Número 39

Els deures de la mobilitat a Barcelona FGC
Promou la intermodalitat Congrés Català de la Bicicleta
Línia 9: l’interminable metro de cintura 4.500 milions de raons
Els dotze pecats capitals del PITC
Apunts sobre volar…
Reforma del tortell: més pena que Glòria
Pla director de mobilitat a la RMB
Biocombustibles
Reclamant la figura del defensor de l’usuari

Seguretat en transport públic

Han passat ja unes setmanes del terrible accident de València, i amb una visió mes freda i distant, creiem que es l’hora de fer algunes reflexions.

La primera es que el ressò d’aquest accident sobre la opinió pública ha estat enorme, però tragèdies de magnituds similars les vivim cada setmana a la carretera, i en canvi la societat sembla anestesiada. És molt dur pensar que tenim unes xifres de morts o ferits greus similars a les produïdes a València i que això no mereix cap reflexió col·lectiva més enllà d’uns breus als diaris o als informatius. Però, per què es produeix això? Creiem que inconscientment atribuïm al transport públic un plus de seguretat que no li donem al transport individual. Com que la societat majoritàriament forma part d’aquest últim mode de transport, potser tenim una posició de més comprensió i justificació col·lectiva cap els errors, les imperfeccions i els excessos en la mobilitat individual.

La segona reflexió –continuació de l’anterior- és que la posada en marxa del carnet per punts ha suposat un veritable procés de canvi de tendència en la sinistralitat del trànsit. Tot i les moltes queixes dels primers dies, aquestes han hagut de callar davant els fets consumats ja que s’estan aconseguint reduccions espectaculars de l’accidentalitat viària. El més curiós és que moltes de les queixes les feien persones que normalment no reben multes de trànsit, i, per tant, objectivament no haurien de patir per aquesta nova situació. Estem un altre cop davant aquest inconscient col·lectiu?

La tercera reflexió fa pensar en el plus de seguretat que tots esperem dels transports públics. Quan es posen en servei noves infraestructures de transport, davant de tot esperem eficàcia, utilitat, però també seguretat. Aquesta part normalment no és tan lluïda a les inauguracions, però és bàsica en qualsevol sistema de transport.

També és important l’adequació de les exigències de seguretat a nivells raonables en funció de la utilització de la infraestructura. Tan absurd seria demanar el sistema de màxima protecció –ATP– per a la línia de la Pobla de Segur com no protegir un punt delicat del traçat del metro de València. El que no val de cap manera son les argumentacions demagògiques, partidistes i puerils que hem vist aquest dies. La ciutadania, els usuaris i les famílies de les víctimes mereixem més respecte i més solucions per part de les administracions i dels seus responsables.