Número 37

 Jornades Internacionals sobre sistemes d’Autobusos Eficients
Transport públic: un instrument de fer ciutat
Quinze propostes de millora del PITC
Els invasors de les voreres
Gesmopoli: una aposta innovadora
El cost del transport públic a Catalunya
1906-2006: Cent anys d’autobusos a Barcelona
Camp de Tarragona: més freqüències i assaig d’integració
Baix Llobregat: alternatives a les infrastructures del transport

Millorem el PITC!

El Govern de la Generalitat ha acordat sotmetre a informació pública el pla d’infrastructures del transport de Catalunya, PITC. La PTP ha analitzat molt atentament el seu contingut i després de donar-li moltes voltes i de sospesar avantatges i inconvenients, hem acordat presentar-hi al·legacions i una esmena a la totalitat. El primer que hem fet és editar una guia per a què tothom que vulgui pugui presentar al·legacions i la veritat és què està tenint molt d’èxit a la vista dels milers de descàrregues del document-guia que moltes persones estan fent de la nostra plana web.

La veritat és que estem davant d’un document horrible. El títol escollit pel document-guia, “Un pla insostenible de transports cars”, reflexa amb encert l’opinió dominant entre les persones que s’han mirat el pla. En les planes d’aquest exemplar de Mobilitat Sostenible i Segura es recullen amb un cert detall les principals crítiques que des de la mobilitat sostenible formulem al pla.

Sota l’aparença d’un pla en el que dominen les inversions en ferrocarril, el que de debò vol aprovar el Govern de Catalunya és un descomunal pla de carreteres, sobre tot de vies ràpides per a cotxes. Pretenen construir 1.500 nous km d’autovies i duplicar-ne altres 1.300 km. Entre les vies proposades apareix el Túnel d’Horta, el Quart Cinturó i l’autovia del marge dret del Besòs.

I els ferrocarrils? Proposen construir 1.100 km nous però més de la meitat en unes caríssimes vies d’alta velocitat per on, en alguns casos, poden arribar a circular trens de passatgers que no portaran ningú, trens de mercaderies que no se sap ni d’on vénen ni on van i fins i tot –no s’ho perdin- uns tramvies, que segons la conselleria són molt cars de construir a Barcelona però molt barats de fer anar a la Catalunya Interior. Per millores ferroviàries en els llocs més poblats de Catalunya, després de l’àrea metropolitana de Barcelona, és a dir a les rodalies de Tarragona i Girona, res no es preveu. Les inversions en els trens que utilitzen la majoria de ciutadans, 140 milions de viatges l’any entre rodalies Renfe i Regionals, tampoc no semblen interessar els autors del Pla. Pitjor, impossible.

Les propostes per als autobusos no ocupen més d’un paràgraf en un document de 100 planes. La bona notícia és que en paral·lel a la tramitació del PITC, s’ha acordat en el marc de les negociacions que al 2008 es transferiran a la Generalitat els serveis de rodalies i regionals de Renfe. Faria bé el govern en corregir aquest pla faraònic, insostenible i poc útil i començar a pensar en les inversions que caldrà efectuar per posar al dia les obsoletes instal·lacions que Renfe transferirà. Avui la millor aposta per als ciutadans, per a la nostra competitivitat i per a la nostra sostenibilitat és concentrar l’esforç en millorar el transport de la majoria, començant pel que es fa en Renfe, i aparcar els continguts més fantasiosos del PITC que no porten sinó problemes i entrebancs al progrés de la mobilitat sostenible.

Tots hi sortirem guanyant.