Entrevista: Susana Pascual “Havíem de donar veu a les dones del sector de la mobilitat, tant a les professionals com a les usuàries”

[vc_row][vc_column][vc_column_text]Quants anys fa que pertanys a la PTP i quina trajectòria hi has fet?

Vaig començar el juny del 2016, just quan acabava de deixar la presidència del COAMB. Jo no em dedico professionalment al sector de la mobilitat, però en ser ambientòloga vaig començar a la vocalia de Medi Ambient i, després d’uns anys, vaig assumir una de les vicepresidències. Durant aquests anys a la PTP he pogut participar de la mobilització “Unim els tramvies” i campanyes com “El transport públic ens dona més”, entre d’altres.

Què et va motivar a crear el congrés “El transport públic és cosa de dones”?

Quan ens enviaven la informació de seminaris, jornades i congressos del sector de la mobilitat, tots els panelistes eren homes. I vaig pensar que havíem de donar veu a les dones del sector de la mobilitat, tant a les professionals com a les usuàries. Ho vaig proposar a una Junta i em van donar el vistiplau a organitzar el congrés. Vam contactar amb Col·lectiu punt 6 per dissenyar els continguts… i la resta és història.

El Congrés de Dones ha tractat temes molt diversos, des dels rols de gènere, les vulnerabilitats, desigualtats, mobilitat rural, l’edat i enguany els usos del temps. Pot ser que no ens quedi de què parlar?

Jajaja… Doncs, la veritat és que potser sí que aquesta és la sensació que tenim cada any, un cop finalitza el congrés. Però quan al cap d’uns mesos ens tornem a trobar les persones de les diferents entitats que hi participem en l’organització… no cal gaire esforç per posar sobre la taula el contingut del nou congrés i de quina manera el volem tractar. De fet, fins i tot ens passa el contrari, que tenim massa temes que volem visibilitzar i persones que volem convidar.

A vegades sentim parlar de perspectiva de gènere i en d’altres de perspectiva feminista, cal diferenciar?

Bé, potser em perdo amb el vocabulari. Crec que és important considerar els aspectes que afecten les persones que més utilitzen el transport públic, que si les considerem com a col·lectiu, serien les dones, però també aspectes crítics com l’accessibilitat, per exemple. 

La vulnerabilitat de les dones en certes situacions que es poden donar en el transport públic, com l’assetjament, són importants, i les mesures preventives són d’elevada importància per evitar situacions de risc i perill personal. Però he escoltat més d’una vegada dir que no pot ser que les persones que gestionen el transport públic siguin homes blancs que es desplacen en vehicle motoritzat personal, i hi estic d’acord, doncs prenen decisions sobre el transport públic persones que tenen experiències en els seus desplaçaments molt diferents de les de la realitat d’aquest mitjà.

Cada any es presenten projectes que les administracions han dut a terme en relació amb la dona, creus que el congrés hi pot haver tingut influència?

Doncs no t’ho sabria dir. Ens faria molta il·lusió que fos així… 🙂

Per sort, cada dia més, en la gestió del transport públic la dona, tant com a gestora com a usuària, està més present; i forma part de l’agenda dels operadors detectar les necessitats de les persones usuàries i cobrir-les mitjançant programes i projectes. 

Creus que els models de mobilitat dels ens locals tenen millor perspectiva de gènere que fa cinc anys?

Sense cap mena de dubte sí… ha augmentat la sensibilitat, i la informació provoca consciència, i així es promou l’aplicació de mesures per millorar l’experiència de les persones en el seu ús diari del transport públic. Però encara queda molta feina a fer i, en general, manquen recursos que aquests anys de COVID i les rebaixes econòmiques dels títols d’ús del transport públic no ajudaran a implementar.

Un missatge clau per a les futures generacions?

Que lluitin, que treballin per aconseguir un món més just, que no defalleixin i trobin la manera de posar passió i il·lusió a la seva feina.

Aquests espais haurien de ser no mixtes?

Personalment, crec que en els congressos on he participat hi ha hagut persones meravelloses treballant desinteressada i conjuntament, i algunes d’elles eren homes. De fet, a la Junta de la PTP he après moltíssim i és un espai que està masculinitzat. 

Crec que el coneixement ens els donen les experiències i la informació, i hi ha situacions que no les viuràs mai, però sí que te les poden explicar. Per aquest motiu em sembla important que en aquest congrés, les dones tinguin la veu, i els/les assistents escoltin i incorporin aquest coneixement en la seva presa de decisions, i sí… que assisteixin molts homes al congrés, perquè el que tinc clar és que les dones som el motor del canvi, però els homes ens han d’ajudar a assolir aquestes fites.

Quin és el mitjà de transport de la teva vida?

Doncs diría… “M’encanta anar en bicicleta, i el tramvia… però sento una especial debilitat per la línia blava de metro… que forma part de la meva vida a la ciutat ;)”

Susana Pascual – Sòcia de la PTP impulsora del Congrés de Dones

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_cta h2=”No et perdis cap article de la revista!” txt_align=”center” color=”green”][/vc_cta][vc_btn title=”Número 69 disponible aquí!” color=”success” size=”lg” align=”center” link=”url:https%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fmss69%2F|title:N%C3%BAmero%2068″][/vc_column][/vc_row]