Menu
Menu
El passat 7 de maig la PTP, en col·laboració amb la Fàbrica del Sol, va organitzar un debat electoral municipal a Barcelona amb representants de set candidatures presents al Parlament de Catalunya que es presenten a les eleccions del 24 de maig a l’Ajuntament de Barcelona:
El debat va realitzar-se amb temporitzador: cada candidat tenia 60 (BLOC 1) o 30 segons (BLOCS 2 I 3) per respondre les preguntes formulades per l’entitat, així com diversos torns de rèplica de 30 segons. Aquesta és la tercera edició d’aquest format de debat, estrenat amb èxit durant les municipals de Barcelona de 2011.
En total es van respondre 10 preguntes de l’organització i 11 preguntes del públic. Durant el debat es va fer servir l’etiqueta #debatPTP per fer piulades a twitter.
Es tracta del debat polític organitzat per la PTP amb més candidatures i més assistència de públic, més de vuitanta persones a la sala. Aquest fet obligava a repartir el temps molt acuradament.
[Vídeo 1/3. Minut 00:00] 1. Barcelona segueix sense complir amb la legislació europea de contaminació en NOx i O3, i es troba molt per sobre dels límits recomanats per la OMS, el compliment dels quals evitaria la mort prematura de 3.500 persones a l’any. Quines mesures de gestió i/o trànsit creueu que cal mantenir o implementar de nou per abordar la problemàtica de la contaminació? Creieu que s’ha de reduir el trànsit? Què cal fer amb l’àrea verda/blava o peatge urbà? Cal gestionar la mobilitat des de l’ajuntament o des de l’Àrea Metropolitana?
| CiU | Mesures del Pla de Mobilitat Urbana, que reduiria l’ús del vehicle privat en un 21% i es potencia la resta de modes més sostenibles.
[Rèplica 1] Defensa treball de dos anys al PMU i nega l’electoralisme [Rèplica 3] Ha estat un govern de CiU el que ha aprovat el PMU més avançat que ha tingut BCN. |
| PSC | D’acord amb el PMU però estudiant un peatge urbà i amb una nova agència de mobilitat metropolitana per gestionar conjuntament. |
| PP | Van votar en contra del PMU perquè no està prou estudiat. Primer incrementar el transport públic i més econòmic. |
| BeC | El PMU s’ha presentat a última hora de forma electoralista. Pla de reducció de contaminació d’àmbit metropolità, acabar la línia 9, xarxa ortogonal, superilles…
[Rèplica 2] Valora positivament el PMU perquè hi ha treballat i denuncia que el Govern que l’ha aprovat no se’l creu. |
| ERC | Avançar dos anys les previsions del PMU sobre el 80% de carrers zona 30 o substituir els combustibles pesants dels vaixells i increment de fiscalitat de vehicles privats per finançar el TP. |
| CUP | Apostar pel TP via municipalització de TMB, que ara funciona com una Societat Anònima, així com les empreses operadores privades. |
| CS | Treballar primer per alternatives en un transport públic de qualitat. |
[Vídeo 1/3. Minut 09:10] 2. La gran aposta de transport públic de la darrera legislatura ha estat la nova xarxa de bus, però no s’han assolit grans increments de passatge. Quina valoració en feu i quina és la vostra proposta per al transport públic de superfície a Barcelona? Cal ampliar el nombre de línies d’altes prestacions previstes, velocitat comercial, freqüència, intermodalitat? Cal ampliar la planificació a tota l’àrea metropolitana, més enllà dels límits TMB?
| CS | Valoració positiva de la comprensió de la nova xarxa, i negativa pel que fa reducció de serveis i parades i el fet de transbordar per a les persones amb mobilitat reduïda.
Se li ha de donar la volta. [Rèplica 1] Es demagògic parlar de línies d’altes prestacions i cal apostar per serveis més ràpid. |
| CUP | L’any 2007 s’inicien les retallades un 6% que continuen amb la nova xarxa (21 línies clàssiques eliminades), especialment dissabtes i festius. Es denuncien salaris de 6€/hora dels informadors, increment del 2,5% de baixes laborals de conductors. Proposa recuperar el servei retallat.
