3a Cursa de Transports a la Regió Metropolitana de Barcelona

Descarregar taula de resultats

La PTP, en col·laboració amb l’ATM de la Regió Metropolitana i voluntaris aportats pels ajuntaments de Badalona, Bigues i Riells, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, les Franqueses del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Mataró, Parets del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Eulàlia de Ronçana i Vic. Aquesta cursa és una de les activitats que se celebren anualment a la regió metropolitana de Barcelona, en el marc de la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i pretén ser una comparativa cívica en què diverses persones es desplacen simultàniament entre dos punts per comparar els temps de viatge, costos directes, consum energètic i emissions de CO2 que generen dos o més mitjans de transport en el seu recorregut. A totes les rutes s’han pogut comparar el cotxe amb una combinació de transports públics. A la ruta procedent de Sant Feliu de Llobregat a participat, a més, una bicicleta elèctrica, que ha estat la primera en arribar a la destinació. També és destacable la nodrida representació d’usuaris i representants polítics de la nova línia d’Expres.cat, e7, que enllaça la Vall del Tenes, Parets i Barcelona, que novament ha demostrat que també l’autobús pot fer front al cotxe en temps de viatge.

La sortida de les curses s’ha fet des de la porta dels respectius ajuntaments dels 16 municipis participants entre les 9:15 i les 10:00 hores, i han anat arribant successivament a l’entrada del Palau Robert del C. Còrsega de Barcelona entre les 10:00 i les 11.30 hores.

Pel que fa la comparativa, cal esmentar el següent:

• Emissions de CO2 / Consum energètic. Tenint en compte el cicle total de l’energia (des del seu estat a la natura -energia primària-) les emissions del turisme dièsel han estat més del doble respecte d’un autobús i deu vegades superiors als mitjans ferroviaris elèctrics: Rodalies, FGC, metro i tramvia. El vehicle amb menors costos ambientals i consum energètic ha estat la bicicleta elèctrica.
• Costos econòmics. Totes les rutes han estat cobertes pel sistema tarifari integrat de l’ATM. S’ha tingut en compte el cost d’un viatge a preu de T-50/30 per als viatges d’una zona i a preu de T-10 per als viatges des de les zones 2, 3, 4 i 6. El preu del transport públic només costa entre el 10% i el 20% respecte del vehicle privat (incloent-hi 3€ en concepte d’aparcament, cost d’amortització i manteniment). El preu per quilòmetre varia segons la ruta i les zones emprades: pel que fa el transport públic oscil·la entre els 3 i 12 cèntims per quilòmetre, mentre que el cotxe dièsel té un cost entre els 44 i els 86 cèntims. Pel que fa la bicicleta segueix com el mode més assequible per guanyar temps: els costos que s’hi imputen són els de l’amortització de la compra i els petits costos de manteniment.
• Temps de viatge. La bicicleta elèctrica ha arribat la primera a l’única ruta on participava: Sant Feliu de Llobregat. De les 16 rutes, 10 han obtingut millors temps en transport públic que en turisme particular amb diferents mitjans de transport públic (Bus Exprés+Metro, Rodalies+Metro, FGC, Tram+Metro i Bus+Metro); 3 han obtingut empats o poques diferències (Sant Joan Despí, Vic i Badalona) i 3 han obtingut mals resultats en transport públic (Les Franqueses del Vallès, Mataró i Sant Just Desvern). Dels tres municipis amb uns resultats desfavorables per al transport públic cal destacar el següent:
  • Les Franqueses del Vallès no té oferta de bus directe a Barcelona i ha hagut de fer una triple combinació entre bus interurbà, rodalies i metro.
  • Mataró té importants diferències de temps relatiu entre el transport públic i privat segons l’hora del dia. La cursa de transports s’ha realitzat passada l’hora punta, on el bus-VAO d’entrada de la C-31 no pot oferir avantatge competitiu.
  • Sant Just Devern acusa el gran revolt que té la línia T3 al pas per Esplugues, que condiciona els temps de viatge i en conseqüència la demanda i freqüència de pas. La drecera del tramvia per la T3 per Laureà Miró resoldria aquesta situació i està prevista al Pla Director d’Infraestructures de l’ATM.

Arxiu fotogràfic a facebook

Barcelona, 26 de setembre de 2013