Número 18

Dia sense cotxes: s’ha guanyat la batalla de les idees

La realidad de los autobuses de Barcelona

Posem en marxa CarSharing de Catalunya

S’ha guanyat la batalla de les idees

El Dia sense Cotxes ha deixat l’opinió pública certament perplexa. Per una banda, les dades oficials mesurades indiquen reduccions apreciables del trànsit, del 13% a l’àrea de Barcelona i xifres superiors a ciutats com Lleida, Sabadell, Rubí, Mataró, entre d’altres, mentre que l’ús del transport públic s’ha incrementat en un 8%. Són unes xifres en absolut dolentes que indiquen un nivell de resposta superior al d’altres ciutats europees, però inferior al de l’any passat.

Per un altre costat, el nivell de conformitat de la ciutadania amb la convocatòria és certament espectacular. Les enquestes mostren que la batalla ideològica pels objectius del dia sense cotxes està guanyada. Només un 2% està en desacord amb aquests objectius, mentre que el 95% hi està d’acord. L’any passat hi havia un 8% que hi estava en desacord, front a un 84% que hi estava d’acord.

La convocatòria del Dia sense Cotxes ha estat distorsionada, especialment a l’àrea de Barcelona, per l’assassinat d’un regidor de Sant Adrià de Besòs a mans d’ETA. Les enormes cues en algunes vies de la xarxa arterial bàsica de Barcelona, degudes als controls policials, van incrementat encara més la sensació que hi havia molts cotxes en circulació. L’aturada convocada pels transportistes el divendres anterior també contribuí a desincentivar la participació.

La idea que molts automobilistes van recollir va ser clara: quan hi ha amenaces sobre el trànsit és realment quan se circula millor. També dificultà la participació el fet que després del divendres 22 venia un pont de tres dies. Hi ha un gran consens entre els organitzadors que el 22 de setembre era un mal dia per organitzar un dia sense cotxes.

A l’àrea de Barcelona cal destacar, a més, tres coses més. Primer, que bastants autobusos van circular molt malament durant tot el dia i això en un dia sense cotxes és particularment greu. En canvi, a ciutats com Sabadell van circular molt més ràpids que un dia feiner normal.

La segona cosa que cal destacar és la gran dosi d’insolidaritat d’una part important d’automobilistes. Segons la Unió Europea el 50% dels desplaçaments urbans són de menys de tres quilòmetres de recorregut. La immensa majoria d’aquests desplaçaments es poden fer en transport públic. Caldria esperar, atenent aquestes estadístiques, que el trànsit solidari signifiqués una resposta d’almenys un descens al voltant del 50% en l’ús del vehicle privat.

I la tercera cosa són les escasses mesures permanents a favor de la mobilitat sostenible inaugurades el dia 22, justament una de les idees en què més havien insistit les entitats socials.

El més important és que el Dia sense Cotxes, com a jornada conscienciadora, ja ha assolit plenament el seu objectiu inicial. Ara cal passar de les paraules als fets. Cal fer un replantejament de la Jornada per a l’any que ve, ampliant els objectius, per tal d’evitar la sensació d’estancament. D’altra banda, resulta ben evident que no es pot fer una convocatòria d’un dia sense cotxe només un dia a l’any. Cal obrir el debat a realitzar aquesta convocatòria amb més periodicitat, tal com opina la major part de la ciutadania.

Ja ha nascut la criatura!

Ha estat un part llarg i difícil, però per fi ha nascut la criatura. El 15 de novembre l’Autoritat del Transport Metropolità va aprovar la creació del bitllet únic per a tota la xarxa de transport públic de la regió metropolitana de Barcelona (autobusos, metro, FGC i Renfe), amb la possibilitat d’efectuar un nombre il·limitat de transbordaments durant 75 minuts. La criatura començarà a caminar el proper u de gener, que és la data en la qual entrarà en vigor la tan esperada integració tarifària. Una decisió que representa el triomf de la voluntat política sobre una tecnocràcia que ha acabat per quedar-se sense argument sòlids a l’hora d’posar-se al bitllet únic, la qual cosa posa en evidència que els responsables polítics no estan tan allunyats de la realitat ciutadana com sovint se’ns vol fer creure. Però representa, per sobre de tot, un gran impuls per al transport públic, ja que només en el primer any el nombre de nous viatges realitzats amb transport públic pot créixer al voltant dels 35 milions. La integració tarifària, no obstant, no pot ni mirar-se el melic ni ser una finalitat en ella mateixa, sinó que ha de venir reforçada per mesures de millora i d’extensió del transport públic. En el proper número de Mobilitat sostenible i segura tractarem aquesta esperada notícia.