Carta al futur/a president/a de Catalunya

Candidat a President de la Generalitat de Catalunya

Benvolgut senyor/a:

Avui és 22 de setembre de 2010, el dia muncial sense cotxes. La nostra associació va impulsar la celebració d’aquesta diada a Catalunya ara fa 10 anys. El nostre objectiu era i és recordar a la societat -responsables polítics inclosos- els beneficis que genera l’anar a peu, en bicicleta, en transport públic o amb vehicle eficient (compartit o poc contaminant), tant per a l’individu com per al conjunt del país.

Al llarg d’aquesta setmana, molts dels seus companys polítics, o pot ser vostè mateix, s’adreçaran als ciutadans per recordar-nos la importància de la mobilitat sostenible a la nostra societat i estimular-nos a deixar el cotxe a casa. Però… què n’opinaran els ciutadans en sentir aquest missatge? Creu que els ciutadans i ciutadanes tenen les mateixes oportunitats tant si opten pel cotxe com si ho fan pel transport públic i la bicicleta? Tenint en compte que la meitat de la població catalana no té permís de conduir, creu que veuran en vostè un exemple de mobilitat sostenible?

Vostè, com a futur President de Catalunya, assumirà la gestió d’un país que bat rècords d’infraestructures viàries d’alta capacitat (autovies i autopistes) per habitant a Europa, però que només mou un 5% de les mercaderies per ferrocarril i un 14% dels viatgers en transport públic. L’excés de desplaçaments en vehicle privat, en vehicle comercial i en camió, afecta greument l’economia catalana congestionant en poc temps qualsevol nova infraestructura viària que es posa en marxa a l’àrea metropolitana. És molt probable que vostè hagi participat en algun debat clàssic sobre el Quart Cinturó viari, els aeroports, o els peatges… però ha reflexionat que pot ser no són aquests els elements claus per millorar l’eficiència i la mobilitat del nostre país? Sabia vostè que el Trambaix transporta diàriament la mateixa gent que el nou aeroport d’Alguaire en set mesos? O que els serveis de Rodalies són una prestació pública més demandada diàriament que la pròpia Sanitat? O que és possible convertir l’autobús en un transport de gran eficàcia a baix cost si se’l protegeix adequadament a la xarxa viària?

A la PTP pensem que la manera de moure’ns és el reflex de com funciona un país. Per això reclamem que vostè, com a President de la Generalitat, situï la mobilitat sostenible, saludable i econòmicament eficient com una de les seves prioritats de govern. L’ordenació territorial, el trànsit pacificat i una oferta de mobilitat sostenible que dóni autonomia personal són característiques de països tradicionalment organitzats i eficients, com Alemanya, Suïssa o Àustria, Dinamarca, Noruega o Suècia. Per contra, la disbauxa i el descontrol en la mobilitat són més propis de països endarrerits (amb els corresponents efectes de velocitats extremades, accidentalitat, caos de trànsit…). Creiem que el futur President de la Generalitat haurà de dirigir el país cap a una mobilitat més sostenible i més responsable, com a manifestació indiscutible de progrés social, ambiental i econòmic. També creiem que els catalans i catalanes podrem acceptar-ho, tot i les lògiques resistències inicials. En temes de mobilitat, sovint es repeteix la paradoxa d’una societat que reclama solucions definitives però es mostra reticent a assumir els canvis necessaris per assolir-les.

A la propera legislatura volem que el President de la Generalitat tingui present que la mobilitat sostenible (incloent-hi el transport públic, la gestió de flotes compartides de bicicleta i cotxe, etcètera) genera el doble de llocs de treball per cada quilòmetre recorregut. Mai dues necessitats, com són l’ocupació i la mobilitat sostenible, han estat tan lligades.

A la propera legislatura, encoratgem al President de la Generalitat per a què conegui la realitat de més d’un milió de catalans i catalanes que es desplacen diàriament en transport públic. Per a millorar el funcionament del país encara haurien de ser molts més els usuaris del transport públic i els practicants d’una mobilitat més sostenible. Atès que el cotxe oficial només permet fer el seguiment directe a les carreteres, proposem que el futur President de la Generalitat sigui durant un temps de la seva campanya electoral un usuari més del transport públic. Tot i què en els darrers anys la situació ha millorat, encara queden moltes accions a fer per garantir una xarxa que doni autonomia als ciutadans i ciutadanes, especialment fora de Barcelona. Si el President coneix de primera mà com funciona l’espai més col·lapsat de trens de Rodalies a tot l’Estat, si pateix la sensació d’esperar durant més d’una hora un autobús en una parada sense informació, o si perd un dels dos trens diaris a Valls, estem segurs que es trigarà molt menys temps en resoldre el problema.

De què ens ha servit posar el cotxe al centre de les nostres vides, de la nostra economia i del nostre territori, si no ens ha garantit ni la igualtat d’oportunitats, ni el respecte pel nostre entorn, ni la fluïdesa de la mobilitat, ni tan sols un model econòmic estable?

Futur President, si us plau, faci de la mobilitat sostenible i segura una de les seves prioritats de Govern!

… pensi en la meitat de catalans que no tenen permís de conduir, però que han de gaudir de les mateixes oportunitats, si no felicitats per la seva contribució a una mobilitat més sostenible, segura i fluïda

… afavoreixi el canvi modal per millorar el funcionament del país i per potenciar l’ocupació estable

… reconegui la hipertròfia de la nostra xarxa viària d’alta capacitat, i prioritzi les solucions a les mancances de la nostra xarxa ferroviària. Recolzi el Pla Tren 2014 per fer competitu el ferrocarril de Catalunya, tant en el transport de mercaderies com en el desplaçament de viatgers.

… dediqui tants o més esforços al ferrocarril paral·lel de l’AP7, entre Tarragona i Girona sense passar per Barcelona, que al desdoblament de l’autopista actual amb noves autovies (A7, Ronda del Vallès, etc…)

… presti atenció a les altres àrees metropolitanes de Catalunya: el Vallès, el Camp de Tarragona, Lleida i Girona. No hi ha element més vertebrador d’una comunitat urbana que el seu transport públic sobre via reservada.

… consideri el servei de transport públic com quelcom prioritari respecte dels interessos immobiliaris, evitant l’expulsió del ferrocarril del centre de Balaguer, de Figueres i d’Igualada; cal integrar el ferrocarril en la ciutat per potenciar la mobilitat sostenible

… obligui a complir la Llei de la Mobilitat, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2003, indispensable per ordenar el nostre urbanisme, ampliar la integració tarifària a tota Catalunya i buscar finançament pel transport públic.

Amb aquesta carta també sol·licitem que el seu partit tingui representació a un debat polític sobre mobilitat que desitja organitzar la PTP de forma prèvia a les eleccions del 28 de novembre. Li desitjo una bona campanya electoral i el saludo ben cordialment en nom de la nostra Junta Directiva, que està a la seva disposició per a qualsevol dubte o suggeriment.

Ricard Riol Jurado
President de PTP