El transport públic beneficia tothom però els seus usuaris assumim pujades per sobre de l’IPC des de fa 10 anys

El títol de transport més utilitzat, la T-10 d’una zona, s’ha incrementat un 14,6% en el període 2008-2011, gairebé triplicant l’IPC del mateix període, el de la crisi, que és d’un 5,1% (Novembre 2007-Novembre 2010). Font: PTP a partir de dades ATM i INE.

■ La manca d’una llei de finançament del transport públic, pendent des de 2004, impedeix finançar les millores i ampliacions sense repercutir-les amb excés sobre els usuaris

■ Les obres de la nova línia 9 encareixen els títols de transport, mentre les obres de les noves autovies de la Generalitat són assumides al 100% per tots els contribuents, tot i ser socialment menys rendibles

■ La solució no és abaratir la T-10 sinó fidelitzar els clients amb abonaments més flexibles i econòmics

Que el transport públic és beneficiós per a tota la societat, més enllà dels propis passatgers, és una evidència que avui tothom reconeix. Només cal recordar el caos viari que va originar la interrupció del servei de Renfe i FGC al sud de Barcelona l’any 2007, a causa d’uns esvorancs a les obres de l’AVE. El transport públic, més enllà de l’autonomia que dóna els seus usuaris, és sinònim de benestar i seguretat viària per a tota la societat, és descongestionador, és lluita contra el canvi climàtic i reducció de la contaminació ambiental i acústica i, a més, és un generador d’ocupació més rendible que la mateixa automoció.

Com es paga el transport públic? Tot i que el transport públic beneficia tota la ciutadania, el 40% dels seus costos de funcionament són aportats pels seus usuaris via tarifa, provinent el 60% restant dels pressupostos generals. El problema apareix quan les millores i ampliacions del transport públic acaben suposant un increment de tarifes per sobre de l’IPC durant un període superior als 10 anys.

El preu de la T-10 ha de deixar de ser important. L’actual gamma de títols integrats és molt extensa però ha fracassat en l’objectiu de fidelitzar els usuaris, ja que el 70% utilitza la targeta de 10 viatges. Els abonaments il·limitats (tarifa plana), només són utilitzats pel 10% de viatgers perquè no surten a compte ni amb cinc viatges d’anada i tornada setmanals.

El transport públic s’hauria de fer més econòmic i senzill a partir d’abonaments periòdics de tarifa plana, que ajudin a fidelitzar molt més l’usuari que els títols de pagament per cada viatge. També caldria estudiar la implantació de títols adaptables al consum, on l’usuari tindria a la seva disposició un crèdit de viatges i zones que serien bonificats en funció de l’ús.

Cal una llei de finançament. L’actual model de finançament de les infraestructures debilita el finançament corrent del transport públic, ja per sí inestable, degut a la manca d’una llei de finançament del transport públic, pendent a Catalunya des de 2004 segons la disposició addicional vuitena de la Llei 9/2003 de Mobilitat.

Per tots aquests motius la PTP reclama al president de la Generalitat de Catalunya tres mesures que es consideren fonamentals per solucionar l’endèmic problema de les tarifes i el finançament del transport públic:

Barcelona, 20 de desembre de 2010