Menu
Menu
■ En superfície, les motos pel carril bus afectarien la ja prou baixa velocitat comercial dels autobusos i la seguretat d’usuaris i motoristes
■ En subterrani, es planteja deixar de destinar a FGC els recursos de Tabasa per dedicar-los a la construcció d’una autopista urbana entre Sarrià i la Diagonal.
Barcelona, 6 d’octubre de 2011. La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura de 2011 serà recordada pels grans retrocessos en el discurs favorable de l’ecomobilitat, especialment dins la ciutat de Barcelona. Sembla que el boicot polític al tramvia de la Diagonal ha estat només un aperitiu. Al llarg de la setmana, i en diverses ocasions, el nou alcalde de Barcelona, Xavier Trias, s’ha manifestat favorable a dos canvis que debilitarien el sistema de transport públic de la ciutat: la circulació de motos pel carril bus i la dedicació de l’excedent de Tabasa a la mobilitat privada abans que a projectes com la cua de maniobres d’FGC.
Motos pel carril bus: més problemes que beneficis. Només les ganes de contentar el lobby de l’automoció poden explicar una mesura tan innecessària com aquesta. Abans de prendre qualsevol decisió s’hauria d’analitzar amb més cura quina és la situació de partida i quins serien els efectes de compartir aquest carril, que és una ímfima part de la xarxa viària barcelonina. La moto no té cap problema de velocitat comercial com per requerir nous carrils, sinó de sinistralitat, vulnerabilitat, contaminació, soroll i ocupació de voreres. D’altra banda l’autobús no té un problema de sinistralitat sinó de velocitat comercial, la qual cosa fa que necessiti carrils propis, més amples, i lliures d’obstacles per ser competitiu. Barrejar dos mitjans amb masses i dinàmiques tan diferents, suposarà una reducció de la velocitat comercial del bus, prou baixa amb 12 km/h de mitjana actual, i un l’increment de l’accidentalitat de motoristes i usuaris de l’autobús, especialment de la gent gran. La situació de risc per als motoristes encara s’agreuja més si van pel darrera de l’autobús en les situacions de parada, degut a l’escassa visibilitat; o si van pel davant, degut a la imprevisibilitat en l’arrencada de l’autobús.
La PTP també vol manifestar el seu malestar pel fet que el posicionament definitiu de CiU i PSC depengui dels estudis d’un organisme no independent i amb ànim de lucre com és el RACC, sense que es tingui en compte el criteri de TMB, operadors de gestió indirecta o dels seus usuaris del transport públic.
Dedicar l’excedent de Tabasa a autopistes urbanes: agreujar el problema de la mobilitat. Queda ben clar que una cosa són els discursos de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura i una altra ben diferent les accions per donar alternativa al vehicle privat. Tots sabem que la crisi obliga a aplicar ajustos, especialment al món de l’obra pública, però el que resulta incomprensible és que només una setmana abans s’hagi utilitzat la crisi com a excusa per no acabar la línia 9 al seu tram central (el més important), i aquesta setmana es proposi una forta inversió sobre una nova autopista urbana entre Sarrià i la Diagonal a costa dels recursos públics de Tabasa. Cal recordar que l’excedent de Tabasa s’anava a dedicar de forma prioritària a millorar els FGC, per exemple amb una cua de maniobres de Plaça Catalunya per incrementar les freqüències de pas en hora punta; un projecte que s’ha descartat també indefinidament. Aquesta proposta viària xoca frontalment amb les Directrius Nacionals de Mobilitat, amb les premises del Pacte per la Mobilitat de Barcelona, amb la dignitat dels usuaris d’FGC en hora punta, amb la dignitat dels ciutatans que estan patint la crisi econòmica i amb els preceptes bàsics de la mobilitat sostenible pels quals es coneix que invertir en transports públics millora la mobilitat de tota la comunitat, encara que no siguin directament usuaris. En el món de la planificació internacional és coneguda la frase: “Si vols cotxes, planifica per als cotxes; si vols mobilitat sostenible, planifica per al transport públic, els desplaçaments a peu i en bici“.
Animem a l’Alcalde Trias a donar suport de debò a la mobilitat sostenible com fan els seus col·legues europeus, i no fer ni un pas enrera amb la mobilitat sostenible que durant tant de temps ha permès que Barcelona funcioni i sigui un referent internacional.
