 09.00 hores, i els participants, 36 persones en cotxe, transport públic i/o bicicleta i una moto, han arribat successivament entre les 09.06 i les 10.20 hores a un punt de trobada comú ubicat al vestíbul de l’estació de Zona Universitària de la nova línia 9 sud del metro de Barcelona.
El resultat d’enguany ha estat espectacular, ja que el transport públic s’ha imposat al cotxe a pràcticament totes les rutes degut a l’accessibilitat en bus i metro i la forta dificultat de trobar aparcament per al cotxe. Aquests són els resultats en temps d’avantatge sobre el cotxe:
- Des de la Vall del Tenes (Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt i Lliçà de Vall) la combinació del bus exprés e7 amb el metro TMB (línia 5 + línia 3) ha obtingut un avantatge de 22 minuts.
- Des de l’Hospitalet de Llobregat, la nova línia 9 sud de metro de TMB ha obtingut un avantatge de 21 minuts des del poliesportiu del Gornal (parada Can Tries | Gornal), i de 43 minuts des del Centre Cultural Tecla Sala (parada Torrassa). La ruta des del centre cívic La Capsa del Prat (parada Les Moreres), el participant en metro ha trigat només 23 minuts.
- Des de les Franqueses del Vallès, la combinació del tren de Rodalies Renfe R3 amb la línia 3 del metro de TMB ha obtingut un avantatge d’11 minuts.
- Des de Granollers s’han comparat fins a 3 solucions de mobilitat sostenible: tren i metro, bus interurbà i bus urbà, i tren i bici. La darrera combinació, utilitzant un tren de Rodalies Renfe R2 nord amb la bici des de Sants ha obtingut 45 minuts d’avantatge. La combinació utilitzant un tren de Rodalies Renfe R2 nord i línia 3 de metro de TMB des de Sants ha obtingut 44 minuts d’avantatge.
- Des de Mataró, la combinació del tren de Rodalies Renfe R1 amb el metro de TMB ha obtingut un avantatge de 12 minuts.
- Des de Molins de Rei, l’autobús L61 de Soler i Sauret ha obtingut un avantatge de 30 minuts sobre el cotxe i 14 minuts sobre la combinació tren de Rodalies i Metro.
- Des de Pallejà, l’autobús L63 de Soler i Sauret ha obtingut un avantatge de 32 minuts.
- Des de Sabadell, la combinació del metro del Vallès d’FGC amb l’autobús H4 de TMB ha obtingut un avantatge de 10 minuts. Aquesta ruta ha utilitzat la nova estació de Sabadell Plaça Major, inaugurada només 8 dies abans.
- Des de Sant Adrià de Besòs, la combinació de la línia 2 i 3 del metro de TMB ha obtingut un avantatge de 47 minuts.
- Des de Sant Boi de Llobregat, l’autobús L79 de Mohn (Grup Baixbus) ha obtingut un avantatge de 41 minuts.
- Des de Sant Vicenç dels Horts, la combinació del metro del Baix Llobregat d’FGC amb el nou autobús expres.cat e8 d’Autocorb ha obtingut un avantatge de 5 minuts.
L’única ruta on el transport públic no ha arribat abans que el cotxe ha estat Sant Just Desvern, tot i que la diferència en temps ha estat únicament de 7 minuts. El principal motiu ha estat la congestió d’entrada, que han patit indistintament cotxe i l’autobús JustMetro de Soler i Sauret.
Des del punt de vista econòmic, l’ús del cotxe ha estat de mitjana 5 vegades més car que el transport públic, amb la millor relació per a la ruta Sant Adrià de Besòs – Zona Universitària (6’7 vegades), i la pitjor per a la ruta Molins de Rei – Zona Universitària (3,2 vegades).
Des del punt de vista del canvi climàtic i contaminació de l’aire urbà l’ús del transport públic i la bicicleta són més que convenients. Els usuaris de transports públics ferroviaris guanyen la batalla de la sostenibilitat, amb zero emissions en zona urbana, i unes emissions en centrals elèctriques equivalents, respecte els turismes, a reduccions del 87% en CO2, 95% en NOX i pràcticament la totalitat de PM10. Per la seva banda els autobusos dièsel tenen unes reduccions d’emissions de CO2 i PM10 entre un 30% i 40% respecte les del turisme dièsel en zona interubana, i entre un 37% i un 45% respecte la zona urbana.