Menu
Menu
[vc_row content_placement=”middle” css=”.vc_custom_1691079377639{background-color: rgba(169,203,94,0.2) !important;*background-color: rgb(169,203,94) !important;}”][vc_column width=”2/3″][vc_column_text]La bici es torna a imposar en una cursa de transports d’Osona amb molt marge de millora pel transport públic.
El vehicle privat amb motor de combustió és el que més cost econòmic mitjà, consum energètic i emissions contaminants implica, i no assoleix el temps de la bicicleta tot i pagar per aparcar [/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/3″][vc_btn title=”Nota de premsa” color=”success” align=”center” link=”url:https%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2023%2F09%2FOsona.pdf”][vc_btn title=”Resultats de la cursa” color=”green” align=”center” link=”url:https%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2023%2F09%2FOsona.pdf”][vc_btn title=”Conclusions de les curses interurbanes” color=”danger” size=”sm” align=”center” link=”url:https%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2023%2F09%2FConclusions-de-les-curses-interurbanes.pdf”][vc_btn title=”Metodologia de càlcul” color=”danger” size=”sm” align=”center” link=”url:https%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2023%2F09%2FMetodologia-de-calcul-curses-PTP.pdf”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Per tercer any consecutiu, dimarts 19 de setembre es va celebrar la cursa de transports d’Osona, organitzada per part de la PTP i la resta de col·lectius que treballen per la mobilitat sostenible a la comarca (Osona amb bici, Perquè no ens fotin el tren i Som Mobilitat), enguany en horari de tarda per tal d’obrir l’activitat a més participants.
En aquesta edició, el recorregut ha estat entre la plaça Major de Tona i la plaça Major de Vic, amb la pràctica totalitat de mitjans de transport i combinacions possibles. Com els anys anteriors, en què s’havia realitzat entre Manlleu i Vic i entre Torelló i Manlleu, l’esdeveniment ha servit per posar sobre la taula diversos aspectes a millorar en la mobilitat sostenible entre les dues poblacions, així com per veure no només els modes més ràpids sinó també el seu cost econòmic, energètic i ambiental. [/vc_column_text][dt_fancy_title title=”Els primers resultats de la cursa” title_align=”left” title_size=”h5″ title_color=”accent” separator_style=”disabled”][vc_column_text]El mitjà més ràpid ha estat la bicicleta elèctrica, que ha completat el recorregut de prop de 10 quilòmetres entre Tona i Vic en 22 minuts. Només un minut més tard ha arribat la primera bicicleta convencional i seguidament, amb 24 minuts, el cotxe dièsel que ha optat per aparcar prop del punt d’arribada pagant parquímetre. La participant en cotxe elèctric de Som Mobilitat ha trigat 28 minuts a arribar, després d’aparcar-lo al punt de càrrega més proper. Molt després ha arribat el participant que havia optat per agafar l’autobús interurbà (45 minuts), i en darrer lloc els participants que havien combinat bici i tren (51 minuts) i cotxe i tren (60 minuts).
En relació als resultats de les alternatives en transport públic, cal assenyalar tres fets rellevants:
-El participant en bus va utilitzar la línia 441 (Viladrau-Vic), que va passar per Tona a les 19:45 h. Si hagués pogut agafar el bus de la línia 410 (UAB-La Garriga-Tona-Vic), que hi passa a les 19:31 h, hauria pogut arribar significativament abans. Tanmateix, Sagalés no admet passatgers a la línia 410 per fer trajectes que no tinguin la UAB com a origen o destinació.
-El tren de la línia R3 que dos participants van agafar a l’estació de Balenyà-Tona-Seva, combinant-lo amb la bici o el cotxe, portava uns 15 minuts de retard i va haver d’esperar-ne un altre per fer un creuament abans de sortir cap a Vic. Malauradament, la manca de fiabilitat és habitual a la línia. Sense aquest retard, el temps també hauria set significativament millor.
-A causa de la prohibició temporal de pujar patinets elèctrics al transport públic, no va ser possible combinar la mobilitat entre aquest mitjà i el transport públic.
No obstant, la Cursa de Transports de la PTP no analitza només qui és el més ràpid en arribar, sinó també qui ens suposa un menor cost o un menor impacte ambiental.[/vc_column_text][vc_single_image image=”24394″ img_size=”large” alignment=”center”][dt_fancy_title title=”Anar en cotxe és més barat?” title_align=”left” title_size=”h5″ title_color=”accent” separator_style=”disabled”][vc_column_text]Quan es parla de costos, sovint només es pensa en l’import directe invertit en el viatge, com la benzina o el bitllet del transport públic. No obstant això, a l’hora de calcular els costos reals, cal tenir en compte altres factors. En relació al vehicle privat, s’han de considerar els costos d’adquisició, manteniment, reparacions, impostos i assegurances, a més del consum de combustible i despeses variables com l’aparcament.
