Menu
Menu
■ L’argumentari presentat per reduir el preu de les barreres de peatge a partir del gener del 2014 és també aplicable al sistema de transport públic
■ Es necessari que les polítiques tarifàries garanteixin un transport públic més econòmic que el vehicle privat per evitar un esquema de mobilitat pervers en termes de congestió, contaminació i equitat social.
■ La pèrdua de poder adquisitiu de la majoria dels ciutadans i la mala qualitat de l’aire desaconsellen nous increments tarifaris
Com cada any per aquestes dates, la majoria de serveis revisen els seus preus per tal d’adaptar-se a l’increment del cost de la vida. En aquests darrers anys, els petits increments de l’IPC i la relaxació del preu dels carburants han contrastat amb increments de tarifes del transport públic en els títols de transport més utilitzats, generant un fort impacte i reduint el poder adquisitiu dels ciutadans. Considerem que ha arribat el moment definitiu de congelar o rebaixar la despesa ciutadana en transport públic. Això també estimularà la demanda i per la tant la recaptació dels sistemes públics. Cal seguir de prop el cas de Renfe, on es va aplicar una nova política de descomptes a l’AVE-Llarga Distància al febrer de 2013, que no s’ha traduït en un descens d’ingressos sinó en un increment de demanda anual del 22% que ha fet pujar la recaptació en un 6% respecte l’any anterior.
Estímul de demanda, economia familiar i equilibri territorial. El passat 1 d’octubre, el Consell Executiu va aprovar una rebaixa del preu de les autopistes que són titularitat de la Generalitat de Catalunya,que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de l’any vinent. Els descomptes per la C-32 (tant nord com sud) i C-33 en cap cas és inferior al 20% i està justificat per homogeneïtzar la política tarifaria de les diverses autopistes catalanes i també per una caiguda de la demanda, que en funció del vial està entre el 15% i el 35%. Es preveu que d’aquesta manera s’aconseguirà captar usuaris que havien abandonat les carreteres de pagament per vies gratuïtes.
I per al transport públic? Encara no se sap quina és la decisió que prendrà la Generalitat de Catalunya, però demanem que vagi en el mateix criteri del que s’ha fet amb el vehicle privat, ja que la situació de partida és la mateixa. L’any 2012 es va perdre un 3,8% dels usuaris del transport públic i per enguany es preveuen xifres similars.
L’any 2012 es van produir dos factors rellevants que van influir en aquesta xifra. Per una banda, per primer cop es va produir una reducció d’un 2,9% de l’oferta i un increment rècord de tarifes del transport públic. (amb pujades del 12% i del 10% de la T-10 i T-50/30 d’una zona, els títols més utilitzats) Per tant, el transport públic ja coneix com respon la demanda a increments de preu en un context econòmic desfavorable.
Per motius ambientals i socials, torem a demanar la T-Ambiental. Demanem que mentre la T-Mobilitat (targeta sense contacte a implantar per la Generalitat) no sigui una realitat, es faci una aposta ferma per potenciar la fidelitat dels usuaris recurrents, despenalitzar el salt de zones i fer el transport públic econòmicament sempre competitiu respecte el vehicle privat. Recordem que ciutats capdavanteres en mobilitat i qualitat de l’aire han establert mesures de fort impacte en matèria tarifària, com és l’abonament anual de Viena, per 365 € (un euro al dia) o l’abonament ambiental de Freiburg. Atès el superior dèficit del transport públic de Barcelona apostem per una mesura intermèdia. Per aquest motiu la PTP torna a posar sobre la taula la necessitat de generar un abonament T-Ambiental: una tarifa plana multizonal que és al mateix temps un carnet amb dret a descomptes, i que tindria un cost mensual de 50 € per a tres zones i un cost de 100€ per a sis zones.
Barcelona, 19 de desembre de 2013