[Rèplica 2] Durant la implantació de la nova xarxa s’ha perdut 167 llocs de treball. Es dóna més servei amb menys personal i l’empresa no defineix quantes línies ni treballadors quedaran en total. |
| ERC | ERC va ser impulsora de la nova xarxa. El que cal és avançar-la, complementar-la amb connexions intermodals i bus de barri a zones amb orografia difícil amb una visió que superi els límits de TMB i tingui àmbit metropolità. |
| BeC | Gran consens tècnic de la nova xarxa fa 10 anys, però no s’ha implementat sencer generant disfuncions degut als excessius terminis d’implantació i el no assoliment de velocitat ni freqüència previstos. Generaran un procés participatiu per acabar la implementació a curt termini. |
| PP | Es troba a faltar un desplegament més ràpid, reforç del bus de barri a zones d’orografia difícil i es considera erroni haver retirat algunes línies que vertebraven la ciutat. S’han d’incrementar les freqüències a diversos barris i exemplifica la línia V3 de la Zona Franca. |
| PSC | La nova xarxa porta menys gent i no és el Retbus, que tenia millor disseny de parades, freqüències, semàfors i corredors protegit. Es proposa perllongar el tramvia, un Metrobús amb velocitat mitjana de 20-30 km/h i àmbit metropolità i freqüències mínimes de 15 minuts a la resta. |
| CiU | El Retbus només eren unes línies. Defensa que fins a CiU no s’havia implantat el projecte de 10 anys. La nova xarxa està a un punt de no retorn. Planteja acabar-ho a la propera legislatura, arribant a tota la ciutat a 5-7 minuts i reconeix velocitat comercial com a assignatura pendent. |
[Vídeo 1/3. Minut 17:48] 3. Durant la darrera legislatura no s’ha pogut inaugurar cap nova infraestructura lineal de metro, tramvia o rodalies per motius econòmics i polítics. Quines són les grans infraestructures que manquen a Barcelona i àrea metropolitana? Què cal fer amb la línia 9 i 10 al tram central i a la Zona Franca? Si us plau prioritzeu les tres actuacions que el vostre partit considera més importants segons el programa, ja siguin de tipus urbanístic, viari i/o ferroviari.
| CiU | Prioritat 1: que el metro arribi a la Zona Franca. L’altra gran prioritat són les rodalies, on s’ha d’actuar a la primera i segona corona metropolitana, especialment R3. El transport privat haurà de reduir el seu espai en favor de la ciutat. |
| PSC | Acabar la línia 9, carrils bus-VAO als corredors que encara no en tenen i intercanviadors de la Sagrera, Torrassa i Ernest Lluch. També cal reforçar el Corredor Mediterrani ferroviari. |
| PP | Finalització de la línia 9 i 10 del Metro. També el cobriment de les Rondes de Dalt i Litoral així com l’ampliació de la Ronda Litoral al Morrot i finalment la cua de maniobres de Pl. Catalunya – Urquinaona dels FGC. |
| BeC | Acabar la línia 9 de la Generalitat i del Pla de Rodalies buscant recursos necessaris i ser exigents. També es reclama l’acabament de la Sagrera i l’enllaç dels dos tramvies. |
| ERC | El metro és prioritari: línia 9 i 10 al tram central. En segon lloc el perllongament de la línia 2 fins a la Zona Franca. Alliberament urbanístic de la façana marítima amb dotació de transport públic H18 Ciutat Vella – Zona Franca i tramvia Wellington – Zona Franca. |
| CUP | Refusar mentalitat de nous rics i inauguracions polítiques. Denuncia els increments de cost de la línia de 2.000 M€ a 16.000 M€. Per justícia portar el metro a la Zona Franca i auditoria del deute generat per aquests projectes. |
| CS | 1) Consens en portar el metro a la Zona Franca. 2) Acabar la Sagrera amb cobertura de vies per connectar els barris de Sant Andreu – Sant Martí. 3) Buscar consensos als punts de conflicte (Morrot, Meridiana, carril bus-VAO, tramvia Diagonal. |
[Vídeo 1/3. Minut 24:40] 4. Darrerament s’ha fet més evident que mai la crisi del finançament del transport públic i de les tarifes del servei. Quines propostes teniu en matèria de gestió i finançament del transport públic? Són propostes més orientades a ampliar el servei, reduir el dèficit i/o captar més usuaris? Quin és el vostre posicionament amb les tarifes i la T-Mobilitat?
| CS | Sanejar el finançament. Reduir estructures lligades al transport públic. Que la T-Mobilitat serveixi per afavorir el transport públic atenent famílies més necessitades i no per finançar empreses privades.
