Des de fa més de 10 anys, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, PTP, treballa i fa propostes per la millora de la mobilitat a Catalunya. En el seu constant intent per resoldre els problemes socials, econòmics i sanitaris que se’n deriven del model actual de mobilitat, la PTP reconeix al tramvia com a peça clau del nou esquema basat en un transport públic eficaç, una restricció de l’automòbil i un urbanisme responsable que superi l’anterior model depenent del cotxe. La integració tarifària, la nova llei de mobilitat i ara, el nou tramvia, són èxit que s’han aconseguit amb un gran esforç per part de molts agents implicats.

La nostra associació ha reivindicat des dels anys 90 la introducció del tramvia modern a Barcelona i Tarragona, amb la profunda convicció de què és un transport plenament eficient, útil per en el model de mobilitat i desitjable per a qualsevol ciutat on s’hi implanti. Més de cent ciutats europees i nord-americanes avalen el bon funcionament del tramvia. Des del web específic creat amb aquest objectiu, www.tramvia.org , hem informat dels projectes en curs i hem detallat, de forma puntual i seriosa, aquelles característiques tècniques i socials que fan del tramvia modern un sistema ràpid, regular, còmode, segur, ecològic, econòmic, accessible, democràtic i renovador.

Després de gairebé dos mesos de “marxa en blanc” del Trambaix, s’han registrat 19 accidents i 2 incidències que alguns han utilitzat per intentar malmetre la imatge pública d’aquest mitjà de transport. Per això la PTP veu necessari la publicació d’aquesta nota de premsa en la que es vol sortir al pas de certs aspectes relacionats amb aquests fets.

