Número 61

Editorial: Catalunya, un país de daltabaixosActualitat: Carril BUS-VAO C-58, més cotxes, congestió i contaminació?

Mobilitat privada: Del “no vull pagar” a la privatització de l’únic peatge públic de Catalunya

Legislació: Els cinc anys d’aplicació del decret de la mobilitat generada

Bicicleta: El Bicing avui, i demà?

Viatges sostenibles: Les ofertes turístiques dels operadors de transport públic a Catalunya.

Societat: La PTP acosta les seves propostes als polítics catalans

Entrevista: Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Daltabaix 1. Quan es tanca l’edició d’aquesta revista hem estat assabentats que el transport públic metropolità haurà registrat una caiguda de més de 35,8 milions de viatgers: passant d’un rècord històric batut el 2011, amb 935,5 milions de viatgers; a 899,6 milions el 2012, els valors de demanda del període 2005-2006. Ara resulta convenient recordar el titular de la revista MSS 59: “2011: rècord de passatgers; 2012: rècord de retallades”. Però al comunicat de les administracions públiques consorciades en l’ATM no trobem cap gest d’autocrítica, cap referència a les retallades; absolutament tota la caiguda de la demanda és considerada conjuntural a la crisi econòmica. En qualsevol altre sector, una caiguda de demanda així hauria estat contestada amb una reclamació de mesures d’estímul per al consum; però amb el transport públic tothom calla excepte entitats com la PTP. En efecte, l’acte central de la nostra entitat durant la campanya electoral va ser l’exigència d’un pla d’estímul de la demanda del transport públic a partir de 5 propostes de servei i 5 propostes d’infraestructures, que foren lliurades a tots els partits amb representació parlamentària que es van deixar (vegeu pàgina 25).

Daltabaix 2. No us agraden els peatges, doncs preneu-ne dues tasses! Així podríem resumir la resposta de la Generalitat de Catalunya al moviment #novullpagar i a les organitzacions que demanem un altre model de peatges. La venda de l’empresa pública TABASA ha estat un cop dur, perquè s’ha privatitzat l’únic peatge públic català explotat exclusivament sota criteris socials i reguladors de la mobilitat (vegeu pàgina 7). La necessària conversió dels peatges financers en reguladors de la mobilitat; l’aplicació de la Directiva Eurovinyeta a Catalunya, feliçment apareguda en campanya electoral; i la homogeneïtzació dels cobraments són més difícils des de la privatització de TABASA, el nostre referent de gestió viària.

Daltabaix 3. El carril BUS-VAO (tres ocupants) inaugurat a la C-58 és una paròdia en sí mateix; ja que ni fomenta l’alta ocupació als vehicles privats ni l’ús del transport públic. Una obra magna que no només no ha donat els resultats esperats (2.000 vehicles dia davant els 7.500 previstos) sinó que podria arribar a convertir-se en una ampliació tàcita de la xarxa viària d’accés a Barcelona (vegeu pàgina 4), una ciutat que sobrepassa els límits tolerables de trànsit, soroll i contaminació en l’actualitat. Una infraestructura construïda en nom de la mobilitat sostenible, amb una conceptualització, disseny i operació totalment improvisada i erràtica. Mentre la PTP demanava especialitzar aquesta infraestructura en afavorir el transport públic simultàniament en els dos sentits de circulació o realitzar mesures de gestió per incrementar la ocupació, el Departament de Territori i Sostenibilitat aposta per aixecar restriccions al vehicle privat (ara amb 2 ocupants).

Però no tot són males notícies. La PTP celebra amb orgull el centenari del Carrilet (línia Llobregat-Anoia d’FGC) posant en valor la feina feta sobre una línia amenaçada de mort i reflotada fins el punt de convertir-se en tot un referent de metro surburbà i de transport de mercaderies per ferrocarril. Per celebrar-ho hem preparat un article sobre els èxits aconseguits per FGC (pàgina 18) i una entrevista amb el seu president, el senyor Enric Ticó (pàgina 32). Per la seva banda tornem a rebre notícies positives de Suïssa: contra la crisi, més transport públic (pàgina 15). Esperem que poc a poc, l’exemple suís de democràcia participativa i protecció de la mobilitat sostenible vagi calant a la societat catalana, així com als seus representants i líders.

Ricard Riol Jurado