[Rèplica 5] Demana als partits del govern que expliquin quines seran les tarifes que regiran la T-Mobilitat. |
| CUP | La T-Mobilitat és una privatització en tota regla de la venda de bitllets amb manca de transparència, incloses les dades d’usuaris. Es denuncia la rebaixa de tarifes en període electoral i no als inicis de la mobilització d’Stop Pujades i es reclama gratuïtat per a estudiants i aturats…
[Rèplica 2] El dèficit de TMB també s’explica per l’existència de 600 persones fora de conveni, sous de 120.000 € per a un càrrec creat expressament, cotxes oficials, parkings privats d’1 M€… |
| ERC | Problema de sistema de finançament deficient degut a l’escanyament econòmic en que es troba el país i no és plantejable que els usuaris paguin el 50%. Plantegen revertir les tarifes dels últims anys per sota de la inflació. Establir descomptes a joves, aturats, famílies monoparentals… |
| BeC | Més recursos públics i finançament obtingut al vehicle privat sota una llei de finançament del TP. La T-Mobilitat és una privatització sense precedents que suposa un saqueig dels intressos tarifaris per entregar-los a la Caixa. Faran el possible per revertir-ho. |
| PP | Establiment d’una llei de finançament i demanar més aportacions a la Generalitat i a l’Estat. Congelarien tarifes per incentivar la demanda. La T-Mobilitat és una oportunitat i no és la privatització de res.
[Rèplica 1] Critica una rebaixa de 35 cèntims als partits que han pujat als darrers anys més de dos Euros el preu de la T-10. Proposa gratuïtat per als joves fins els 7 anys, etcètera. [Rèplica 4] L’Estat ha reduït les seves aportacions com la Generalitat al contracte programa però ha aportat 200 M€ extra a l’Ajuntament de Barcelona i a l’àrea Metropolitana. |
| PSC | Es planteja una T-10 a 8,95€ i la T-Mes a preu de T-50/30. Es pagaria gràcies a una llei de finançament del transport públic i fent competitiu el transport privat amb el cotxe. Gestió pública de la T-Mobilitat: revertint concessió i si no es pot protegir les dades dels usuaris.
[Rèplica 3] Si el Govern de Madrid no hagués reduït les aportacions no s’hauria necessitat pujar tant els tarifes. |
| CiU | Aquesta legislatura ha posat ordre als comptes del transport públic (forat de dèficit) que posava en perill a TMB. Això permet afrontar els propers anys amb calma i debatre futures rebaixes com ha fet el pacte CiU-PSC per rebaixar la T-10. |
[Vídeo 2/3. Minut 00:00] 5. El pla de mobilitat de Barcelona proposa les superilles com a jerarquització viària i per transformar espais destinats al cotxe i la moto per als usos ciutadans i la mobilitat no motoritzada. Quina és la vostra visió de les superilles, la seva relació amb el trànsit i amb el transport públic?
| CiU | Forma part del model de ciutat. El primer pas el va donar Cerdà, i el segon el donarà la “supermançana” |
| PSC | Ningú ens ha explicat exactament a què es refereix l’Ajuntament, depèn amb qui parles diu una cosa o altra. Per al PSC cal partir d’eixos cívics -autopistes de vianants- per arribar a la superilla. |
| PP | Falta perfilar moltes coses. No sabem quin impacte té reduir el trànsit un 50% sobre el teixit comercial. Cal buscar alternatives al trànsit però preservant la llibertat i autonomia dels ciutadans. |
| BeC | Superilla com a mesura complementària de la xarxa ortogonal de bus present a l’agenda 21 fa molt de temps però no s’ha aplicat cap encara.
[Rèplica 2] La “supermançana” s’ha d’implantar a tota la ciutat i no només a uns quants llocs. |
| ERC | Ferms partidaris de les superilles. Quan estàvem al govern vam implantar la 1a superilla de BCN: la de Gràcia i és el model que plantegem a tota la ciutat.
