- Generalitat i Ministeri de Foment rebutgen un final provisional de l’AVE al Prat de Llobregat, mantenint l’actual final de línia a l’estació del Camp de Tarragona, un indret fortament inaccessible i afavoridor del vehicle privat.
- La PTP demana ubicar el final provisional de l’Alta Velocitat a la prevista estació intercanviadora del Prat amb el triple objectiu de poder treballar amb calma al tram Sants – Bellvitge, per millorar les condicions de viatge a regionals i llarg recorregut i donar una alternativa ferroviària als usuaris del tram El Prat – Sants.
La Delegació de Govern i la Generalitat de Catalunya han decidit avui rebutjar un final provisional de l’alta velocitat a l’estació intercanviadora del Prat de Llobregat. Des de la PTP trobem aquesta decisió totalment desencertada pels següents motius:
- L’arribada de l’AVE al Prat permetria treballar sense pressions en el tram Bellvitge – Sants i realitzar la necessària auditoria de seguretat en les obres que determini les responsabilitats tècniques i polítiques del desastre causat pels esvorancs.
- L’obertura de l’estació intercanviadora del Prat permetria un més gran acostament del servei ferroviari a la ciutat de Barcelona, avui relegat al Camp de Tarragona pels trens d’alta velocitat i a Sant Vicenç de Calders pels trens regionals. Tant l’autobús entre Camp de Tarragona i Barcelona com el tren entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona per Vilafranca prenen més d’una hora i quart de viatge i resulten totalment dissuasoris. Caldria aproximar el servei ferroviari al Prat de Llobregat per establir llançadores de curta durada des d’aquesta estació fins Barcelona.
- L’estació intercanviadora del Prat de Llobregat permetria crear una llançadora ferroviària entre El Prat i Sants sobre la nova via d’ample internacional que es fes càrrec dels usuaris de Rodalies i Regionals quan hagin de suportar nous talls de la línia d’ample ibèric mentre dura el seu soterrament a Bellvitge previst pels propers tres anys. Donat que l’AVE és una obra pagada per tots, cal que les seves vies s’utilitzin en benefici de l’interès general. Per tant l’AVE no hauria d’arribar a Sants fins que no siguin necessàries llançadores entre el Prat i Barcelona, una vegada s’hagin conclòs les noves vies d’ample ibèric soterrades a Bellvitge. Un doble transbordament a Sants i El Prat entre trens és perferible a l’actual sistema de bus llançadora sobre una xarxa viària collapsada.
Tanmateix rebutgem els arguments pels quals s’ha descartat el final provisional de l’alta velocitat al Prat, consistents en la manca d’aparcament i de transport públic. Cal superar el dogma d’anar “en cotxe a l’estació” i planificar l’accés sostenible a les estacions d’alta velocitat: més autobusos, trens de Rodalies i taxis, seran suficients per fer de l’estació del Prat una millor alternativa de mobilitat respecte el Camp de Tarragona o Sant Vicenç de Calders. L’estació intercanviadora del Prat, tal i com està dissenyada, no té excessius problemes si se’n planifica un accés sostenible, excloent l’aparcament per a vehicles privats i afavorint l’arribada d’autobusos, taxis i trens llançadora.
Pel que fa als usuaris de llarg recorregut i regionals, cal aplicar urgentment unes indemnitzacions adequades pel mal servei que estan patint i pels espectaculars increments dels seus temps de viatge. Proposem una reducció mínima del 50% del preu del bitllet a totes les relacions amb origen i destinació Barcelona que estiguin afectades pel tall ferroviari de Bellvitge. També caldria aproximar més trens a la ciutat aprofitant la línia de Vilafranca i de Mollet – Papiol, amb possibles finals a Sant Andreu Comtal i Estació de França.
Barcelona, 29 d’octubre de 2007