Defensem els trens de tothom: que es paralitzin les obres i dimiteixi la Ministra

• Els esvorancs causats per les preses en les obres de l’AVE provoquen una setmana tràgica pel transport públic a Catalunya. El bloqueig de les vies més importants de Renfe a Catalunya i dels FGC està perjudicant milers d’usuaris de Rodalies de Barcelona i de Regionals de Tarragona, Terres de l’Ebre i Lleida.

• Les afectacions d’aquestes obres eren previsibles i advertides per la PTP, i ningú no ha dubtat en continuar-les sense canvis per tal de no perjudicar tan greument la mobilitat metropolitana. Si ara cal tallar alguna cosa, són les obres de l’AVE i no els trens de tothom.

• La PTP demanarà la paralització temporal de les obres i la dimissió de la Ministra de Foment per anteposar una data d’inauguració temerària per l’alta velocitat i despreciar els usuaris de Rodalies i Regionals, una majoria silenciosa i que representa l’interès general.

• Exigim un seguit de mesures compensatòries pels milers d’usuaris de Renfe i FGC perjudicats per la manca de sensibilitat del Ministeri de Foment, entre els quals destaquem la necessària implantació de carrils bus i la gratuïtat del servei en els corredors afectats.

Greus afectacions, llargament anunciades. Aquesta és la pitjor setmana en la història del transport públic de Catalunya en 20 anys. Milers de ciutadans s’han vist perjudicats per uns desastrosos esvorancs causats per les temeràries obres d’un tren d’alta velocitat que, a ple rendiment, amb prou feines portarà el 10% de viatgers de Rodalies i Regionals a Catalunya. Sense ànim de contrariar Rodalies i Regionals amb l’alta velocitat, molt més sostenible que l’aviació o el cotxe, rebutgem contundentment la política del Ministeri de Foment i l’Adif per haver estat incapaços d’executar les noves línies sense afectar greument la resta de trens i posar en perill treballadors i ciutadans.

Aquesta afectació no és nova i ja era previsible, tant pels pressupostos “tot AVE” i terminis d’obra imposats des de Madrid, com pel traçat irresponsable imposat des de Barcelona, poc coherent amb la xarxa preexistent. Ningú no pot apel·lar als imprevistos d’una obra com a causa de les gravíssimes afectacions succeïdes a Bellvitge, que fins i tot podrien haver tingut conseqüències mortals. La PTP alerta d’aquests problemes des de fa molts anys. L’any 2002 ja s’advertia de les mancances pressupostàries en Rodalies així com les creixents aglomeracions; l’any 2003 es va fer el primer estudi sobre la congestió de Rodalies, negat per una Renfe governada pel PP; el 2004 es va emetre un comunicat advertint dels riscos que les obres de l’AVE produirien sobre els trens actuals; el 2005 s’actualitza l’estudi sobre les aglomeracions a Renfe i FGC, amb resultats tan preocupants que s’inicia una recollida de 10.000 signatures per pressionar un Ministeri de Foment que, governat pel PSOE, mai va respondre-hi; el 2006 s’aconsegueix concentrar més de 300 persones davant de l’Estació de Sants en protesta pel pèssim servei; i el 2007 som convidats a participar en el Comité de Clients de Rodalies de Renfe on s’hi constata l’absència d’Adif o el Ministeri de Foment.

Paralització de les obres i auditoria de seguretat. És totalment urgent restablir el servei ferroviari convencional, per sobre de l’agenda política d’inauguracions de la Ministra de Foment.  En primer lloc és necessari una auditoria de seguretat que avaluï les possibilitats de restablir el trànsit ferroviari en el menor temps possible, i depuri les responsabilitats fins a l’últim detall, més enllà de l’empresa constructora. Exigim dedicar tots els recursos d’Adif en la reconstrucció de la plataforma ferroviària al mateix lloc o uns metres desplaçada. Si alguna cosa es pot tallar, són les obres de l’AVE i no el servei del qual depèn la mobilitat de milers d’usuaris al dia, que no tenen vehicle privat o simplement no el volen utilitzar. Pel dret dels ciutadans i respecte a la democràcia, cal respectar la prioritat de la xarxa ferroviària principal.

Una dimissió necessària. Considerem que el desastre esdevingut a Bellvitge és la gota que vessa el got i ha de marcar un punt d’inflexió en les polítiques del Ministeri de Foment. Per això creiem totalment justificat demanar la dimissió de l’actual Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, amb l’objectiu de donar pas a persones més sensibles amb la mobilitat sostenible, amb els drets dels ciutadans, i amb els interessos generals. La gravetat de la situació ha fet que la PTP demani per primera vegada la dimissió d’un càrrec públic, en considerar-se una irresponsabilitat política mantenir al govern una persona incapaç de solucionar el que s’anunciava com un desastre anunciat. La Ministra de Foment no ha canviat el romb polític del govern anterior i els resultats estan servits. El continuïsme del model AVE i autovies per a tothom, acompanyat de l’escassa atenció sobre el dret a la mobilitat de milers de ciutadans, usuaris de Rodalies, Regionals i mercaderies, ha derivat en un desastre de mobilitat sense precedents. És perillós que continuï governant una Ministra que ha imposat uns irresponsable continuïsme, uns temeraris terminis d’execució, i una nula sensibilitat cap als usuaris de les Rodalies Metropolitanes, posant en una difícil situació a les companyies  ferroviàries Renfe i FGC.

Compensacions i reparacions. Per entendre el problema de mobilitat generat, no es pot perdre de vista que l’afectació ha tallat la línia ferroviària més important de Catalunya i una de les més importants d’Espanya, i que un tren de dos pisos equival a més de 10 autobusos. Exigim al conjunt de les administracions públiques reforçar els efectius plantejats davant la supressió de circulacions ferroviàries de Renfe i FGC als trams Bellvitge/Gornal – Barcelona perquè són encara insuficients per cobrir la magnitud del desastre. Els principals problemes detectats són la manca de fluïdessa als autobusos substitutoris que provoca excessius temps de viatge i poca capacitat del servei, també trobem insuficient el pla pels trens regionals entre Barcelona i el sud i oest de Catalunya. La xarxa viària ha de sufocar les necessitats de mobilitat procedents dels talls a Renfe i FGC en la seva condició de xarxa d’utilitat pública en funció de l’interès general.