[Rèplica 1] Per als grups que tenen dubtes, la superilla és un model de ciutat en què la referència són els vianants. Si es té clar això la resta de dubtes s’esvaeixen perfectament. |
| CUP | Tot el que impliqui guanyar espai al cotxe i moto per pacificar i zona verda és positiu, però no per tancar-lo o privatitzar-lo com s’ha fet a la Pl. de Dones del 36, Park Güell… |
| CS | A favor però en termes de mobilitat cal garantir l’accessibilitat als equipaments, comerços i llocs de treball. |
[Vídeo 2/3. Minut 03:53] 6. Després de la consulta de la Diagonal (A. Bulevar, B. Rambla i C. Cap de les dues anteriors, com a opció guanyadora), l’Ajuntament ha ampliat les voreres (Bulevar) i segregat el carril bici d’acord amb el projecte dels comerciants, però el transport públic segueix igual o pitjor i el trànsit veïnal és més complicat perquè els laterals des d’on es pot girar i fer càrrega i descàrrega s’han reduït a un sol carril mantenint-se en canvi els centrals. Creieu que cal complementar la reforma de la Diagonal per millorar el transport públic i la mobilitat veïnal? Sou partidaris de connectar el Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal? Com creieu que s’ha de transportar les 6.500 persones per hora punta i sentit de la Diagonal?
| CS | Pregunta complicada. A favor, la necessitat de connexió mirant el mapa de metro. En contra, la secció més estreta de la Diagonal al tram central. Cal no tirar pel dret i buscar consensos. |
| CUP | L’actual reforma és per privilegiar els comerciants de la zona i no per afavorir l’ús del transport públic. Per millorar el transport públic s’ha de recuperar el servei perdut des de 2007.
[Rèplica 1] Abans d’abocar-hi més diners públics el tramvia ha de passar a mans públiques, és una infraestructura finançada per Globalvia, Bankia i FCC d’Esther Koplowitz, no inspira confiança. |
| ERC | Partidaris de la connexió de les línies Trambaix-Trambesòs. El Govern actual ho ha posat difícil amb la reforma. Avançar la connexió pel tram que no s’ha reformat. |
| BeC | Sí rotund a la unió del tramvia per la Diagonal. L’obra que per menor cost por portar més passatgers. Complementa la xarxa ortogonal i té importància metropolitana. |
| PP | Totalment d’acord amb la reforma feta recentment, que ha recuperat espai per als vianants i s’ha eliminat el conflicte amb les bicis. Absurd connectar el tramvia per la Diagonal, ja es va consultar. |
| PSC | Evidentment, és l’únic mitjà capaç de portar 6.000 persones per hora i sentit. El PDI diu que és la infraestructura amb millor taxa interna de retorn. Començar per Glòries cap a Pg. de Gràcia. |
| CiU | El tram reformat va amb la dinàmica de recuperar espai públic per a la gent i reduir el trànsit. El corredor previst dins la nova xarxa es pot operar amb autobusos biarticulats. |
[Vídeo 2/3. Minut 08:50] 7. La darrera legislatura s’ha ensorrat un dels tòtems del vehicle privat a Barcelona, el viaducte de Glòries. Com creieu que cal continuar la reforma de la plaça? Respectareu el Compromís per Glòries de 2007 i projecte vigent?
| CiU | El Compromís de Glòries s’està complint i cal continuar-lo. Glòries és molt més que mobilitat. Els túnels s’estan construint i permetran convertir un eix de cotxes a un parc i equipaments.
