Cursa de transports BARCELONA 2009. Resultats

• Enguany batem el rècord participants a la VI Cursa de Transports, gràcies a 109 dones i homes que han prestat el seu temps i, alguns, els seus vehicles.
• S’han recorregut 14 rutes urbanes i 7 rutes interurbanes procedents de les comarques del voltant de Barcelona, corresponents a les zones 1, 2 i 3 de l’ATM.
• Els patinadors arriben primers a 6 de les 14 rutes urbanes, els ciclistes a 3 i els motoristes a 3 més. Existeix un doble empat entre ciclista i patinador, i un triple empat entre ciclista, patinador i moto. El cotxe ha arribat darrer a la meitat de les curses, fins i tot darrera del vianant.
• A les rutes interurbanes, FGC i Rodalies Renfe s’imposen a 4 de 7 rutes. A les rutes restants hi ha un empat o la diferència amb el vehicle privat és tan sols d’un i sis minuts.
• Pels usuaris, la moto costa 15 vegades més que la bicicleta; pel conjunt de la societat, la moto és 27 vegades més cara que la bicicleta degut a les externalitats.

Avui, 29 de setembre de 2009, s’ha celebrat a Barcelona la sisena Cursa de Transports, amb la participació de 109 participants repartits en 21 usuaris del transport públic, 20 conductors de cotxe (un d’ells utilitzarà el servei Avancar), 14 usuaris del taxi, 12 ciclistes amb bici privada, 12 patinadors, 12 ciclistes amb bici pública (Bicing), 10 motoristes i 8 vianants.

L’activitat s’ha organitzat en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura de 2009 per part de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic gràcies al suport institucional de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, així com la col·laboració directa de l’Associació de Patinadors de Barcelona, el Bicicleta Club de Catalunya (BACC), Catalunya Camina, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Renfe Rodalies.

L’objectiu de la Cursa de Transports és comparar l’ús de diversos mitjans de transport per realitzar un mateix desplaçament entre dos punts. La cursa pretén valorar, a més del temps emprat per a desplaçar-se, els costos directes que assumeix l’usuari (amortització del vehicle, assegurances, consumibles, aparcaments, etcètera) i les externalitats que provoca a la societat en concepte d’impacte ambiental i social (canvi climàtic, contaminació local, accidents, etcètera).

Enguany, el punt d’arribada s’ha traslladat des de la Plaça Sant Miquel de Ciutat Vella fins als Jardinets de Gràcia, a la cruïlla del Passeig de Gràcia i l’Avinguda Diagonal. S’ha escollit aquest punt pel seu simbolisme, atès que la Diagonal serà sotmesa a una remodelació del seu tram central, entre les places de Francesc Macià i Glòries, per millorar l’actual espai públic i donar més prioritat a la mobilitat sostenible. Per fer-ho l’Ajuntament ha iniciat un procés participatiu en el qual tothom de Barcelona podrà decidir com vol afrontar el canvi cap a la mobilitat sostenible.

Els punts de sortida també posen en valor la futura reforma de la Diagonal, que ha de comptar amb un tramvia lineal i una nova xarxa d’autobusos, i l’important perllongament en marxa de la línia 5 del Metro entre Horta i Vall d’Hebron, amb parades intermèdies al Carmel i la Teixonera.

RUTES 1 A 4: EL FUTUR TRAMVIA DE LA DIAGONAL

• RUTA 1: Fòrum (Edifici Fòrum)
• RUTA 2: Glòries (Torre Agbar)
• RUTA 3: Francesc Macià (Av. Pau Casals)
• RUTA 4: Zona Universitària (ETS d’Enginyers Industrials)

RUTA 5: LA FUTURA LÍNIA 5 DEL METRO FINS EL CARMEL I VALL D’HEBRON

• RUTA 5: Centre Cívic Boca Nord (Agudells, 37-45)

RUTES 6 A 14: DES DE LES SEUS DEL DISTRICTE, FINS LA DIAGONAL

• RUTA 6: Seu de Districte. Ciutat Vella. Pl. Bonsuccés, 3
• RUTA 7: Seu de Districte. Eixample. Aragó, 311 (cantonada Bruc)
• RUTA 8: Seu de Districte. Sants-Montjuïc. Creu Coberta, 104
• RUTA 9: Seu de Districte. Les Corts. Pl. Comas, 18
• RUTA 10: Seu de Districte. Sarrià-Sant Gervasi. Pl. Consell de la Vila, 7
• RUTA 11: Seu de Districte. Horta-Guinardó. Ronda Guinardó, 51 (Túnel de la Rovira)
• RUTA 12: Seu de Districte. Nou Barris. Doctor Pi i Molist, 133 (Parc Central Nou Barris)
• RUTA 13: Seu de Districte. Sant Andreu. Pl. Orfila, 1
• RUTA 14: Seu de Districte. Sant Martí. Pl. Valentí Almirall, 1

