El nou parc del Tibidabo: la mobilitat improvisada

Saludem molt positivament que l’ajuntament de Barcelona hagi elaborat un Pla de Futur per la millora del nostre apreciat Parc del Tibidabo. Però a banda de potenciar el parc d’atraccions i de lleure, el pla preveu 500 nous aparcaments per fomentar l’accés en vehicle privat i proposa un seguit d’actuacions improvisades en matèria de mobilitat que passen per dir el que es vol fer, però no com s’ha de fer. En altres paraules, volen que la gent pugi però no saben com. La proposta municipal podria suposar l’eliminació de l’actual funicular del Tibidabo i del Tramvia Blau. En el seu lloc es podria construir un hipotètic tren cremallera amb pendents superiors al 25%, que hores d’ara sembla incert i de viabilitat tècnica i econòmica més que dubtosa.

De la lectura de les declaracions efectuades pels directius municipals del Parc, s’observen mancances de criteri sobre mobilitat sostenible i segura, fet especialment greu en un entorn natural com el del Tibidabo.

Ens veiem amb la obligació de recordar a les autoritats del Parc que, aquest projecte, pel seu elevat pressupost, entra de ple en allò previst a la Llei de Mobilitat. Per tant és obligatòria la realització d’un estudi de mobilitat seriós que realment defineixi les alternatives per potenciar el transport públic.

Amb la llei a la mà, la proposta del consistori barceloní podria ser il·legal, donat que la llei estableix que en projectes superiors a 25 milions d’euros no es pot presentar un pla que no estableixi de quina forma ha d’accedir la població.

Curiosament se’ns diu que l’objectiu és que hi accedeixin el mínim de cotxes possibles i a la vegada es proposa la construcció d’un nou aparcament de rotació de 500 cotxes, que incrementarà de forma important i innecessària la circulació per la Carretera de l’Arrabassada, una carretera perillosa i plena de revolts inserida en el Parc de Collserola.

Per altre costat s’assegura que l’altre objectiu és potenciar el Transport Públic, però la primera mesura de mobilitat que es planteja és la construcció immediata de l’aparcament, mentre que el transport públic no passa d’un projecte força indefinit, sense pressupost i relegat a executar-se més enllà del 2007.

Tot això genera una sèrie de dubtes que preocupen des del punt de vista de la legalitat, de la defensa dels criteris de mobilitat sostenible i del compliment del protocol de Kioto.

Per això des de la PTP entenem que és imprescindible la consideració dels següents aspectes:

• estudiar a fons la mobilitat de la zona i preveure totes les solucions en Transport Públic, d’acord amb la Llei de Mobilitat
• estudiar acuradament les possibilitats que ofereix la millora de l’actual tramvia i funicular, uns serveis que actualment es troben molt per sota de les seves possibilitats d’explotació.
• completar l’anhelada integració tarifària del funicular del Tibidabo i del seu bus o Tramvia Blau d’aportació.
• restringir l’accés als vehicles privats al parc del Tibidabo respectant el caràcter de parc natural de la zona, descartant l’aparcament rotacional perquè incrementaria, encara més, l’accés en vehicle privat al cim de la muntanya.
• prioritzar el criteri de seguretat viària en l’accés a la muntanya, i això vol dir apostar pel transport públic.

En qualsevol cas la solució adoptada ha de ser respectuosa amb la mobilitat sostenible, la natura, el patrimoni industrial del funicular del Tibidabo, el primer d’Espanya, i amb l’única relíquia en servei de la gran xarxa de Tramvies de Barcelona. Tot plegat la història viva de Barcelona.

Demanem a l’Ajuntament de Barcelona que tingui pel Tibidabo el mateix interès que va mostrar cap a Montjuïc, quan a l’any 2002 es va iniciar una important i aplaudida millora del transport públic inclosa la integració tarifària.

La mobilitat no es pot improvisar, s’ha de planificar… Esperem que al Tibidabo tot això sigui una realitat; al cap i a la fi, és la Muntanya Màgica.