[Rèplica 1] La discussió que va haver a principi de legislatura va ser per millorar el projecte amb els túnels actuals, perquè el que havia era el canvi del tortell per un souffle (cobriment de carrils) |
| PSC | No tot el Compromís s’ha complert. Els equipaments trigaran molt en veure la llum. Només hi ha feta la primera fase i el nostre compromís és acabar-ho i continuar amb allò adjudicat. |
| PP | Donen suport a la part executada i al Compromís amb alguns canvis per agrupar equipaments que s’havien pactat. Reforma molt importat que no trenca connexió viària gràcies als túnels. |
| BeC | El viaducte demostrava que l’any 92 es va privilegiar el cotxe. El projecte actual compte amb gran consens veïnal amb dues legislatures. Es respectarà el Compromís prioritzant els equipaments. |
| ERC | Donen suport al Compromís per Glòries com a cas de full de ruta treballat i pactat amb acord de veïns i entitats. Glòries és un desllorigador per a la mobilitat de la ciutat i equipaments de barri. |
| CUP | Els túnels s’han de realitzar, també a la 2a fase, per eliminar les barreres físiques. Fer habitatges social per a joves, gent gran, escoles bressol, zones verdes i carril reservats per al t. públic. |
| CS | Glòries és un bon projecte amb túnels i parc a sobre. És un tema de consens que ells recolzen. |
[Vídeo 2/3. Minut 13:27] 8. Els carrils bici han experimentat una sensible millora i ampliació a la darrera legislatura, mentre que el Bicing ha patit una reducció d’usuaris en un escenari d’increment de la mobilitat. Com creieu que cal continuar la promoció de la bicicleta? Canviaríeu el model actual del Bicing?
| CS | El model de bici s’ha implantat prou bé. Ha baixat el número d’usuaris de Bicing però en part perquè la gent s’ha comprat una bici. És bona la separació dels carrils bici de zones de vianants. |
| CUP | L’aposta de la bicicleta s’havia de fer reduint el trànsit i ampliant el carril bici, no desplaçant la gent a sobre de les voreres posant en perill el vianant o el ciclista fent-lo conviure amb els cotxes. |
| ERC | Cal continuar l’ampliació dels carrils bici d’acord amb el PMU i estudiar els desdoblaments allà on sigui. El bicing s’ha d’ampliar amb noves estacions, 24 hores, electrificació, integració T-Mobilitat… |
| BeC | Ha millorat el carril bici però el Bicing ha perdut un 25% d’usuaris, no tots per a la bici privada, i això són menys ingressos que els guanys de Vodafone. El bicing també és transport públic. |
| PP | S’ha de continuar treballant la xarxa ciclista sobretot tenint en compte la nova ordenança que prohibirà la circulació per les voreres i això podria desincentivar-ne l’ús. Fer un bicing de dèficit 0. |
| PSC | Treballar carril bici i estacionament. Fer el bicing 24 hores, 3.000 bicis i 50 estacions noves, integració T-Mobilitat, revisar existent bicing elèctric fracassat. Oficina bici amb competències. |
| CiU | Desenvolupament Oficina bici per interlocució directa amb usuaris i desenvolupar la xarxa de carrils bici conjuntament amb el sector. La “supermançana” permetrà el seu ús per part de la bici. |
[Vídeo 2/3. Minut 17:48] 9. Barcelona es la ciutat amb més usuaris de moto per càpita. Els motoristes en valoren la rapidesa, però també són víctimes d’una elavada sinistralitat i generen un greu problema d’ocupació d’espai públic (vorera) i contaminació acústica Quines mesures proposeu per millorar l’encaix de la moto?
| CiU | L’encaix de la moto és bo. Es potenciarà la transformació dels scooters -que fan menys de 10 km al dia- en bicicleta elèctrica per fer els desplaçaments més sostenibles. |
| PSC | Interessa que el motorista s’incorpori al transport públic i a la bici. Mentre tant cal retirar progressivament la moto de les voreres acompanyant-ho de la gratuïtat dels parkings municipals.
[Rèplica 2] No hi ha cap estudi que avali que la moto pot anar amb seguretat pel carril bus. |
| PP | Som grans defensors de la moto, forma part de l’ADN barceloní. Reduir l’accidentalitat que ha pujat un 55% usant el carril bus-taxi, zones avançades moto, cursos reciclatge carnet B…
[Rèplica 1] Utilitzar el carril bus-taxi per la moto no implica afectar el transport públic, ja ho utilitza molta gent. |
| BeC | Els desplaçaments en moto han de disminuir perquè l’accidentalitat quadruplica la de qualsevol altra mitjà de transport, contaminació i problemes d’espai públic. Cal baixar-les a la calçada. |
| ERC | Cal vetllar per voreres netes de motos i que els districtes elaborin plans d’estacionament. També fomentar la moto elèctrica de sharing o establir fanals coma punts de recàrrega. |
| CUP | No promocionarem la moto. No estem a favor del carril moto-taxi-bus perquè perdre la velocitat comercial del transport públic. Fer el transport públic accessible a tothom (no sempre ho és). |
| CS | La moto agrada per la seva agilitat front un transport públic que no sempre té prou qualitat. Cal millorar el transport públic. Fer una auditoria de seguretat. |
[Vídeo 2/3. Minut 22:39] 10. El vehicle elèctric i el concepte “smartcity” han canviat el discurs en matèria de mobilitat. Quins són els límits del cotxe elèctric si és que n’ha de tenir?
| CS | En termes de contaminació és solució, però no en termes de circulació. La solució és transitòria, la solució ideal és un transport públic amb una xarxa molt més important.