  1. Els accidents posen de manifest el greu problema de la inseguretat vial. Els 19 accidents en què s’ha vist involucrat el nou tramvia han estat conseqüència directa de greu infraccions del codi de circulació, com la violació d’un senyal en vermell, o d’haver fet un gir a l’esquerra prohibit. L’últim accident va succeir en una rotllana que permetia fer reglamentàriament el gir a l’esquerra, però des d’una altra posició, i el penúltim es produí quan un vehicle conduït per un professional de la conducció, un camió, es va saltar, no un, sinó dos semàfors en vermell, com ho testimonia l’informe de la guàrdia urbana. Però poca atenció ha merescut als mitjans de comunicació, per posar un exemple, l’accident que es produí la setmana passada a la carretera de Sants quan un gir il•legal a l’esquerra d’un taxi va suposar la mort d’un motorista. La inseguretat vial, molt relacionada amb aquest tipus d’infraccions, sembla que s’ha posat de relleu amb motiu de l’entrada en funcionament del Trambaix. Quan el tramvia no és pel mig, sembla que les imprudències dels conductors passen desapercebudes. En alguns casos, fins a 5 senyals consecutius han estat violats pels conductors que han causat accidents al Trambaix. Els accidents més importants s’han produït quan tramvies i cotxes circulaven en paral·lel i, sobtadament ,el cotxe ha fet un gir il•legal a l’esquerra provocant un impacte inevitable. El poder de frenada d’un tramvia, superior al de qualsevol altres vehicle, resulta insuficient quan un cotxe es creua, fent cas omís a la senyalització, d’una manera tan inesperada i immediata. Tots aquests fets palesen que la inseguretat vial és un problema social molt important. Els accidents que avui omplen portades quan es veu involucrat un tramvia, porten anys destrossant vides a les nostres ciutats.
    Prop d’un miler de persones perden la vida en accidents de trànsit en el conjunt de les ciutats espanyoles. El cotxe s’ha convertit en el gran depredador de la ciutat, consumint espai, embrutant i contaminant l’ambient, i generant incidències amb tot tipus d’elements urbans: vianants, ciclistes, altres cotxes, cadires de rodes, mobiliari urbà, i ara, com a novetat, el tramvia.
    Les dues incidències que ha patit el tramvia, que no accidents, han estat descarrilaments sense importància, a 10 km/h, i són producte de desajustos típicament ferroviaris que es produeixen als inicis de moltes explotacions tipus tramvia, tren o metro. Tramvia Metropolità ha anunciat que treballa en aquesta qüestió per evitar més sorpreses.
  2. Alguns mitjans han tractat els accidents del tramvia amb una manca de rigor esfereïdora. Els accidents del Trambaix, que han ocupat multitud de pàgines de diaris de la premsa local i del país, s’han magnificat de tal manera que ara sembla que és el nou tramvia el causant directe d’una inseguretat viària que porta anys assolant les nostres ciutats. L’aparició de titulars com “Tramvixoc” o voler projectar la idea que el Trambaix és el responsable de les incidències no fa més que desviar l’atenció ciutadana de l’autèntic problema: és l’automòbil qui genera l’accidentalitat a les ciutats, ja sigui contra tramvies, autobusos, vianants o altres vehicles. Cal que els mitjans de comunicació prenguin consciència de quin és l’autèntic problema de la circulació urbana, per evitar confondre la víctima amb el botxí.
  3. El tramvia és reconegut internacionalment com un transport molt segur. Tal com posen de relleu les estadístiques de la Unió Internacional de Transport Públic, UITP, el tramvia és el transport de superfície amb menor nombre d’incidències per milió d’hores en circulació. Fins i tot comparat amb l’autobús, ofereix unes condicions de frenada que el situen al capdavant pel que fa a la seguretat. El tramvia no només fa servir les rodes i el motor per frenar, sinó que s’ajuda d’uns patins dotats d’un mecanisme electromagnètic que els enganxa a la via en cas de frenada d’emergència. La detecció obligada del tramvia per part del sistema semafòric que regula la circulació, també fan del tramvia el mode de menor sinistralitat relativa.
    Malauradament, i gràcies a algunes campanyes desorientadores, avui es relaciona accidentalitat amb tramvia. Per fortuna l’autobús no és víctima de la mateixa injusta campanya, tot i patir anualment 5.000 accidents, que donen lloc a 500 intervencions de la guàrdia urbana.
  4. Algunes reaccions contra el tramvia destapen l’autèntic poder fàctic de l’automòbil. Resulta lamentable que la sinistralitat provocada pels automòbils afecti la imatge del tramvia. Els poders fàctics del cotxe s’han encarregat d’engegar una campanya sensacionalista que culpa el nou transport del “caos”. Certament, el tramvia implica un canvi de prioritats sobre la via urbana, que des de la PTP celebrem, i que pot provocar un canvi en el repartiment viari actual, tan antidemocràtic, que dedica el 65% de la seva superfície a tan sols un 25% de la població: els usuaris del cotxe i la moto.
    Ja és hora que el cotxe cedeixi terreny a les ciutats, i que el guanyi el transport públic (tramvia i autobús), així com la bicicleta i els vianants. Aquest canvi de mobilitat és difícil, i topa naturalment amb les pors i reticències de qui no coneix un altre esquema de mobilitat, més favorable al transport públic.
  5. Cal un pla de seguretat que protegeixi la ciutadania de la conducció temerària. Les més de 2.000 multes que la Guàrdia Urbana ha imposat en les cruïlles per on passa el Trambaix, el reforç inqüestionable de la senyalització, les campanyes d’informació i la instal•lació de videocàmeres, sembla que no han estat suficients per eradicar conductes que posen en perill la integritat del nou transport públic. És per això que veiem necessari perseguir aquests conductors incívics que provoquen situacions de risc, ja sigui en el recorregut del tramvia o en qualsevol altre punt de la xarxa viària. Els accidents contra el tramvia són només la punta de l’iceberg de la indisciplina viària d’alguns conductors que, pel que es veu, està anormalment estesa.
    Autobusos i tramvia haurien de ser objecte d’un pla de seguretat que els protegeixi d’accions incíviques i/o temeràries que posen en perill la integritat física dels passatgers. L’inici del servei del Trambaix, que ha destapat un greu problema social, hauria de marcar un abans i un després en la protecció de persones sobre la via pública. No es pot permetre que el transport públic, cridat a solucionar el caos automobilístic, se’n ressenteixi tan greument en la seva inseguretat. Demanem a les autoritats l’aprovació d’un pla de xoc contra les infraccions que es produeixen en la línia del tramvia i, en general, en la xarxa d’autobusos i de carrils bici.
  6. La informació i la tolerància zero, com a eines de dissuasió de les infraccions. Ningú amb seny pot creure que els accidents contra el tramvia són provocats, però sí que ha de quedar clar que tots ells són conseqüència d’infraccions greus, voluntàries o involuntàries, del codi de circulació.
    Cal pensar en noves mesures que dissuadeixin de cometre aquestes il•legalitats, com la millora en la senyalització de destinacions importants (moltes infraccions es produeixen per desconeixement de recorreguts alternatius) i un estricte control sobre els punts de conflicte, ja sigui amb presència policial o amb càmeres que enregistrin els infractors. La presència d’agents de guàrdia urbana o policia farà sentir segurs als viatgers del nou tramvia mentre duri el període d’adaptació del trànsit al nou mitjà.

Des de la PTP fem una crida ciutadana a fer-se seu el tramvia, i a acudir a la inauguració del Trambaix el dissabte, 3 d’abril. Que tothom sàpiga que qui perjudica el tramvia perjudica també els seus usuaris. L’estrena del Tram és una oportunitat per al canvi en la forma de viure la ciutat, per aconseguir una ciutat que es caracteritzi per ser molt més segura, pacífica i amable. El Trambaix és només l’embrió d’una gran xarxa prevista al PDI i que en el futur desitgem que enllaci amb el Trambesòs, incrementant l’oferta de transport públic en superfície d’alta qualitat, amb multiplicitat de destinacions i combinacions. Junts podem fer una ciutat millor.

Barcelona, 31 de març de 2004