Al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de Mobilitat Sostenible (LMS)

LA LMS HA DE GARANTIR UN SISTEMA MULTIMODAL DE TRANSPORT, EFICIENT, DESCARBONITZAT, SOSTENIBLE, JUST I INCLUSIU
La Planificació Estratègica Estatal en infraestructures i serveis de mobilitat haurà d’afavorir els mitjans de transport amb menys empremta de carboni i donar suport exclusivament a l’ús i subministrament de fonts d’energia d’origen renovable i zero emissions

L’objecte de la Llei de Mobilitat Sostenible no ha de ser cap altre que garantir que Espanya disposi d’un sistema multimodal de transport, eficient, descarbonitzat, sostenible respectuós amb la biodiversitat, just i inclusiu, com a eina per assolir la màxima accessibilitat als béns, serveis i contactes amb la resta de persones, amb la mínima mobilitat. Aquesta és una de les demandes fonamentals inclosa al document conjunt d’al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de Mobilitat Sostenible (LMS) que les organitzacions que subscriuen aquest comunicat van presentar durant la fase d’informació pública que va acabar el 13 d’abril passat (s’adjunta aquest document ).

Tot i que l’emergència climàtica i, més recentment, la guerra d’Ucraïna, han posat de manifest la necessitat d’acabar urgentment amb la nostra dependència dels combustibles fòssils pel seu alt cost econòmic i mediambiental, l’Avantprojecte de LMS ni tan sols estableix objectius concrets i quantificables per aconseguir amb èxit, com més aviat millor i, sempre, abans del 2050, la completa descarbonització del nostre sistema de transport. Aquest sector, que actualment depèn de forma majoritària de carburants derivats del petroli, és el principal contribuent a les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) a Espanya.

En opinió d’aquestes organitzacions, l’Avantprojecte de LMS no dóna la prioritat deguda a l’eficiència energètica, motiu pel qual no opta per un sistema multimodal que tingui com a columna vertebral el transport públic i les tres maneres més sostenibles: el vianant, el ciclista i el ferroviari. Així mateix, no atorga prioritat a l’electromobilitat en el transport per carretera, malgrat la major eficiència energètica i sostenibilitat dels vehicles elèctrics (inclosos els camions) davant dels de motor de combustió interna.

D’altra banda, no només no aposta exclusivament pels combustibles zero emissions d’origen renovable a l’aviació i el transport marítim, sinó que en el cas d’aquest últim se segueix fomentant explícitament l’ús del gas natural, un combustible fòssil amb un impacte climàtic fins i tot pitjor que els actuals combustibles fòssils líquids, la pràctica totalitat dels quals Espanya ha d’importar amb un cost molt elevat.

Entre les nombroses al·legacions presentades per aquestes organitzacions, destaquen:
– Dins dels objectius del Sistema Nacional de Mobilitat Sostenible, el qual ha d’impulsar i coordinar les actuacions d’integració i interoperabilitat dels sistemes d’informació, títols de transport i pagament dels serveis de mobilitat i altres serveis accessoris o complementaris a aquesta. planteja l’obligació d’establir el bitllet únic, és a dir, una única targeta de transport per a tot el territori estatal i per a tots els modes de transport públic col·lectiu; i que també faciliti els desplaçaments per la resta de la Unió Europea.
– En l’àmbit del transport de mercaderies, amb la finalitat de millorar l’eficiència energètica i la competitivitat del transport, es proposa l’adopció de les mesures necessàries per assolir una quota modal del 18% el 2030 respecte al total de mercaderies transportades per via terrestre (actualment és al voltant del 3%); i d’almenys el 35% el 2040. Per això, es revisarà l’estratègia per impulsar el transport ferroviari de mercaderies en un termini no superior a un any després de l’aprovació d’aquesta Llei.

Pel que fa al transport de viatgers, l’objectiu hauria de ser doblar el nombre usuaris en la propera dècada, en la línia del document “Més viatges amb tren, menys emissions” subscrit per entitats sindicals, ecologistes i socials.

– Per evitar acabar tenint un caòtic maremàgnum de Zones de Baixes Emissions (ZBE), un Reial decret hauria d’establir els criteris i requisits mínims comuns que han de tenir les ZBE a nivell estatal per assegurar la seva eficàcia com a eina crucial en la reducció del CO2 i en la millora de la qualitat de l’aire del sector de la mobilitat-transport i la seva implantació amb criteris homogenis a les ciutats. Els ajuntaments després desenvoluparien i implementarien aquests criteris a través de les seves ordenances municipals.
– Resulta incomprensible que l’Avantprojecte de llei inclogui un mecanisme per al tancament de línies de tren suposadament “ineficients”. A Espanya no sobren vies, sinó que hi falten trens. En el seu lloc, s’hauria de proposar les condicions mínimes de prestació de servei que permetessin una atenció adequada a les població.

– Es planteja la creació d’un Fons Estatal per al Sosteniment del Transport Públic Col·lectiu (en substitució del proposat Fons Estatal per al Sosteniment de la Mobilitat) i es proposa la inclusió d’un article nou per establir (cosa que no fa l’Avantprojecte de LMS ) possibles vies per al finançament del Fons esmentat.

Aquest Fons estarà finançat per la recaptació a través de mesures fiscals com, entre d’altres, la modificació de l’impost sobre hidrocarburs i de l’impost de matriculació, la reforma d’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF); la reducció de lIVA de vehicles zero emissions o la creació duna taxa sobre les emissions de carboni.

Altres mesures de tipus econòmic que cal tenir en compte seria la imposició de cert tipus de peatges urbans; l’atorgament d’incentius fiscals i ajuts per a la compra de vehicles zero emissions (bicicletes i bicicletes elèctriques, vehicles 100% elèctrics –amb especial èmfasi en furgonetes i camions per al transport de mercaderies); el reemborsament de l’impost especial sobre electricitat (IEE) als operadors de transport públic si aquests certifiquen l’origen renovable de l’electricitat utilitzada.

Pel que fa a les flotes de vehicles d’empresa, i a la fi d’afavorir l’aparició d’un mercat de segona mà de vehicles elèctrics més assequibles, les empreses realitzaran una transició gradual de les seves flotes amb l’objectiu d’aconseguir-ne una plena electrificació 2030. L’incompliment del mandat esmentat serà sancionat mitjançant restriccions quant a la deducció de l’IVA i l’IRPF.