Avenços insuficients per a un transport públic de totes

[vc_row][vc_column][vc_column_text]Necessitats i reivindicacions juvenils al punt de mira

Des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), fa molts anys que lluitem per un transport públic que respongui a les necessitats de la ciutadania, especialment joves i entitats juvenils. Hem vist com algunes de les nostres demandes eren finalment incorporades, després de reclamar-ho llargament, com per exemple l’ampliació de la T-Jove fins als 30 anys. 

Malauradament, continuem constatant com les administracions adopten mesures insuficients i passatgeres. La manca d’inversió a Rodalies de Catalunya, la transformació d’alguns títols multipersonals en unipersonals, o el fet que la bonificació sobre la T-Jove i altres títols d’ús quotidià siguin una mesura temporal (arran de l’augment del cost de la vida, atribuït a l’esclat de la Guerra d’Ucraïna) en són uns quants exemples. 

A més a més, la transformació del sistema tarifari integrat, de la mà de l’aparició de la T-Mobilitat, suposa un procés amb clarobscurs al qual cal posar la mirada: en el moment d’adjudicar la gestió i implementació d’aquesta nova targeta a una Unió Temporal d’Empreses (entre les quals trobem CaixaBank), sorgeixen dubtes sobre la gestió de les dades personals de les usuàries que utilitzen els títols integrats, que encara esperen resposta.

El CJB, com a plataforma que aglutina les 80 principals entitats juvenils de la capital catalana, continuarem reclamant tota mesura necessària de la mà d’aquest potent teixit associatiu. És per això que hem parlat amb algunes de les seves membres, per tal que traslladin la seva veu una vegada més.

Associacionisme educatiu o com fer malabars en agafar el transport públic

L’associacionisme educatiu fa molts anys que és actiu en la reivindicació d’uns transports que estiguin a l’abast de tothom i que s’adeqüin a les necessitats de qualsevol grup. D’aquesta manera, esplais i caus aporten una mirada col·lectiva que transcendeix no només les lògiques d’un transport privat individualista, sinó la mateixa tendència en el si del transport públic de tendir a una individualització dels bitllets i tarifes.

Pau Mora, membre de l’Equip de Coordinació d’Esplais Catalans (Esplac), explica que els va afectar molt el canvi de tarifes de 2020, que va provocar que “es doblessin els preus en les activitats amb infants”. De fet, la mesura fa que surti a compte desplaçar-se a moltes zones del territori en autocar, la qual cosa “no té cap sentit” en termes d’impacte i contaminació de l’entorn, afirma.

És a dir, mentre que usuàries habituals poden aprofitar-se d’una circumstancial baixada de preus en títols unipersonals (amb una T-Jove molt assequible, per exemple, que a més permet moure’s pel conjunt de zones del sistema tarifari), els grups veuen com s’afegeixen noves traves a la seva tasca, la qual en aquest cas és de vital importància en pro de la cohesió social.

És per això que des d’Esplac reivindiquen la creació de la T-Grup per a associacions juvenils o grups amb persones joves. I és que l’associacionisme educatiu està conformat per persones joves voluntàries que participen en entitats amb moltes limitacions pressupostàries.

Altres qüestions que reclama l’associacionisme educatiu tenen a veure amb l’ampliació de la T-16 (per a persones d’entre 4 i 16 anys), a l’edat de 18 anys i a totes les zones. Actualment, les membres del lleure educatiu de Barcelona només la poden fer servir per anar als voltants de Barcelona i el fet que no arribi a la majoria d’edat fa que un gruix rellevant de les joves d’aquestes entitats no en puguin fer ús. 

Precarietat juvenil i més enllà

Acció Jove és una entitat sindical juvenil vinculada a Comissions Obreres i Lucía Aliagas n’és la coordinadora nacional. Explica que creuen en l’aposta per l’ampliació de la T-Jove fins als 30 anys, però des d’una mirada que contempla la precarietat més enllà d’aquesta edat comenta que “hi hauria d’haver un sistema de tarifació que fos més just pel conjunt d’usuàries freqüents, com en el cas de la T-Usual, el qual anés lligat a la renda”. 

Pel que fa al debat sobre l’allargament o no de la joventut i la persistent precarietat de les joves, apunta que “és més fàcil, per part dels poders polítics i públics, allargar el concepte de joventut fins als 35 anys, que admetre que la precarietat és generacional i que no se supera un cop s’arriba a l’edat adulta. Així, intenten fer-nos creure que som precàries perquè som joves i que, per tant, si som precàries amb 35 anys no és perquè hi hagi un problema estructural, sinó perquè continuem encadenades a una eterna joventut”.

Entre les mesures que consideren que s’haurien d’explorar hi ha la creació de targetes especialitzades com podria ser la T-Treball o la T-Estudiant. “Actualment, la T-Escolar funciona fins que acaba l’educació obligatòria, excloent a la resta d’estudiants d’estudis superiors”, comenta Aliagas.

A més, reivindica que s’haurien d’estabilitzar les actuals tarifes i posar l’ull en les qüestions que desincentiven l’ús del transport públic, com les freqüències, l’estat de les infraestructures i les connexions, amb un especial enfocament a l’exterior de l’Àrea Metropolitana. I és que, quin sentit té una T-Jove que et permeti recórrer tot el país, però amb moltes més dificultats a les zones rurals que a Barcelona? 

Àmbit d’Emergència Climàtica del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_cta h2=”No et perdis cap article de la revista!” txt_align=”center” color=”green”][/vc_cta][vc_btn title=”Número 70 disponible aquí!” color=”success” size=”lg” align=”center” link=”url:https%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fmss70%2F|title:N%C3%BAmero%2068″][/vc_column][/vc_row]