RUTES 15 A 20: INTERURBANES

• RUTA 15: SABADELL. Pl. Sant Roc, 1
• RUTA 16: SANT CUGAT. Pl. de la Vila, 1
• RUTA 17: TERRASSA. Raval de Montserrat, 14
• RUTA 18: CORNELLÀ. Mossèn Cinto Verdaguer, s/n
• RUTA 19: GRANOLLERS. Pl. Porxada, 6
• RUTA 20: VILASSAR DE MAR. Pl. Ajuntament, 6
• RUTA 21: MOLLET DEL VALLÈS. Carrer de la Pau, 15

RESULTATS DE LA CURSA: ELS TEMPS DE VIATGE

En tots els casos s’ha tingut en compte el temps de porta a porta; és a dir, comptant-hi l’accés fins l’aparcament del vehicle (ja sigui cotxe, moto, bici privada o bici pública) o el temps d’accés a la parada i espera pel transport públic, ja sigui col·lectiu o individual (taxi).

BARCELONA. 29 de setembre de 2009

RESULTATS DE LA CURSA: ELS COSTOS DIRECTES I EXTERNS
Tant els costos directes com els costos externs indiquen que la mobilitat sostenible és la més eficient des del punt de vista econòmic.

Els costos directes inclouen la mitjana de la despesa per posar a punt un vehicle i fer-lo funcionar. Per tant s’hi compten des de les grans despeses fixes com l’adquisició i les assegurances, fins les despeses variables (aparcaments, benzina, manteniment…). Els costos directes del vehicle privat són la mitjana de tots aquets costos al llarg de cada quilòmetre recorregut per un vehicle al llarg de la seva vida útil. Els costos directes del transport públic col·lectiu no són proporcionals al recorregut realitzat, atès que l’esquema tarifari és zonal i no quilomètric. En el cas de Barcelona, la targeta de transport més utilitzada és la T-10 integrada, que representa un cost unitari per viatge de 0,77 Euros. El transport públic taxi té el preu de la carrera, on es compte la baixada de bandera i una tarifa quilomètrica addicional.

Els costos externs o indirectes, s’expliquen com la factura social i ambiental de la mobilitat, i són de l’ordre del 10% dels costos directes, encara que no són assumits directament per l’usuari. Segons l’estudi d’INFRAS (2004), els costos externs a Europa ascendeixen a 650.275 milions d’Euros i es reparteixen en els conceptes de canvi climàtic (30%), contaminació local (27%), accidents (24%), soroll (7%) i altres (12%). En el cas de la mobilitat no motoritzada, els costos externs són nuls; i en el cas dels transports públics, es redueixen un terç respecte la mobilitat privada motoritzada.

Taula amb els costos mitjans directes (D) i indirectes (I) per cada km recorregut

D	0,00	0,01	0,02	0,03	0,77	carrera (1)	0,87 (2)	0,55	0,29
I	0,00	0,00	0,00	0,00	0,03	0,06	0,09	0,06	0,25
D+I	0,00	0,01	0,02	0,03	0,80		0,96	0,61	0,54

(1). Despeses segons carrera:

Ruta 01:10,25 €. Ruta 02: 6,45 €. Ruta 03: 5,55 €. Ruta 04: 7,75 €. Ruta 05: 7,20 €. Ruta 06: 4,75 €. Ruta 07: 4,20 €. Ruta 08: 9,80 €. Ruta 09: 8,90 €. Ruta 10: 9,00 €. Ruta 11: 6,95 €. Ruta 12: 8,80 €. Ruta 13: 8,60 €. Ruta 14: 6,35 €.

(2). Cal afegir despeses d’aparcament, que no es consideren perquè els vehicles participants a la Cursa s’estacionen menys temps de l’habitual. Per extrapolar els resultats al cas pràctic, caldria afegir el cost d’aparcament tota una jornada, ja sigui en règim de lloguer, a pupil·latge o en àrees verda o blava.

Bici, moto o cotxe? . Si només comptem el cost d’operació (allò que paga l’usuari directament), moure’s en bicicleta s’estima en només 0,02 € per quilòmetre per a un desplaçament urbà. Moure’s en moto suposa una mitjana de 0,29 € per quilòmetre per trajecte (15 vegades més car) i en cotxe, sense comptar aparcament, és de 0,87€ (44 vegades més car). Si afegim els costos socials i ambientals (costos externs), la diferència entre els mitjans sostenibles i els motoritzats es fa molt més important. Així, moure’s en moto suposa una despesa 27 vegades superior a la bicicleta per cada quilòmetre, i anar en cotxe, sense comptar aparcament, 48 vegades més.

