Menu
Menu
La transformació urbana dels 13 km de la C-245 ha permès millorar en conjunt l’anomenada mobilitat activa o mobilitat dolça. En conjunt, la nova urbanització ha permès dotar d’una continuïtat a un fet tant habitual com intrínsec a l’ésser humà com el desplaçament a peu i també tenir present la bicicleta en un intent de normalitzar el seu ús més enllà d’un vehicle lligat a l’oci.
En qualsevol cas, al disseny pesa encara aquesta visió de l’ús cotxecèntric de l’espai públic, la qual cosa comporta que allò que s’ha volgut vendre des de les diferents administracions com a “avingudes metropolitanes” que prioritzen el transport públic (ja hem vist que l’oblit del tramvia en aquest eix ha estat un greu error) i els desplaçaments actius no és ben bé del tot cert. La prova és que no s’ha tocat o disminuït l’espai dedicat al motoritzat: encara més, s’ha ampliat fins i tot l’oferta d’aparcament de vehicles a la calçada.
A Viladecans, per exemple, veiem com l’oferta d’aparcament al costat muntanya de l’avinguda de la Generalitat, entre l’avinguda Josep Tarradellas i l’avinguda Riera de Sant Llorenç, és de 2 cordons + 1 en semibateria o 4 cordons; o com les rotondes, per prioritzar la fluïdesa del trànsit, obliguen a situar els passos de vianants i també el pas de les bicicletes i VMP lluny de l’eix natural de la via.
La gran millora ha estat en relació amb els desplaçaments interurbans, concretament entre Cornellà, Sant Boi i Viladecans i entre Gavà i Castelldefels, on s’ha creat una infraestructura nova i específica.
En alguns punts s’ha acabat amb una indisciplina viària permesa amb total impunitat: és el cas de Sant Boi de Llobregat, amb vehicles aparcats a la vorera tot just davant de passos de vianants. A Viladecans encara trobem el “corralito” al vianant a banda i banda en aquest cas versió motos en vorera, aparcades a l’entrada-sortida de la factoria Roca, a l’avinguda de la Generalitat, davant la inacció total del cos policial local.
Entre Gavà i Castelldefels, destaquen un parell de ponts sobre el Torrent del Matar i la Riera dels Canyars. Tot just són punts on l’amplada de la Bicivia es fa més estreta (potser per estalviar durant la construcció?) i desapareix la diferenciació carril bici / espai per caminar, passant tot a ser un únic espai.
També s’ha millorat la permeabilitat a banda i banda del nou eix mitjançant la creació de nous passos de vianants que, conjuntament amb una nova il·luminació uniforme i l’arbrat, fan que el conjunt sigui més amable per als desplaçaments a peu. Respecte al verd urbà i les zones d’ombra, alguns trams dels espais pels desplaçaments actius als municipis de Viladecans i Sant Boi presenten un estat òptim, res a veure amb la resta, amb gens d’ombra.
Un cop més, a algunes parades d’autobús l’accessibilitat no ha estat ben planificada: els elements publicitaris col·locats en sentit perpendicular a l’eix de la calçada expulsen al vianant a l’extrem de la vorera –on la proximitat al trànsit motoritzat i l’exposició als tubs d’escapament i el material particulat augmenta la perillositat– en comptes de tenir permeabilitat total pels dos costats de la parada i en alguns casos provoca “línies del desig” creades espontàniament per les persones usuàries per arribar-hi.
La nova infraestructura ciclista de 7,5 km s’ha executat sempre com a carril bidireccional i no se separa en cap moment al llarg de tota la Bicivia, la número 7. En conjunt, aquest carril bici canvia 3 cops de costat respecte a l’eix rectilini de la C-245. Fins i tot, hi comparteix una part a la calçada, concretament a Viladecans, des de cruïlla de l’avinguda de la Generalitat amb la plaça de la Vila fins a la intersecció de la mateixa avinguda amb el carrer Pi i Margall.
Tot i això, trobem que el carril bici presenta un parell de punts negres en haver ocupat vorera a Sant Boi de Llobregat (entre la rotonda de Sant Ramon i el tanatori, quan es podia haver construït pels laterals, en calçada i convenientment senyalitzats verticalment i horitzontalment, a banda i banda de la via, trencant així la bidireccionalitat) i Viladecans (entre el carrer d’Antonio Machado i el passeig de la Marina). Aquestes situacions generen conflicte amb els vianants allà on no n’existia, una actuació que resulta impròpia d’aquests temps. Igualment, destaquem les diferents solucions que s’han provat a 3 de les 5 rotondes de Sant Boi on cap d’elles passa per la calçada: vorera bici, pel mig, expulsió fora de l’eix de la via.
El resultat final és molt millor que l’estat inicial, quan no era possible pedalar sense assumir riscos personals sobre la integritat física del ciclista. Val a dir que aquest nou vial és també aprofitat pels VMP. Les primeres dades indiquen una mitjana d’entre 500 (Sant Boi) i més de 1100 (Castelldefels) usos en els diferents punts de comptatge que s’han establert en aquest eix, segons les dades que ens ha facilitat l’Oficina Metropolitana de la Bicicleta.
Aquesta inversió i aposta per la bicicleta contrasta amb la postura del consistori de Castelldefels, liderat pel PP, que vol eliminar el carril ciclista de l’avinguda de la Pineda que enllaça el tram urbà de la C-245 amb la platja i que ha generat un moviment ciutadà i veïnal de protesta.
Parem, també, especial atenció a les zones d’interacció entre vianants i persones usuàries dels VMP i bicicletes on es troben una parada de bus i el carril bici. Com a norma, aquest carril va tot just per darrere de la parada; en algun cas amb un color diferent (Gavà) i un cebrejat es crida l’atenció de tots els actors. Per volum, destaca el punt de parada 106377 (Rambla Estació, 13 línies, incloent-hi 2 de nocturnes); Viladecans (108665, 9 línies de bus, incl. 2 nocturnes) o Castelldefels (100428, 6 línies diürnes, incl. 2 nocturnes). Aquesta interacció, la manca de costum i la diferent velocitat poden provocar algun ensurt que entre tots hem de ser capaços de minimitzar.
Actualment, ja està tot executat, excepte el pas sobre el riu Llobregat a Sant Boi, vinculat a les obres de la nova autovia B-25 que s’estan duent a terme. En definitiva, en conjunt una intervenció urbanística necessària i positiva i, al mateix temps, una oportunitat d’or perduda per haver ampliat la xarxa tramviària que hipotecarà durant uns lustres la comarca.
Carlos Ortí
Secretari Catalunya Camina i soci de la PTP