[Rèplica 1] Cal estudiar les causes de mobilitat. La principal solució a la problemàtica és reduir la necessitat de mobilitat. |
| CUP | “Smartcity” és ven com un concepte modern però no som una societat avançada perquè s’utilitza molt el cotxe i els rics encara més. A Tallin s’ha aconseguit t.públic gratuït per a tots veïns/veïnes. |
| ERC | Partidaris del vehicle elèctric una alternativa més amb incentius fiscals i suport als fabricants locals. Proposta que l’Ajuntament usi 100% vehicles convencionals elèctrics i 80% d’especials. |
| BeC | La promoció del vehicle elèctric ja feta és positiva però la revolució ambiental no només es fa amb canvi tecnològic sinó de conducta: a favor de reduir el trànsit i substitució combustió per elèctric. |
| PP | El límit serà el que li posin les administracions. Facilitar els tràmits administratius i legals per renovació de flotes i donar exemple des de les administracions. |
| PSC | Es confon l’eina Smartcity. És un avenç si està en mans de la ciutadania. Avenç amb l’ordenança i queda molt de camí a la indústria. Les ajudes en funció de la renda i flota municipal elèctrica. |
| CiU | Hem d’incrementar punts de recàrrega i l’exemple municipal. Als darrers 4 anys gran proliferació: la unitat d’Eixample de la Guàrdia Urbana ja utilitza el 100% de motos elèctriques. |
[Vídeo 3/3. Minut 01:10] 11. La propera legislatura aconseguireu eliminar que circulen i estacionen per les àrees de vianants de Gràcia?
| CiU | La moto a Gràcia ha estat sempre i l’estem ordenant. En aquesta legislatura s’han pintat les places d’estacionament. El motorista ha d’anar fora de la moto a les àrees de vianants. |
[Vídeo 3/3. Minut 02:18] 12. Per quan zona blava per a motos aparcant a la calçada finançant el bicing i el transport públic?
| PSC | Idea actual és recuperar l’àrea verda original que finançava el Bicing i eliminar motos de voreres i posar les motos als aparcaments públics de forma gratuïta. Estudiaran proposta zona blava. |
[Vídeo 3/3. Minut 03:08] 13. Què exigirà el seu partit al Ministeri de Foment en relació a Rodalies, Corredor Mediterrani de passatgers i mercaderies i Regionals ordinaris?
| CS | A Catalunya manquen moltes inversions i cal esforç per aconseguir-les. El Corredor Mediterrani s’ha de prioritzar. Tenim Rodalies aturades i recursos per solventar aquestes mancances. |
[Vídeo 3/3. Minut 04:04] 14. Bus elèctric o tramvia?
| CUP | Ara mateix existeixen les dues coses. És un dubte fal·laç. |
[Vídeo 3/3. Minut 04:40] 15. Si el projecte de superilles existeix fa 10 anys, perquè Iniciativa per Catalunya Verds no el va impulsar quan estava al Govern?
| BeC | Perquè el PSC no tenia prou valentia política per fer-les i va fer per les zones 30. |
[Vídeo 3/3. Minut 05:05] 16. Hi ha informes de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre les finances públiques relacionades amb la gestió pública de bus, metro i tramvia? Se’ls ha donat publicitat?
| ERC | Si n’hi ha que se’ls hi doni publicitat. |
[Vídeo 3/3. Minut 06:15] 17. Creieu que s’ha de pagar als ciclistes per no contaminar Barcelona i fer una ciutat més amable?