Transport públic, moto o cotxe? . En un desplaçament de 5 quilòmetres, viatjar moto costa a l’usuari gairebé el doble que fer-ho en transport públic, i en cotxe cinc vegades més. Si afegim els costos socials i ambientals (costos externs), viatjar en moto costa 3,4 vegades més car i viatjar en cotxe sis vegdades més car respecte el transport públic (1 zona amb T10).

Taula de resultats:

Setmanalment i mensualment… . Considerant el cost que suposa fer dos desplaçaments al dia de dilluns a divendres (10 desplaçaments) veim que el cost setmanal que suposa moure’s en cadascun d’aquests mitjans de transport varia molt. Per exemple, a la ruta des del barri de Sarrià – Sant Gervasi anar a peu o en bicicleta només suposaria uns cèntims a la setmana, anar amb moto costaria 10,60 € i anar en cotxe, sense comptar aparcament, costaria 31,80 €. Mensualment, això suposaria una despesa aproximada de 47 € el cas de la moto i de 140 € en el cas del cotxe, sense comptar aparcament.
CONCLUSIONS

• Anar en patins o en bicicleta, es la manera més sostenible, saludable i econòmica de moure’s, a més de ser una de les opcions més ràpides en desplaçaments urbans.
• La moto i el transport públic són els transports motoritzats que donen millors temps de viatge, tot i que a uns costos i unes externaliats molt diferents.
• El cotxe està donant un mal servei a l’usuari a la ciutat: és car i a més no és ràpid; però actualment consumeix més de la meitat de l’espai públic a vials com la Diagonal o el Passeig de Gràcia. En alguns casos ha trigat més que el vianant, com a conseqüència de l’aparcament i la circulació en congestió.
• El transport públic, tot i que no ha assolit les primeres posicions en les rutes urbanes, ha donat uns resultats relativament bons

  excepte a les rutes del Fòrum, Glòries i Sarrià Sant Gervasi. Però aquestes connexions milloraran sensiblement quan s’excecuti la unió dels dos tramvies actualment interromputs a Glòries i Francesc Macià, així com la línia 9 del Metro.

• La manca de prioritat de l’autobús resta competitivitat al conjunt de la xarxa de transport públic, especialment als desplaçaments curts on el metro fa massa volta o no és prou accessible.
• El transoport públic de la ruta de Teixonera millorarà l’any vinent gràcies a la inaguració del perllongament de la línia 5 del Metro entre Horta i Vall d’Hebron. En aquesta ruta el transport públic ha trigat 20 minuts més que la moto i 10 minuts menys que el cotxe. Al futur, és previsible que el Metro sigui tan ràpid com la moto.
• En l’accés en transport públic des d’altres municipis de la regió metropolitana, els serveis ferroviaris d’FGC i Renfe Rodalies han estat clarament vencedors, tant si es compta els temps de viatge com els costos i externalitats. Les diferències més grans han estat favorables al transport públic des de Cornellà i Terrassa, on els cotxes han trigat 45 i 18 minuts més com a conseqüènica de dos collapses viaris. Els dos únics casos on el cotxe s’ha avançat a l’usuari en tren ha estat a les rutes procedents de Vilassar i Sabadell, únicament amb 6 i 1 minuts de diferència.
• Pels usuaris, la moto costa 15 vegades més que la bicicleta; pel conjunt de la societat, la moto és 27 vegades més cara que la bicicleta degut a les externalitats.
• En un desplaçament de 5 quilòmetres, viatjar moto costa a l’usuari gairebé el doble que fer-ho en transport públic, i en cotxe cinc vegades més

Els participants d’enguany han rebut un obsequi consistent en una bossa de roba amb una T-10 integrada per compensar la seva contribució a la cursa. Els participants en taxi i en vehicle privat han rebut una compensació equivalent als costos de la carrera i aparcament respectivament. A més, els assistents a la Cursa també han tingut l’oportunitat d’adquirir un joc de reflectants per prevenir accidents d’ambtwo (www.ambtwo.com) a preu reduït.

Des de la PTP volem agrair la participació de tots els assistents a la cursa perquè ens han ajudat a demostrar, una vegada més, que hi ha alternatives eficients al vehicle privat i motoritzat. L’any proper esperem tornar a comptar amb una companyia tan motivada i repetir aquesta festa cívica per la mobilitat sostenible.

PREMSA

20 MINUTOS: La bicicleta y los patines son los transportes más rápidos para moverse por Barcelona

LA VANGUARDIA DIGITAL: Bici y patinetes son los transportes más rápidos dentro de Barcelona

BTV: Els patins s’imposen com el transport més ràpid

Diari AVUI: Patins i bicis, els més ràpids