Menu
Menu
Des d’un punt de vista teòric, la bicicleta és el mode de transport més democràtic després del fet de caminar i del transport públic. Tanmateix, a casa nostra la situació de la bicicleta i les seves condicions com a opció de mobilitat són apreciablement diferents de les d’anar a peu o moure’s en transport públic.
L’estructura urbana compacta, la distància acotada dels desplaçaments i la fiabilitat i autonomia de caminar l’han consolidada com l’opció més freqüent en els trajectes interns de les nostres ciutats. Per contra, les mateixes condicions no han col·locat la bicicleta com una opció alternativa, equivalent o similar a anar a peu.
A l’àrea metropolitana de Barcelona, les dades més recents (les de l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner, EMEF 2022) apunten que el 2% dels desplaçaments totals es realitzen en bicicleta, mentre que el seu potencial podria arribar al 10-11%. Així, l’any 2020 l’AMB va aprovar el Pla Metropolità de Mobilitat Urbana (PMMU), que contempla l’impuls i la promoció de la bicicleta mitjançant el desenvolupament de més de 25 actuacions amb l’objectiu d’arribar al 4% dels desplaçaments en bicicleta el 2024.
És conegut que, en entorns on la bicicleta no és un mode de transport estès, existeix un fort biaix de gènere en l’ús. Aquest fet es confirma a la nostra metròpolis, on l’EMEF 2022, només el 28% dels desplaçaments metropolitans amb bicicleta els van fer dones.
Amb l’objectiu d’integrar progressivament la dimensió de gènere a les polítiques de promoció de la bicicleta, des de l’AMB s’ha iniciat un procés de reflexió per analitzar com aquestes polítiques poden abordar les raons per les quals les dones no escollim aquest mode de transport.
En aquest sentit, durant l’any 2023 s’han realitzat enquestes a dones ciclistes (516) i no ciclistes (290) que es mouen al territori metropolità, exceptuant la ciutat de Barcelona. L’enquesta mostra que les dones ciclistes metropolitanes fan un ús intensiu de la bicicleta, ja que el 65% l’usen diàriament per a recorreguts entre diferents municipis (48%) o entre diferents barris dins del seu municipi (40%). Els aspectes als quals atorguen més importància són la seguretat de la infraestructura ciclista (9,5), l’estat i manteniment d’aquesta infraestructura (9,2) i l’existència d’aparcament segur (9,1).
Malauradament, es posa de manifest que l’assetjament viari, verbal, gestual o físic està força present en els desplaçaments de les dones en bicicleta, ja que el 35% afirma haver-lo patit en algun moment.
Entre les dones que no pedalen, els principals motius per no fer servir la bicicleta pels desplaçaments quotidians és la preferència per altres mitjans sostenibles o la distància del recorregut. En un lloc més discret, la inseguretat també apareix, ja sigui la por de tenir un accident, de no saber circular correctament o de patir assetjament per part d’altres persones usuàries de les vies. Aquesta percepció d’inseguretat creix amb l’edat, sent les dones de més de 45 anys les que reporten aquesta percepció.
En qualsevol cas, hi ha marge de canvi, perquè el 48% de les dones no usuàries mostren interès a fer servir la bicicleta de forma recurrent, essent aquest interès més palpable entre les més joves. D’entre les que els agradaria fer el canvi, la millora de la infraestructura ciclista és l’element que més ajudaria a fer aquest pas.
Es confirma que la disposició d’una xarxa d’infraestructura pedalable segura i còmoda és un element clau en la normalització de l’ús de la bicicleta en dones, tant per mantenir-les pedalant com per animar-les a provar-la. És més, un cop en són usuàries, la bicicleta esdevé el seu principal mode de transport.
També resulta cabdal en la fixació d’aquests desplaçaments afavorir estratègies d’aparcament segur, com el sistema Bicibox present a la metròpolis. El 34% de les persones usuàries d’aquest servei són dones, xifra superior a l’esmentat 28% de dones que fan servir la bicicleta.
Altres catalitzadors d’ús són la creació de serveis de bicicleta pública compartida, com el recentment implantat AMBici, que posarà a disposició de la ciutadania una flota de 2.600 bicicletes elèctriques, distribuïdes en 236 estacions i repartides en 15 municipis metropolitans, que possibilita trajectes més llargs i afavoreix l’ús de la bicicleta més enllà de l’estat físic.
El 2023 es va realitzar una marxa exploratòria amb dones usuàries de l’AMBici a Badalona. Les dones participants van valorar positivament la distribució de les estacions d’AMBici amb relació als equipaments, serveis i espais públics, la usabilitat de l’app i el fet que les bicicletes siguin elèctriques, ja que dona més autonomia i seguretat, guanya competència amb altres vehicles i consideren que pot ajudar a reduir l’assetjament viari. Com a punt desfavorable van destacar la manca de mides de bicicletes diferents, adaptades a la diversitat de cossos, i el fet de no poder anar acompanyades d’infants.
Altres mesures per afavorir l’ús de la bicicleta són els serveis d’acompanyament els primers dies que es vol fer ús de la bicicleta, mesura que l’AMB ofereix internament al seu personal des del 2017 per tal d’ajudar a superar les pors inicials, conèixer millor la xarxa existent i poder triar els itineraris més segurs i confortables.
Vistes aquestes dades i reflexions al voltant de l’ús de la bicicleta per part de les dones metropolitanes, es conclou que cal seguir treballant per:
Gairebé la meitat de les dones metropolitanes que no fan servir la bicicleta hi estarien disposades si hi hagués més facilitats per començar-hi. Cal, per tant, que les administracions públiques garanteixin aquestes facilitats. El nou PMMU, que just ara inicia la seva redacció, haurà de contemplar aquestes mesures. Durant aquest any 2024 s’iniciarà el procés participatiu per al nou PMMU, i hi esperem comptar amb tu!
La Mirada Feminista
AMB Mobilitat