| PP | Incentivar l’ús de la bicicleta amb diferents polítiques públiques com la subvenció de bicicletes elèctrics, bonificacions fiscals per la compra de bicicletes o rebaixar les tarifes del Bicing. |
[Vídeo 3/3. Minut 07:15] 18. Creieu que l’espai públic ha d’estar farcit de punts de recàrrega? No creieu que la bicicleta elèctrica és el vehicle de futur a Barcelona?
| CiU | Els punts de recàrrega al carrer han de ser puntuals, però la majoria a finques i als aparcaments soterrats. D’acord amb bici elèctrica, és molt més competitiva per preu que cotxe i moto elèctrics. |
| PSC | D’acord amb bici elèctrica com a vehicle de futur, sobretot si el bicing elèctric funciona si s’amplien els punts de recàrrega i les estacions en zones de muntanya. |
| PP | S’ha d’impulsar molts punts de recàrrega en superfície i zones privades per assegurar l’èxit del VE. Vehicles de futur són bici i moto elèctric. S’ha de repensar el bicing elèctric. |
| BeC | Els punts al carrer han d’estar en moments inicials però el futur està als aparcaments privats. La bicicleta elèctrica és molt més eficient que el cotxe i moto elèctrics i pot accedir-hi gent gran, etc… |
| ERC | Ha d’haver al carrer. S’ha d’estudiar la possibilitat de recarregar motos elèctriques als fanals. La bicicleta elèctrica és una de les solucions per als barris de muntanya. |
| CUP | El primer de tot és una bona xarxa de carrils bici segregats. La resta és avançar-se als fets. Cal passar el bicing a mans públiques: els treballadors del bicing tenen unes condicions precàries. |
| CS | La bici elèctrica és un mitjà de futur. Continuar explorant les possibilitats del bicing elèctric i recolzant aquest mitjà de transport. |
[Vídeo 3/3. Minut 10:41] 19. On situar el vianant en l’esquema del vostre partit polític? Què fer amb els 12.000 ferits a l’any de la mobilitat de la ciutat?
| CS | Els vianants ha de ser el centre de la mobilitat. Tot el que sigui reforçar eixos de vianants i passejos estarem d’acord tots. |
| CUP | El vianant és la part més important, per això volem reduir l’espai del transport privat i potenciar el transport públic. |
| ERC | Barcelona com a ciutat compacta permet els desplaçaments a peu i s’ha de potenciar amb les superilles però cal un canvi de mentalitat afavorit des de les administracions. |
| BeC | Caminar és la forma majoritària de desplaçar-se a la ciutat. Caminant fem ciutat i fem activitats més enllà del desplaçament. Ha de ser la 1a prioritat: per moure’s, per estar i evitar accidents. |
| PP | És preocupant l’accidentalitat actual. En desacord fer-ho amb el model de superilles: es pot pacificar amb ampliació de voreres com al C. Balmes o a l’Av. Diagonal. |
| PSC | Calen campanyes de sensibilització per a vianants i per a conductors. Caldria seure administració i entitats. Proposen eixos cívics com a pas previ a les superilles. |
| CiU | 1a i 3a proposta del programa electoral de mobilitat: “Potenciarem i protegirem els vianants ampliant la superfície (…)” “Definirem i impulsarem el model de mobilitat pacificada de superilles” |
[Vídeo 3/3. Minut 16:10] 20. Per què Londres, Milà, Estocolm i moltes altres ciutats d’Europa i món poden tenir una taxa de congestió (Congestion Charge) i Barcelona no? Tindreu seriosament en compte l’adopció de mesures fiscals que poden reportar ingressos per al transport públic?