Tenint això en compte, podem arribar a comprovar que un cotxe pot tenir un cost aproximat de 4.000 € cada any. Si ho comparem amb el cost del transport públic, el cotxe perd estrepitosament.
En el cas de la cursa d’enguany, es pot veure com l’alternativa amb un cost econòmic aproximat clarament major és la del cotxe privat dièsel que va optar per pagar parquímetre per aparcar (7,18€ en total), seguit del cotxe elèctric compartit de Som Mobilitat (4,70€) i de l’opció que combinava cotxe privat dièsel i tren (2,91€). Per sota dels 2,5€ s’hi troben, tot seguit, les alternatives en autobús (2,24€) i combinant tren+bici (1,74€) i finalment, amb el menor cost, el desplaçament en bici elèctrica (1,06€) i en bici convencional (0,54€).
Per als desplaçaments en transport públic s’ha comptat el preu d’un viatge de l’abonament més barat de 10 viatges (T-Casual al bus i Bonotren al tren). En aquest sentit, cal destacar el fet que el trajecte entre l’estació de Balenyà-Tona-Seva i Vic, estacions contigües, no es pot utilitzar un títol propi de Rodalies d’una sola zona perquè incomprensiblement es comptabilitza l’antic baixador de Mont-rodon.[/vc_column_text][vc_single_image image=”24418″ img_size=”large” alignment=”center”][dt_fancy_title title=”El cost energètic del transport públic es reparteix entre tots els usuaris” title_align=”left” title_size=”h5″ title_color=”accent” separator_style=”disabled”][vc_column_text]El transport privat emet grans quantitats de contaminants, i aquest impacte és més notable quan es té en compte la seva capacitat limitada, ja que poden transportar només un petit nombre de persones (màxim 5 a 7, amb una ocupació mitjana d’1,18 persones). D’altra banda, el transport públic té una capacitat molt més gran, la qual cosa permet repartir les emissions entre més passatgers i reduir la despesa energètica i les emissions per persona.
Si anem a mínims, els vehicles més sostenibles són aquells que no necessiten motor, com les bicicletes o monopatins, però no sempre ens permeten salvar grans distàncies. Per això tenim el ferrocarril, el qual és un transport d’emissions zero (sense incloure fabricació, manteniment i desballestament) ja que es tracta d’un mitjà de transport electrificat i amb molt poc fregament entre rodes i raïls.
Per tant, és fàcil veure que el transport privat té un impacte ambiental major a causa de les emissions contaminants, i el transport públic és més sostenible gràcies a la seva major capacitat per transportar més persones i distribuir les emissions entre elles.
Fixant-nos en els resultats, es pot veure com les opcions que implicaven utilitzar un cotxe són les més consumidores d’energia i contaminants -el cotxe elèctric, en menor mesura-, si bé l’autobús -de motor dièsel- també té un impacte energètic i ambiental significatiu. La mobilitat en tren i bicicleta és clarament la que menys consum energètic i emissions contaminants comporta.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_single_image image=”24415″ img_size=”large” alignment=”center”][vc_single_image image=”24409″ img_size=”large” alignment=”center”][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_single_image image=”24412″ img_size=”large” alignment=”center”][vc_single_image image=”24406″ img_size=”large” alignment=”center”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][dt_fancy_title title=”La bicicleta guanya en tots els sentits; però queda feina per fer” title_align=”left” title_size=”h5″ title_color=”accent” separator_style=”disabled”][vc_column_text]A partir de l’experiència recorrent l’itinerari entre Tona i Vic en bicicleta, en bona part de forma paral·lela a l’autovia C-17, s’han detectat diversos punts on la mobilitat en bicicleta podria ser molt més segura i atractiva. A la sortida de Tona seria desitjable un carril bici per circular de forma més protegida dels vehicles motoritzats; al camí antic de Malla, se circularia més còmodament amb el ferm en millors condicions i a l’entrada a la ciutat de Vic caldria millorar els enllaços entre el camí i la xarxa ciclable urbana; a més de no existir una senyalització específica per a bicicletes de tot el recorregut -tampoc a Malla, on a la via de servei de la banda est de la C-17 s’hi va pintar un carril bici però no a la de la banda oest, que permet fer el trajecte més curt. Així mateix, pel que fa a la combinació tren+bici, cal assenyalar que per accedir a l’estació de Balenyà-Tona-Seva des del polígon de l’Avellanet -on arriba l’itinerari ciclable i per a vianants des de Tona- cal travessar part de les vies sense cap pas habilitat, la qual cosa significa un greuge per a la seguretat i l’accessibilitat des de la banda oest de l’estació. Aspectes com aquests són importants per animar més gent a agafar la bici.
En els propers dies, Osona amb bici publicarà el vídeo del trajecte realitzat en bici elèctrica per la cursa.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_single_image image=”24397″ img_size=”large” alignment=”center”][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_single_image image=”24400″ img_size=”large” alignment=”center”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][/vc_column][/vc_row]