| CiU | No es preveu. A Barcelona el peatge urbà es diu Àrea Verda i Àrea Blava, i tothom ha de tenir la certesa que a Barcelona s’ha de pagar per aparcar. |
| PSC | No descartem el peatge. Amb la privatització de les concessions dels aparcaments del centre hem perdut un element per modular i regular el trànsit a la ciutat. Ens obligaran directives europees. |
| PP | Cap nou impost ni taxa nova als ciutadans. El tribut de la mobilitat fa pagar les persones que tenen una propietat el TP de la ciutat de forma injustificada. Regular el trànsit a ZUAPs segons UE. |
| BeC | Establir una ZUAP (Zona Urbana d’Atmosfera Protegida) regulada per la UE i no aplicada a BCN per manca de valentia política. No s’està posant el bé comú sobre els interessos del vehicle privat. |
| ERC | Greu problema de salut pública. Reduir el vehicle privat. Partidaris d’incrementar la fiscalitat de forma que es destinin els recursos al transport públic. |
| CUP | Les administracions són grans fans del vehicle privat: ahir es va aprovar el pla PIVE 8. Es pot generar una ZUAP al centre. La fiscalitat del cotxe també s’ha de vincular a la renda familiar. |
| CS | Si acabem posant taxes i prohibicions serà el símptoma d’un fracàs. Obligarem a la gent a pagar pel cotxe perquè no haurem fet un transport públic prou atractiu ni econòmic. |
[Vídeo 3/3. Minut 20:41] 21. Quines propostes teniu per millorar la distribució urbana de mercaderies?
| CS | Tema complex perquè es parla de promocionar el teixit industrial. Ja hi ha regulació horaris. Caldria controlar els horaris i incentivar els vehicles elèctrics. |
| CUP | Una vegada municipalitzat alguns mitjans de t públic podrien fer-se càrrec de mercaderies. Alguns establiments podrien compartimentar-se per fer menys massiu el transport. |
| ERC | Cal controlar horaris, impulsar vehicles elèctrics i sobretot compartir zones concretes de distribució de mercaderies als barris vinculades a un model de ciutat organitzat en superilles. |
| BeC | Apostem per l’electrificació de la distribució en la mesura del possible cosa que exigeix rebre les mercaderies en punts centralitzats i fer la distribució als barris amb vehicles elèctrics. |
| PP | Potenciar els punts logístics de distribució per possibilitat demandes agregades i gestió conjunta de les comandes, potenciant els vehicles més sostenibles i regulant horaris per reduir afectacions. |
| PSC | És un dels punts millor resolts al PMU, que recull la majoria d’aquestes aportacions. Sobretot una regulació horària que no perjudiqui la vida a la ciutat. També cal una aposta pel ferrocarril. |
| CiU | A la propera legislatura faran un gran impuls. Els tricicles elèctrics de distribució podran operar en hores en què furgonetes no podran. En hores nocturnes podran distribuir vehicles més grans. |
| CiU | El que s’ha impulsat i es vol seguir fent és una manera de moure’s millor. Aquesta manera la fiem tota a la nova cèl·lula urbana que són les “supermançanes” que permeti ordenar els fluxos de trànsit més eficientment i ocupant menys espai, un bus que arribi a tota la ciutat i més seguretat… |
| PSC | La mobilitat és un dels millors indicadors de l’estat de la ciutat. S’ha construït el programa al voltant de sostenibilitat, eficiència i seguretat, que passa per millorar i ampliar les infraestructures i competència al vehicle privat tant en preu com en servei fer afavorir el TP i la bicicleta. |
| PP | Compartim principis com tenir una mobilitat més accessible, segura i sostenible. Cal reforçar el transport públic. La millor manera d’incentivar la demanda és congelar tarifes evitar increments abusius. Gratuïtat fins els 7 anys i ampliar la validesa de la T-12 als 16 i tarificació social… |
| BeC | La jerarquia que hem de posar en pràctica: caminar, bicicleta, t. públic, t. privat des d’una òptica metropolitana. Posar al centre l’accesibilitat amb independència de la seva renda o condició física. Mesures “supermançanes”, ZUAP, vies verdes i licitació del tram als 100 primers dies de mandat. |
| ERC | Concepte de mobilitat va lligat a model de ciutat. Jerarquia clara: vianants, bicicleta i transport públic. El transport públic que es mereix BCN només s’assegurarà amb un finançament just: captar els recursos directament pel govern de Catalunya i BCN capital de la república catalana. |
| CUP | Recordar el moviment d’Stop Pujades que ha estat plantejant el dèficit del servei, les retallades, les pujades, la opacitat… Per fer-hi front cal acabar amb el model público-privat actual, TMB funciona com una SA. L’única solució és municipalitzar el transport per acabar amb precarització. |
| CS | El proper ajuntament serà sense majoria. En temes tan importants com aquest s’ha de buscar consensos perquè la mobilitat sostenible és un objectiu comú. |
****
Descarregar preguntes i resum de respostes i enllaç a programes en PDF
